El Tribunal Constitucional ha rebutjat admetre a tràmit l’empara de l’Ajuntament de Benidorm contra la sentència que imposa el pagament de més de 350 milions a propietaris de sòl no urbanitzat del parc natural de Serra Gelada. El moviment ha encés el pols polític en el consistori, amb PP i PSOE creuant retrets i sol·licituds de dimissió.
La inadmissió tanca la via de l’empara i ha obligat el govern local a mirar com afrontar una fallada d’enorme impacte econòmic. La quantia, lligada a terrenys que van quedar fora del desenrotllament urbanístic després de la protecció ambiental, condiciona la planificació municipal i ha posat sobre la taula la necessitat de decidir entre negociar amb els amos o preparar un calendari per a assumir la condemna.
Des de l’executiu municipal, la portaveu Lourdes Caselles ha respost a la petició socialista de dimissió de l’alcalde, Toni Pérez, al·legant que, amb els arguments del PSOE, qui hauria d’assumir responsabilitats és la portaveu socialista, Cristina Escoda, per no haver-se oposat a les decisions adoptades en tot el procediment. Caselles sosté que tots els recursos i actuacions legals han sigut validats en la Junta de Portaveus, on participa Escoda, i afirma que el PSOE no va plantejar alternatives a les directrius dels servicis jurídics.
Xoc polític per la sentència
La portaveu popular ha assegurat que el PP no ha canviat la seua postura respecte a Serra Gelada. Després de la declaració del parc natural en 2005, recorda que el seu partit va deixar de renovar els convenis urbanístics firmats en 2003 i atribuïx al PSOE les renovacions posteriors de 2010 i 2013, malgrat els dubtes jurídics que, segons defén, ja existien.
El PSOE, per boca del portaveu adjunt Sergi Castillo, ha replicat reclamant que s’explique el canvi de full de ruta impulsat per Toni Pérez des de 2015, una decisió que, al seu juí, ha conduït a una situació pròxima a la fallida tècnica amb una sentència inassumible durant generacions. Castillo ha assenyalat que va ser el PP qui va firmar els convenis de 2003 i els va defendre durant anys per a esquivar una indemnització milionària, i acusa l’actual govern local d’imposar una altra estratègia sense buscar l’interés general. També rebat l’argument sobre la Junta de Portaveus, que descriu com un òrgan merament consultiu en el qual no es vota.
Després de la decisió del Tribunal Superior de Justícia al maig de 2024, el grup socialista ha exposat que va apostar per explorar un acostament amb els propietaris per a reduir l’impacte econòmic. Caselles, en canvi, ha explicat que l’alcalde va oferir al PSOE liderar eixa negociació i que la formació va declinar, motiu pel qual rebutja que es responsabilitze al PP de la falta d’acord.
La tensió es manté després de la decisió del Constitucional. Mentres PP i PSOE s’acusen de falta de transparència i d’adoptar decisions contràries a l’interés general, l’Ajuntament queda davant un escenari en el qual o bé aconseguix un pacte amb els amos dels terrenys o bé dissenya una forma de compliment que no pose en risc els servicis i les inversions municipals, extrems que els dos partits han situat en el centre del debat.
