El Museu Arqueològic d’Alacant (Marq) ha inaugurat l’exposició ‘Rituals de pastors’, que acosta per primera vegada al públic els resultats de les excavacions en la Cova del Randero, a Pedreguer, i ha confirmat la primera troballa de canibalisme ritual no violent vinculat al dol en el Llevant peninsular durant el Neolític.
La proposta ha sigut presentada por responsables del museu i autoritats locals després de més d’una dècada de treballs de camp i laboratori, desenrotllats entre 2007 i 2021 dins d’un projecte impulsat per la Diputació d’Alacant en col·laboració amb l’Ajuntament de Pedreguer. Les investigacions han reconstruït pràctiques i espais de comunitats de pastors de fa 6.400 anys, i han permés ordenar cronològicament els usos de la cavitat.
Restes que canvien la lectura del Neolític
La mostra inclou un conjunt de puntes de fletxa, un crani emprat com a relíquia, un gran atuell i restes de la mandíbula d’un xiquet. En conjunt, estes peces han recolzat la identificació del primer canibalisme ritual documentat en el Neolític del Llevant peninsular. El fet d’exposar-les permet explicar al públic que no es tracta de violència o conflicte, sinó d’un tractament excepcional dels difunts dins d’un marc simbòlic de dol.
Els avanços obtinguts han situat a la Cova del Randero entre els jaciments més rellevants del sud-est peninsular per a estudiar l’habitació en cova del Neolític Mitjà (entre 4.500 i 4.000 a. C.) i el vessant funerari del Neolític Final-Calcolític (entre 3.500 i 2.700 a. C.). Gràcies a això, s’ha pogut reconstruir un mode de vida basat en la producció: cultiu de cereals, cuidat de ramats i un aprofitament pautat de l’espai subterrani.
En el Neolític Mitjà, xicotets grups de pastors han utilitzat la cova com a refugi i estable, adaptant cada àrea a una funció precisa. La zona més externa ha servit per a allotjar als animals adults, mentres que la galeria central s’ha reservat per a femelles prenyades i cries, una organització que garantia la reproducció i el subministrament de llet. L’àrea més interna s’ha destinat al descans dels pastors i al processament de carn, separant tasques i reduint riscos per al bestiar.
En eixe àmbit intern s’ha documentat una fossa amb un gran recipient ceràmic d’ús multifuncional: ha servit per a cuinar, per a perfumar l’ambient mitjançant el calfament de plantes aromàtiques i com a depòsit de foc que aportava il·luminació i calor controlada en un entorn humit i fosc.
Dos fases i un lloc de memòria
En la segona fase, corresponent al Neolític Final-Calcolític, s’han registrat restes òssies humanes que han confirmat l’ús de la cavitat com a espai d’enterrament. La identificació d’elements de tancament en dos àrees internes ha afavorit una conservació excepcional d’objectes associats a l’adorn dels difunts i als aixovars que acompanyaven els rituals funeraris. Entre ells s’inclouen comptes de collaret, penjolls, destrals, aixes, ganivets de sílex, gots ceràmics i un notable conjunt de 17 puntes de fletxa de sílex.
Un de les troballes més destacades és el crani complet d’un home d’entre 35 i 45 anys, localitzat en la galeria més interna. S’ha trobat aïllat, protegit per pedres i en una disposició inusual; la seua datació entorn del 3.400 a. C. ho ha situat uns quatre segles abans que la resta dels enterraments. Esta anticipació temporal ha apuntat a un ús primerenc de la cova com a lloc de memòria i al valor simbòlic d’unes certes relíquies dins de la comunitat.
Finalment, vinculats a l’ús pastoral del Neolític Mitjà, s’han estudiat les restes òssies de dos xiquets, un d’uns 7-8 anys i un altre nounat. Presenten talls produïts amb útils de sílex, fractures per a l’extracció de medul·la i mossegades humanes. Estos senyals han evidenciat un tractament particular dels cossos després de la mort i han suggerit la pràctica del canibalisme com a ritu funerari associat al dol, entés com un gest afectiu i de continuïtat del vincle amb el ser estimat, no com un acte violent.
Amb esta exposició, el Marq ha posat a l’abast del públic una investigació que il·lumina la vida quotidiana i l’univers simbòlic de les primeres comunitats agricultores i ramaderes del litoral valencià. La Cova del Randero s’ha consolidat així com referència per a comprendre com s’han organitzat els espais d’habitació i com s’han ritualitzat la mort i la memòria en el Neolític.
