El futbol femení valencià ha tingut en 2025 el seu any més dur: el València va descendir per primera vegada a Primera Federació, el Llevant va tancar l’any amb una situació classificatòria alarmant i el Vila-real va escapar a temps d’un altre colp, després d’una salvació agònica la temporada anterior que va canviar el seu rumb.
València es reconstruïx després del colp
El colp més sever el va patir el València, que va descendir per primera vegada en la seua història a Primera Federació. No va ser un accident aïllat, sinó el desenllaç d’una deriva prolongada: problemes econòmics, decisions erràtiques, pèrdua de competitivitat i una cadena de lesions en moments clau. Des de dins es va remarcar que el descens havia de ser un punt de partida per a reconstruir el projecte amb una base sòlida de jugadores nacionals, un full de ruta que apunta a recuperar identitat i estabilitat.
Els senyals d’alarma venien de darrere. L’equip ja havia coquetejat amb el descens en la 2019-2020, interrompuda per la pandèmia, i va tornar a fregar-lo en la 2023-24, quan es va salvar en les últimes jornades. Esta vegada el marge es va esgotar. La caiguda del filial, que va certificar el seu descens a Tercera RFEF a mitjan abril, va agreujar el problema en afectar l’estructura global i a la funció de pedrera com a relleu immediat del primer equip.
En el present curs, el València finalitza l’any tercer amb 21 punts en la segona categoria. Sosté el seu rendiment en el lideratge de les seues capitanes Pauleta Sancho, Sara Tamarit i Marina Martí, i en el treball del tècnic Mikel Crespo. A diferència d’etapes recents, els fitxatges sí han respost i l’objectiu per a la segona volta és clar: mantindre’s en la zona alta i barallar per l’ascens. A Mestalla costa assumir que una institució amb la seua trajectòria necessitara un colp de tal magnitud per a activar una reestructuració pendent, però l’equip ha oferit una imatge més sòlida i recognoscible.
Llevant, de zona Champions a l’abisme
El Llevant ha viscut un brusc canvi d’escenari. De fregar els llocs de Lliga de Campions en la 2023-24, amb una plantilla repleta d’internacionals i dirigida per José Luis Sánchez Vera, va passar a patir una forta baixada. La temporada següent va transitar durant molts trams prop del descens i va acabar en la dotzena posició, símptoma d’una pèrdua d’impuls que es va agreujar en 2025.
La fuga de talent no es va detindre. A l’estiu van eixir peces clau com Paula Fernández, Estela Carbonell, Daniela Arques o Ivonne Chacón, màxima golejadora, que va marxar pràcticament en l’últim dia de mercat després d’una important oferta del Chicago Stars que el club, condicionat per la seua situació econòmica, no va poder rebutjar. El buit competitiu es va fer evident: les levantinistes tanquen 2025 amb tan sols dos punts, a set de la salvació, i al costat del Logronyo són l’únic equip que no ha aconseguit guanyar.
La inèrcia negativa va forçar canvis en la banqueta. Després d’apostar per la brasilera Emily Lima, el club la va destituir després de sumar només un punt. Va seguir un període de transició en el qual Santi Triguero va prendre les regnes i, ara, Andrés París, especialitzat en ‘coaching’ esportiu, intenta obrar el miracle. La falta de victòries erosiona la confiança i reduïx el marge d’error: el repte immediat passa per sumar prompte per a no quedar despenjat en la baralla per la permanència.
El Vila-real, per part seua, va aconseguir esquivar un nou descens de manera agònica el curs passat: un gol en el minut 90 davant el Fundació Albacete va segellar la permanència. L’arribada de Jordi Ferriols a la banqueta va ser decisiva. El tècnic de Vila-real va assumir el càrrec a principis de febrer en substitució de Virginia García, després d’exercir com a analista del primer equip femení i formar-se en la base del club. Amb temps per a construir un projecte a la seua mesura, els resultats comencen a notar-se.
El conjunt groc és actualment quart amb 20 punts, a només un del tercer lloc que ocupa el València. Els dos miren cap amunt amb un objectiu compartit, encara que amb obstacles evidents: l’Esportiu Alabés és segon amb 30 punts i ascendiria directament, mentres que el líder, el Barça B, no pot promocionar per ser un filial. En un any marcat per colps i balanços crus, el tancament deixa una lectura doble per a la Comunitat: reconstrucció a Mestalla, urgència absoluta en Orriols i un Vila-real que ha trobat una base competitiva des de la qual créixer.
