Desarticulada a Alacant una xarxa que estafava amb la compravenda de cotxes a particulars i financeres

La Policia Nacional ha desarticulat a la província d’Alacant una organització criminal dedicada a la compravenda fraudulenta de vehicles que hauria estafat tant a entitats financeres com a nombrosos particulars. El grup utilitzava empreses fictícies a nom de testaferros per a adquirir cotxes, sobretot en modalitat de lísing o amb diferents càrregues, i després els venia en el mercat nacional i en altres països europeus, ocultant als compradors la situació real dels vehicles.

Aquest operatiu desenrotllat en les localitats alacantines d’Elx i Aspe, els agents van detendre a quatre persones, dos hòmens i dos dones, entre elles el suposat capitost de la trama, que ha ingressat a la presó provisional. A tots ells se’ls atribuïxen presumptes delictes d’estafa, apropiació indeguda, falsedat documental i pertinença a grup criminal, la qual cosa reflectix el caràcter organitzat i continuat de l’activitat delictiva.

Colp policial a la xarxa de cotxes amb lísing i càrregues

Durant els registres, la Policia es va confiscar de 34 vehicles, varis d’alta gamma, localitzats en un aparcament d’Elx on l’organització havia llogat dos plantes completes. Este espai servia com a magatzem i centre d’operacions per a moure els cotxes amb rapidesa, ocultar-los temporalment i gestionar les vendes, la qual cosa dificultava la detecció de l’activitat fraudulenta.

A l’interior del maleter d’un d’estos vehicles es va trobar documentació relativa a més de 150 cotxes, així com informació sobre multitud de comptes bancaris, la qual cosa apunta a un volum d’operacions molt superior al dels vehicles físicament intervinguts. A més, les autoritats han ordenat la prohibició d’alienar o disposar de dotze immobles vinculats a l’entramat, amb la finalitat d’assegurar possibles responsabilitats econòmiques futures.

La investigació també va permetre localitzar cinc vehicles que ja havien sigut venuts a tercers a França i Països Baixos. Esta troballa confirma que la xarxa operava més enllà de les fronteres espanyoles i que utilitzava canals legals de compravenda per a donar aparença de normalitat a les transaccions, augmentant així la dificultat perquè les víctimes detectaren l’engany.

De moment s’han identificat més d’una vintena de víctimes i almenys quatre entitats financeres perjudicades, encara que els agents continuen amb les gestions per a localitzar a més afectats i no descarten noves detencions. Una de les financeres afectades ha estimat en 210.714 euros el perjuí econòmic ocasionat per una de les operacions fraudulentes, xifra que il·lustra l’impacte que podia aconseguir cada maniobra de l’organització.

En alguns casos, la xarxa va aconseguir adquirir vehicles per tot just 1.000 euros que després venia per 20.000, fent creure als propietaris originals que no podien comercialitzar-se i que només eren vàlids per a especejament. D’esta manera, els integrants del grup controlaven tota la cadena, des de l’adquisició a baix preu fins a la revenda a un import molt superior, i van arribar a obtindre un guany patrimonial net de 26.000 euros en alguna de les operacions ja investigades.

Tres modalitats principals d’estafa

L’organització, que ja havia sigut investigada en 2022, utilitzava tres mètodes principals per a dur a terme les estafes. El primer es basava en l’adquisició de vehicles en règim de lísing mitjançant societats inactives o merament instrumentals, sempre a nom de testaferros. Una vegada obtinguts els cotxes, els venien a l’estranger per a eludir la reserva de domini que figurava sobre ells, aprofitant que en altres països el control sobre estes càrregues resulta més complex.

El segon mètode consistia en la compra de vehicles amb càrregues a particulars en greus dificultats econòmiques. La xarxa s’aprofitava d’eixa situació per a tancar acords aparentment avantatjosos, però després no abonava el preu pactat i venia els cotxes sense autorització del titular, deixant al propietari sense el vehicle i encara amb els deutes associats.

La tercera modalitat d’estafa es dirigia a particulars interessats a comprar un cotxe. La banda oferia vehicles a través de plataformes legals de compravenda i, després de rebre una quantitat en concepte de reserva, no arribava a entregar l’automòbil. En alguns anuncis s’advertia que es tractava de vehicles només aptes per a exportació, una fórmula amb la qual l’organització intentava justificar preus per davall del mercat i limitar les reclamacions posteriors.

Segons fonts policials, els integrants de la xarxa utilitzaven com a testaferros a persones amb greus problemes econòmics i necessitats socials, a les quals donaven d’alta com a autònoms i al nom dels quals constituïen les empreses emprades en les operacions il·lícites. D’esta manera, els responsables reals quedaven en un segon pla i tractaven de desviar la responsabilitat penal i econòmica cap a estos intermediaris.

L’entramat unflava de forma deliberada el capital social de les societats fictícies per a obtindre amb major facilitat crèdit quasi il·limitat de les entitats financeres. Els vehicles adquirits de manera fraudulenta s’oferien en venda a preus molt inferiors als habituals, aprofitant plataformes de compravenda legals i utilitzant sempre les mateixes empreses pantalla. Així generaven una aparença d’activitat comercial normalitzada, al mateix temps que multiplicaven la captació de compradors.

L’operació contra esta xarxa de compravenda fraudulenta ha sigut desenrotllada pels grups de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció i de Tràfic Il·lícit de Vehicles d’Alacant, en col·laboració amb unitats de Policia Judicial d’Elx i de Ciudad Real, la qual cosa mostra la complexitat del cas i la necessitat de coordinar a diferents equips especialitzats per a desmantellar per complet l’estructura criminal.

Últimes notícies

El València Basket es classifica per a la seua quarta final ACB, de nou contra el Barça

El València Basket ha derrotat l'Asisa Joventut en el tercer partit de semifinals de la Lliga Endesa i disputarà la seua quarta final ACB, la segona consecutiva i la segona contra el Barça.

El Valencia Basket torna a la final ACB: quarta de la seua història i segona seguida contra el Barça

El Valencia Basket ha aconseguit el passe a la seua quarta final de la Lliga ACB després de superar l'Asisa Joventut, i repetirà presència per segon any consecutiu, ara davant el Barça, rival que ja el va superar en la final de 2003.

El Valencia Basket s’impon en Badalona i es classifica per a la final de la Lliga Endesa

El Valencia Basket ha guanyat l’Asisa Joventut a Badalona per 73-87 en el tercer partit de la sèrie i s’ha classificat per a la final de la Lliga Endesa, que disputarà contra el Barça al Roig Arena.

Mor un home de 69 anys mentres es banyava a la platja de Daimús

Un home de 69 anys ha mort este diumenge a la platja de Daimús, a la Safor, després de ser rescatat de l'aigua i no superar les maniobres de reanimació practicades pel SAMU.

L’incendi de vegetació de Segart evoluciona de manera favorable i no arriba a ser forestal

Diverses dotacions del Consorci Provincial i de la Generalitat treballen esta vesprada en un incendi de vegetació a Segart, a la Calderona, que evoluciona de manera positiva i encara no s’ha convertit en incendi forestal.

Rescaten un motorista ferit d’una cuneta en un accident a Cortes de Pallás

Bombers del Consorci Provincial de València han rescatat este diumenge un motorista ferit que havia caigut al fons d’una cuneta després de xocar amb un cotxe a Cortes de Pallás. L’home ha sigut estabilitzat in situ i evacuat en helicòpter fins a l’Hospital La Fe.

Un banc de meduses obliga a alçar la bandera groga a la platja de la Goleta de Tavernes

Un banc de meduses ha causat picadures a diversos participants d’un triatló a la platja de la Goleta de Tavernes de la Valldigna i ha obligat a hissar la bandera groga i l’avís específic de meduses mentre es revisa tot el litoral del municipi.

Castelló neteja més de 115 solars municipals i privats en la campanya 2025-2026

L'Ajuntament de Castelló ha impulsat la limpiesa de més de 115 solars municipals i privats entre 2025 i 2026, exigint als propietaris que complisquen amb el manteniment obligatori dels seus terrenys.