L’Audiència de València ha desestimat el recurs de l’acusació popular exercida pel partit Valors i ha confirmat la decisió de la instructora de Catarroja de no citar com investigat a Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, després de la seua declaració com a testimoni. L’acte, de 34 folis i firmat pels sis magistrats de la Secció Segona, qualifica de raonable la posició de la jutgessa i la confirma íntegrament.
El tribunal remarca que no es pot culpar a Polo que els responsables de l’emergència, directors del pla especial d’inundacions, no feren ús del SAIH, no analitzaren les dades pluviomètriques, les previsions meteorològiques ni les informacions dels mitjans de comunicació, ni les anomenades al 112, o que, malgrat que sabien que els barrancs estaven a la vora del col·lapse, no els controlaren. En eixe marc, arreplega la declaració de Polo: ‘l’evolució de les pluges torrencials exigix un control pluviomètric combinat amb els aforaments en els quals és imprescindible la seua anàlisi’.
Gestió de l’emergència i ús d’alertes
La Sala subratlla que la clau va estar en com es va gestionar la informació disponible i en la presa de decisions operatives. Recorda que ‘el sistema automatitzat SAIH va arreplegar cada 10 minuts l’evolució del cabal del barranc de Poio, dades podien ser consultats a través de la web del sistema en tot moment’. És a dir, els directors del pla comptaven amb una font contínua i accessible per a valorar el risc en temps real durant un episodi de pluges torrencials.
També destaca que ‘els bombers forestals van ser desplegats i es van retirar. Difícilment es pot atribuir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ni al seu president que es retiraren els bombers, que no es controlara el desbordament, i que s’ocasionara l’aclaparador nombre de defuncions’. Afig que ‘l’alerta hidrològica no es va desactivar i el Consorci Provincial de Bombers de València estava representat en el Cecopi pel senyor José Miguel Basset’, per la qual cosa la direcció del pla podia requerir informació i assegurar la permanència dels equips, donada la seua posició de garant en l’emergència.
En relació amb l’enviament del missatge És-Alert, la resolució afirma que, si la seua emissió ja es discutia almenys des de les 19.00 hores, ‘resulta completament absurda la contumaç insistència en l’atribució de responsabilitat a la CHJ, a l’AEMET, i fins i tot a la Delegada del Govern’, insistència que només tindria efectes exoneratorios respecte dels investigats i no pot implicar responsabilitat penal de testimonis sense posició de garant.
La Sala rebutja, a més, que poguera al·legar-se desconeixement de la situació amb el volum d’informació disponible des del matí, i recorre a exemples d’altres àmbits per a subratllar que s’espera dels responsables un maneig bàsic de les ferramentes i protocols de la seua àrea. Finalment, incidix en què ‘l’enviament de missatges a la població a fi de que adoptara mesures d’autoprotecció era essencial per a salvar les seues vides’, ja que moltes víctimes desconeixien l’altíssim risc de desplaçar-se amb cotxe, baixar al garatge o romandre en planta baixa.
Amb esta resolució, el tribunal ratifica que no procedix imputar a Polo en esta fase i orienta la instrucció cap a la gestió de dades i alertes durant la DANA, així com a les decisions adoptades pels qui ostentaven la direcció efectiva de l’emergència.



