La Comunitat Valenciana és, juntament amb Andalusia, la regió on més places residencials per a persones majors es necessiten: 26.929 en la primera i 36.327 en la segona, segons un informe de l’Associació de Directores i Gerents en Servicis Socials. La valenciana també és de les comunitats amb menys places finançades pel sistema públic, juntament amb Canàries i Múrcia.
El dèficit de places a Espanya continua augmentant. Serien necessàries més de 50.000 només per a atendre la demanda actual de persones amb gran dependència i dependència severa. Encara que entre 2021 i 2025 s’han creat 23.075 places, la població major de 65 anys ha crescut en més de 800.000 persones, de manera que el ritme de creació no compensa l’envelliment.
Al començament de 2025, hi havia 412.109 places residencials per a majors, 17.044 més que l’any anterior (un 4,3%). Vivien 339.655 persones en centres, 62.634 més (el 15,9%), la qual cosa suposa una ocupació del 82,4%. El 75,5% dels qui residixen en estes instal·lacions tenen més de 80 anys.
L’associació de professionals dels Servicis Socials destaca que la bretxa amb la ràtio de referència del 5% no deixa de créixer: en 2014 faltaven 53.103 places per a aconseguir-la i, en l’últim any, el dèficit quasi es duplica fins a 96.916. La combinació de fort increment de la població major i una oferta que avança a poc a poc explica este desfasament.
Andalusia i València concentren el dèficit
Les comunitats amb major dèficit continuen sent Andalusia i la Comunitat Valenciana; entre les dos concentren el 65,3% del total. En l’altre extrem, set autonomies registren un excés de places, amb Castella i Lleó al capdavant (16.712 més de les que marcaria la ràtio).
L’informe assenyala una ocupació quasi completa a Extremadura, Canàries, Castella-la Manxa, Balears i Madrid, la qual cosa evidencia tensió sostinguda en l’oferta. A Astúries, País Basc i la Comunitat Valenciana es registren percentatges molt baixos, ‘la qual cosa suggerix una inadequada distribució de les seues places residencials o un elevat cost de les mateixes que les fa inaccessibles per a bona part dels qui les necessiten’. En la Comunitat, eixe desajustament conviu amb un dèficit elevat, la qual cosa apunta al fet que sobren places en determinats municipis mentres falten en uns altres o que els preus limiten l’accés.
Cobertura pública i atenció en la llar
El 71,1% de les places per a majors són de finançament públic (292.986), enfront de 119.123 exclusivament privades. Tant el número com el percentatge de places públiques han augmentat des de 2015 fins a 2,88 per cada 100 persones majors de 65 anys, el nivell més alt fins a la data. Les autonomies amb major cobertura pública són Castella i Lleó i Castella-la Manxa, seguides d’Extremadura i Aragó; amb menor cobertura, Canàries, Múrcia i la Comunitat Valenciana.
L’associació lamenta l’escàs avanç de l’estratègia de desinstitucionalització plantejada en 2023 per a afavorir la permanència en la llar reforçant l’atenció domiciliària. En 2024, la cobertura del servici a domicili és del 5,8%, huit dècimes més que abans de la pandèmia, i la mitjana de cures aconseguix 23,8 hores mensuals, tres hores més que en 2012. L’avanç és insuficient per a contindre la demanda residencial en territoris amb fort envelliment i desigual distribució de recursos.
En la Comunitat Valenciana, la combinació de baixa cobertura pública, dèficit alt i ocupació desigual dibuixa la necessitat de planificar noves places on més es precisen, revisar preus i accelerar la xarxa de suports en la llar per a evitar que el desequilibri continue creixent.




