L’alcalde de Benidorm, Toni Pérez, ha assegurat que acatarà la resolució judicial que fixa una indemnització superior a 350 milions per als propietaris de sòl no urbanitzat al parc natural de Serra Gelada i ha subratllat que eixe pagament no serà la ruïna ni derivarà en una intervenció estatal. Després de la desestimació del recurs d’empara per part del Tribunal Constitucional, l’equip municipal ha activat als seus servicis econòmics i jurídics per a avaluar els següents passos.
Pérez ha exposat que, en funció dels informes tècnics, es prendrà un camí o un altre davant ‘un revés brutal que caldrà gestionar’. Ha remarcat a més: ‘Farem tot el que puguem per a atendre eixe compromís i resoldre’l de la millor manera per a les parts’, i ha afegit que s’actuarà ‘en la manera del possible sense tocar els tipus impositius i creixent en els servicis municipals’.
Origen i abast del litigi
El conflicte es remunta a fa dos dècades i naix de convenis d’aprofitament urbanístic vinculats al APR-7 de Serra Gelada l’edificabilitat del qual va quedar anul·lada amb la declaració del parc natural. Eixa pèrdua de potencial edificatori va derivar en una reclamació dinerària per part de Murcia Puchades Expansión, SL, i Urbana la Vila Joiosa 2000, SL. La quantitat reconeguda supera el doble del pressupost anual de la ciutat, un volum que, de no planificar-se adequadament, podria tensionar els comptes municipals.
Amb la desestimació de l’empara pel Constitucional, el consistori torna al punt de partida i encara una sentència ferma, llevat que en els pròxims 30 dies opte per un recurs de cassació enfront de l’última decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que va invalidar el ple municipal amb el qual es pretenia anul·lar els convenis origen de la indemnització. Mentres, els servicis tècnics analitzen escenaris per a complir i, si és el cas, defendre la posició municipal.
Pérez ha recordat que l’expedient es va posar en mans dels tècnics en 2017 i que estos van concloure que la reclamació ‘no es corresponia amb la naturalesa dels fets’, la qual cosa va donar pas a un llarg litigi que desemboca en l’actual obligació de pagament. Ha insistit que la pretensió inicial era ‘impossible d’atendre’ i ha defés que ‘Benidorm té capacitat política’ per a ‘abordar una solució que no és menor’.
L’alcalde ha rebutjat als ‘endevins de la fallida i la ruïna’ que parlen ‘del que cada veí deu’, i ha recalcat que ‘és gent que no ha gestionat mai res’. Com a aval de gestió, ha assenyalat que va arribar a l’alcaldia en 2015 amb un deute municipal de 95 milions i la va deixar ‘a zero en 2022’. També s’ha referit, sense citar-ho expressament, al deute de 285 milions d’un altre ajuntament per a contextualitzar el debat sobre solvència.
Pérez ha posat en valor que els terrenys objecte del litigi formen part d’un espai natural protegit, un dels més visitats en la Comunitat Valenciana, que aporta atractiu a la destinació turística pels seus ‘penya-segats únics al Mediterrani’. Eixa condició ambiental, que sosté l’anul·lació de l’edificabilitat, és alhora l’origen del conflicte amb els propietaris.
