17.9 C
València
Dijous, 15 gener, 2026

La Comunitat Valenciana necessita 26.929 places residencials per a majors i és de les quals menys cobertura pública té

La Comunitat Valenciana és, juntament amb Andalusia, la regió on més places residencials per a persones majors es necessiten: 26.929 en la primera i 36.327 en la segona, segons un informe de l’Associació de Directores i Gerents en Servicis Socials. La valenciana també és de les comunitats amb menys places finançades pel sistema públic, juntament amb Canàries i Múrcia.

El dèficit de places a Espanya continua augmentant. Serien necessàries més de 50.000 només per a atendre la demanda actual de persones amb gran dependència i dependència severa. Encara que entre 2021 i 2025 s’han creat 23.075 places, la població major de 65 anys ha crescut en més de 800.000 persones, de manera que el ritme de creació no compensa l’envelliment.

Al començament de 2025, hi havia 412.109 places residencials per a majors, 17.044 més que l’any anterior (un 4,3%). Vivien 339.655 persones en centres, 62.634 més (el 15,9%), la qual cosa suposa una ocupació del 82,4%. El 75,5% dels qui residixen en estes instal·lacions tenen més de 80 anys.

L’associació de professionals dels Servicis Socials destaca que la bretxa amb la ràtio de referència del 5% no deixa de créixer: en 2014 faltaven 53.103 places per a aconseguir-la i, en l’últim any, el dèficit quasi es duplica fins a 96.916. La combinació de fort increment de la població major i una oferta que avança a poc a poc explica este desfasament.

Andalusia i València concentren el dèficit

Les comunitats amb major dèficit continuen sent Andalusia i la Comunitat Valenciana; entre les dos concentren el 65,3% del total. En l’altre extrem, set autonomies registren un excés de places, amb Castella i Lleó al capdavant (16.712 més de les que marcaria la ràtio).

L’informe assenyala una ocupació quasi completa a Extremadura, Canàries, Castella-la Manxa, Balears i Madrid, la qual cosa evidencia tensió sostinguda en l’oferta. A Astúries, País Basc i la Comunitat Valenciana es registren percentatges molt baixos, ‘la qual cosa suggerix una inadequada distribució de les seues places residencials o un elevat cost de les mateixes que les fa inaccessibles per a bona part dels qui les necessiten’. En la Comunitat, eixe desajustament conviu amb un dèficit elevat, la qual cosa apunta al fet que sobren places en determinats municipis mentres falten en uns altres o que els preus limiten l’accés.

Cobertura pública i atenció en la llar

El 71,1% de les places per a majors són de finançament públic (292.986), enfront de 119.123 exclusivament privades. Tant el número com el percentatge de places públiques han augmentat des de 2015 fins a 2,88 per cada 100 persones majors de 65 anys, el nivell més alt fins a la data. Les autonomies amb major cobertura pública són Castella i Lleó i Castella-la Manxa, seguides d’Extremadura i Aragó; amb menor cobertura, Canàries, Múrcia i la Comunitat Valenciana.

L’associació lamenta l’escàs avanç de l’estratègia de desinstitucionalització plantejada en 2023 per a afavorir la permanència en la llar reforçant l’atenció domiciliària. En 2024, la cobertura del servici a domicili és del 5,8%, huit dècimes més que abans de la pandèmia, i la mitjana de cures aconseguix 23,8 hores mensuals, tres hores més que en 2012. L’avanç és insuficient per a contindre la demanda residencial en territoris amb fort envelliment i desigual distribució de recursos.

En la Comunitat Valenciana, la combinació de baixa cobertura pública, dèficit alt i ocupació desigual dibuixa la necessitat de planificar noves places on més es precisen, revisar preus i accelerar la xarxa de suports en la llar per a evitar que el desequilibri continue creixent.

Últimes notícies

Montero descarta que Feijóo porte a Sánchez un model alternatiu de finançament

Montero ha sostingut que Feijóo no presentarà el dilluns una proposta pròpia de finançament autonòmic perquè no la té. Ha urgit a aprofitar l'oportunitat per a reformar el sistema.

La nova estació de València Sud s’obri este divendres amb més accessibilitat i resiliència

L'estació de València Sud s'obri este divendres, elevada un metre i amb tres ascensors, la qual cosa completa l'accessibilitat de tota la xarxa i reforça la resposta davant temporals. El projecte s'integra en la reconstrucció després de la dana, amb inversions en el complex i un pla anual per a millorar línies.

Morant se suma a baixar la crispació, però rebutja la ‘recepta’ de Jordi Sevilla

Diana Morant ha defés que cal baixar la crispació, però no amb la 'recepta' de Jordi Sevilla. Rebutja el manifest 'Socialdemocràcia 21' i reivindica pensions, SMI i reforma laboral.

Morant demana als presidents autonòmics no bloquejar un finançament on ningú perd

Diana Morant ha instat els presidents autonòmics a no obstaculitzar el nou model de finançament, que no retalla a cap comunitat i millora la posició valenciana. Els agents socials han recolzat la proposta i han demanat un fons d'anivellament i la condonació del deute per l'infrafinançament.

PP i PSOE xoquen a Benidorm després de la condemna milionària pel sòl de Serra Gelada

El Constitucional ha rebutjat l'empara de l'Ajuntament de Benidorm i ha reavivat el xoc entre PP i PSOE per la condemna de més de 350 milions. Les acusacions creuades inclouen peticions de dimissió i retrets per la gestió dels convenis i la negociació amb els propietaris.

La Aemet advertix d’un temporal al Mediterrani al començament de la setmana vinent

La Aemet ha avisat d'un temporal al Mediterrani amb dilluns i dimarts com a dies més intensos, amb pluges persistents, vent molt fort i temporal marítim. Es preveuen acumulats importants en àrees a sobrevent i risc en rambles i capçaleres de rius.

Pérez Llorca rebutja demanar l’acta a Mazón i recorda que la decidixen els electors

Pérez Llorca ha sostingut que les actes no les donen ni les lleven els polítics, sinó els electors, en ser preguntat per una possible petició de renúncia a Mazón. Ha defés que el expresident ja va assumir la seua responsabilitat en dimitir.

Sagunt encara 2026 com a any clau i reclama avanços en vivenda, transport i educació

L'alcalde ha situat 2026 com un any clau: l'expansió industrial seguix el seu curs, però demana avanços reals en vivenda, transport, sanitat i educació. Després d'un 2025 de creixement i consolidació, el Consistori lliga desenrotllament econòmic i reforç de servicis.