Es complix un mes de la presa de possessió de Juanfran Pérez Llorca com president de la Generalitat, després de la dimissió de Carlos Mazón i amb el suport de Vox. En este període ha centrat la seua acció en la resposta a la dana del 29 d’octubre de 2024, la reorganització del Consell, la constitució d’una comissió mixta amb el Govern, l’encaix intern en el PP valencià i una crida a rebaixar la polarització.
Les prioritats després de la dana
Tal com va anunciar en el debat d’investidura, va obrir el 2 de desembre amb una petició pública de perdó a les víctimes de la dana: ‘Un perdó que ha de ser l’inici d’una reconciliació entre totes les víctimes i entre totes les Administracions’. El gest buscava recompondre la confiança i marcar un punt de partida per a la coordinació institucional.
Un dia després va contactar amb responsables de les principals associacions de víctimes per a obrir un canal de comunicació i explorar una reunió. Eixa trobada no s’ha produït perquè les associacions l’han condicionat al fet que exigisca l’acta de diputat a Mazón i est l’entregue, la qual cosa ha congelat el primer acostament.
En les seues primeres eixides va visitar municipis de la zona zero de la dana, com Picanya i Paiporta, a més d’Utiel. Ha nomenat un Comissionat del Consell per a la recuperació després de la dana, Raúl Mèrida, i s’ha creat una direcció general específica d’atenció a víctimes i afectats. Amb això es pretén centralitzar la interlocució, ordenar ajudes i accelerar la reconstrucció.
Quinze dies després de prendre possessió, el 17 de desembre es va reunir en la Moncloa amb Pedro Sánchez i li va entregar un document amb 100 mesures. El primer que va demanar va ser constituir la comissió mixta de reconstrucció postdana, ‘que s’hauria d’haver posat en marxa fa molt temps’, i va rebre ‘el compromís ferm’ de crear-la. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha comunicat al vicepresident tercer, Vicente Martínez Mus, la intenció d’activar-la al gener i ha fixat com a interlocutora a la comissionada de la dana, Zulima Pérez, amb una cita el 9 de gener. Eixa comissió ha d’ordenar recursos i obres, i mesurar avanços.
La Generalitat ha anunciat a més que el Govern deixarà exemptes de tributació les ajudes autonòmiques als afectats de la dana. Queden 98 mesures per aconseguir, entre elles un fons d’anivellament fins a la reforma del finançament autonòmic i major rapidesa en l’execució d’obres, per la qual cosa el repte és passar dels anuncis als terminis i resultats.
Reordenació del Consell i del PP valencià
Un dia després d’iniciar el seu mandat com a octau president, va anunciar un Consell amb 11 Conselleries i tres vicepresidències. Va mantindre a huit consellers de l’equip de Mazón i va eixir la d’Economia, Ruth Merino, recol·locada posteriorment com a secretària autonòmica. El nou Consell va prendre possessió el 4 de desembre amb l’encàrrec de ‘fer un salt qualitatiu’ cap a ‘una major coordinació per a accelerar la reconstrucció’ i amb el focus en àrees ‘molt importants’ com la vivenda, les polítiques d’igualtat, de família o d’infància. Eixe mateix dia va celebrar el seu primer ple i va iniciar els nomenaments de l’anomenat ‘segon escaló’ (secretaris autonòmics, directors generals i subsecretaris), per a dotar d’estructura la nova etapa sense trencar la continuïtat.
En paral·lel va tancar el relleu en el PP de la Comunitat Valenciana. El 22 de desembre es va anunciar una gestora amb Pérez Llorca com a president i el diputat nacional Carlos Gil com a número dos. ‘Hem aconseguit tindre una gestora que aglutina totes les sensibilitats’, va afirmar. Va reivindicar que ‘les transicions generalment no són mai fàcils’, va subratllar que s’està fent ‘molt ràpida, sense soroll’ i va agrair ‘la comprensió i la cessió que han fet totes les famílies del PPCV’. Amb esta fórmula es perseguix assegurar el control orgànic i contindre possibles tensions internes.
El tancament de l’any va arribar amb una cridada a ‘rebaixar el to’ del debat. Al seu juí, ‘la polarització de les nostres vides no és sostenible’ i ‘sempre valdrà la pena’ el diàleg i el consens en assumptes bàsics com el finançament, l’aigua o la vivenda. També va reivindicar l”estabilitat institucional‘ derivada del pacte amb Vox, que, segons va destacar, ha permés tirar avant iniciatives econòmiques perquè ‘es paguen menys impostos’ i hi ha ‘menys burocràcia’.
