8.7 C
València
Dilluns, 22 desembre, 2025

El Marq exposa per primera vegada restes de canibalisme ritual trobats en una cova d’Alacant

El Museu Arqueològic d’Alacant (Marq) ha inaugurat l’exposició ‘Rituals de pastors’, que acosta per primera vegada al públic els resultats de les excavacions en la Cova del Randero, a Pedreguer, i ha confirmat la primera troballa de canibalisme ritual no violent vinculat al dol en el Llevant peninsular durant el Neolític.

La proposta ha sigut presentada por responsables del museu i autoritats locals després de més d’una dècada de treballs de camp i laboratori, desenrotllats entre 2007 i 2021 dins d’un projecte impulsat per la Diputació d’Alacant en col·laboració amb l’Ajuntament de Pedreguer. Les investigacions han reconstruït pràctiques i espais de comunitats de pastors de fa 6.400 anys, i han permés ordenar cronològicament els usos de la cavitat.

Restes que canvien la lectura del Neolític

La mostra inclou un conjunt de puntes de fletxa, un crani emprat com a relíquia, un gran atuell i restes de la mandíbula d’un xiquet. En conjunt, estes peces han recolzat la identificació del primer canibalisme ritual documentat en el Neolític del Llevant peninsular. El fet d’exposar-les permet explicar al públic que no es tracta de violència o conflicte, sinó d’un tractament excepcional dels difunts dins d’un marc simbòlic de dol.

Els avanços obtinguts han situat a la Cova del Randero entre els jaciments més rellevants del sud-est peninsular per a estudiar l’habitació en cova del Neolític Mitjà (entre 4.500 i 4.000 a. C.) i el vessant funerari del Neolític Final-Calcolític (entre 3.500 i 2.700 a. C.). Gràcies a això, s’ha pogut reconstruir un mode de vida basat en la producció: cultiu de cereals, cuidat de ramats i un aprofitament pautat de l’espai subterrani.

En el Neolític Mitjà, xicotets grups de pastors han utilitzat la cova com a refugi i estable, adaptant cada àrea a una funció precisa. La zona més externa ha servit per a allotjar als animals adults, mentres que la galeria central s’ha reservat per a femelles prenyades i cries, una organització que garantia la reproducció i el subministrament de llet. L’àrea més interna s’ha destinat al descans dels pastors i al processament de carn, separant tasques i reduint riscos per al bestiar.

En eixe àmbit intern s’ha documentat una fossa amb un gran recipient ceràmic d’ús multifuncional: ha servit per a cuinar, per a perfumar l’ambient mitjançant el calfament de plantes aromàtiques i com a depòsit de foc que aportava il·luminació i calor controlada en un entorn humit i fosc.

Dos fases i un lloc de memòria

En la segona fase, corresponent al Neolític Final-Calcolític, s’han registrat restes òssies humanes que han confirmat l’ús de la cavitat com a espai d’enterrament. La identificació d’elements de tancament en dos àrees internes ha afavorit una conservació excepcional d’objectes associats a l’adorn dels difunts i als aixovars que acompanyaven els rituals funeraris. Entre ells s’inclouen comptes de collaret, penjolls, destrals, aixes, ganivets de sílex, gots ceràmics i un notable conjunt de 17 puntes de fletxa de sílex.

Un de les troballes més destacades és el crani complet d’un home d’entre 35 i 45 anys, localitzat en la galeria més interna. S’ha trobat aïllat, protegit per pedres i en una disposició inusual; la seua datació entorn del 3.400 a. C. ho ha situat uns quatre segles abans que la resta dels enterraments. Esta anticipació temporal ha apuntat a un ús primerenc de la cova com a lloc de memòria i al valor simbòlic d’unes certes relíquies dins de la comunitat.

Finalment, vinculats a l’ús pastoral del Neolític Mitjà, s’han estudiat les restes òssies de dos xiquets, un d’uns 7-8 anys i un altre nounat. Presenten talls produïts amb útils de sílex, fractures per a l’extracció de medul·la i mossegades humanes. Estos senyals han evidenciat un tractament particular dels cossos després de la mort i han suggerit la pràctica del canibalisme com a ritu funerari associat al dol, entés com un gest afectiu i de continuïtat del vincle amb el ser estimat, no com un acte violent.

Amb esta exposició, el Marq ha posat a l’abast del públic una investigació que il·lumina la vida quotidiana i l’univers simbòlic de les primeres comunitats agricultores i ramaderes del litoral valencià. La Cova del Randero s’ha consolidat així com referència per a comprendre com s’han organitzat els espais d’habitació i com s’han ritualitzat la mort i la memòria en el Neolític.

Últimes notícies

Pérez Llorca demana negociar noves normes d’explotació del transvasament Tajo-Segura

El president ha sol·licitat al Govern obrir una negociació amb comunitats i regants per a revisar les regles del transvasament amb criteris tècnics. També ha reclamat modernitzar regadius del Tajo i ha anunciat avanços en simplificació administrativa i sanitat.

Cauen les màximes en la Comunitat Valenciana i el topall queda en 14,7 a Torreblanca

Les màximes han baixat de forma generalitzada respecte al diumenge: cap observatori ha aconseguit els 15 graus i el valor més alt ha sigut 14,7 a Torreblanca.

La Sindicatura de Comptes avala l’infrafinançament de la Generalitat en la seua auditoria

La Sindicatura de Comptes assenyala que els ingressos del sistema autonòmic són inferiors als d'un model equitatiu i recolza la reforma del finançament. L'informe afig dèficit estatal en dependència, gastos sanitaris no compensats i l'impacte de la DANA amb crèdits reembossables.

PP i Vox rebutgen activar la Zona de Baixes Emissions a València

El ple municipal ha rebutjat implantar immediatament la ZBE i ha aprovat demanar el cessament de Pilar Bernabé. L'oposició ha vist caure les seues mocions de mobilitat.

Quatre persones ateses per fum i cremades en un incendi de vivenda a València

Quatre persones han resultat ferides lleus per inhalació de fum i cremades en un incendi al carrer Rodríguez de Cepeda de València. Van ser assistides i traslladades a l'Hospital Clínic de València.

La Comunitat Valenciana s’emporta 47,35 milions en la Loteria de Nadal, només l’11% del gastat

La Comunitat Valenciana ha obtingut 47,35 milions en el sorteig de Nadal, a penes el 11,13% del gastat. L'absència de la Grossa ha limitat el retorn.

La Comunitat Valenciana s’emporta 47,35 milions en la Loteria de Nadal, només l’11% del jugat

La Comunitat Valenciana ha sumat 47,35 milions en el sorteig de Nadal, a penes el 11,13% dels 425,4 milions jugats. La Grossa no ha tocat, però els premis s'han repartit en múltiples localitats, amb especial pes a Alacant.

Pérez Llorca destaca que la nova gestora del PPCV aglutina totes les sensibilitats

El nou president del PPCV subratlla una transició ràpida i sense soroll i perfila un equip integrador. Carlos Gil assumix la secretaria general i es mantenen òrgans clau.