Alberto Núñez Feijóo ha defés que, després de conéixer-se la seua citació com a testimoni en la causa penal sobre la gestió de la dana, el seu paper el 29 d’octubre de 2024 va ser exigir al Govern l’emergència nacional. En un acte de campanya en Talarrubias (Badajoz), ha assegurat que desconeixia la citació quan s’ha fet pública i ha respost als periodistes: ‘Primera notícia, sap vosté més que jo’.
Com a cap de l’oposició, ha reiterat que aquell dia va reclamar a l’Executiu activar el nivell d’emergència nacional per a concentrar la resposta institucional. ‘Eixe és el meu posicionament i el meu paper permanentment i així continuarà sent perquè entenc que vam estar davant un supòsit d’emergència nacional de llibre’, ha assenyalat, sense entrar en els detalls sobre la seua cridada a declarar.
Citació a petició de les víctimes
La jutgessa de Catarroja (València) que instruïx la causa ha acordat citar com a testimoni al president del PP a petició de l’Associació de Víctimes Mortals Dana 29-0, acusació particular en el procediment. Segons ha traslladat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la instructora ha justificat que este testimoni podria ‘donar raó dels comentaris’ que el expresident de la Generalitat Carlos Mazón va poder haver-li fet aquell dia sobre la informació que anava rebent.
A més, la magistrada li ha sol·licitat que presente de manera voluntària, abans de cinc dies, el llistat de crides i els missatges, correus electrònics i wasaps que poguera haver rebut de Mazón el 29 d’octubre. Amb això, la investigació ha buscat reconstruir les comunicacions i la cadena de decisions durant les hores més crítiques de l’episodi, delimitant qui va informar a qui i en quin moment.
En el pla polític, Feijóo ha contraposat la seua actuació a la del Govern. Ha sostingut que, mentres ell va exigir des del principi l’emergència nacional, el president Pedro Sánchez ha deixat ‘solos’ als ciutadans afectats per la dana i, a la Comunitat Valenciana, ‘ni tan sols han aparegut per allí des de fa molt temps’. Amb estes crítiques, ha intentat reforçar el seu argument que la resposta oficial no ha estat a l’altura de la magnitud del desastre i que la coordinació institucional havia d’haver sigut més visible des de l’inici.
