El ple de l’Ajuntament de València ha reivindicat el llegat del exalcalde Ricard Pérez Casado i ha acordat per unanimitat iniciar les actuacions per a dedicar-li el nom d’un carrer o d’un espai públic. La sessió, de caràcter extraordinari i urgent, s’ha convocat per a traslladar oficialment els condols a familiars i amics després de la seua defunció als 80 anys, i ha subratllat el seu paper com a segon alcalde de la democràcia, al capdavant del consistori entre 1979 i 1989.
Reconeixement unànime i tràmit per a la denominació
La moció aprovada ha fixat l’inici del procediment municipal per a assignar una via o enclavament amb el seu nom, un gest que inscriu la seua memòria en la toponímia de la ciutat i garantix un record permanent. Este pas ha evidenciat un consens polític ampli, ja que tots els grups han valorat la seua contribució. En paral·lel, l’ajuntament ha mantingut tres dies de dol oficial fins a este divendres, un marc que ha reforçat el to solemne de l’homenatge institucional.
Durant el ple s’ha destacat la valentia de Pérez Casado i el seu defensa de València per damunt de qualsevol càlcul, així com el seu perfil intel·lectual, bolcat en la gestió pública. S’ha remarcat que la seua etapa de govern ha sigut decisiva per a assentar les bases de la ciutat actual, en prioritzar una visió a llarg termini enfront del curtterminisme. També s’ha posat en valor la seua vocació europea, la defensa de la democràcia i la seua implicació en la reconstrucció institucional en moments complexos, trets que han sigut citats com a part d’un llegat considerat inqüestionable.
Un llegat que va transformar València
Entre els projectes impulsats en el seu mandat s’ha recordat el Jardí del Túria, el Palau de la Música i el Pla General d’Ordenació Urbana. El Jardí del Túria ha convertit l’antic llit del riu en un gran corredor verd, peça central de l’espai públic i de l’oci ciutadà, mentres que el PGOU ha ordenat el creixement urbà i ha condicionat l’evolució de barris i equipaments. Amb eixa combinació de planejament i cultura, la seua gestió ha afavorit un model de ciutat més oberta, amb major pes de l’espai públic i de la participació veïnal.
Els portaveus municipals han subratllat que la seua dècada de govern ha transformat la ciutat gràcies a l’impuls polític i a la capacitat de qüestionar inèrcies. S’ha assenyalat que va saber passar del pensament a l’acció, treballar amb els veïns i fer realitat projectes que hui definixen la identitat urbana. Des de posicions diverses, s’ha coincidit que va imaginar una València moderna i es va enfrontar amb determinació al provincianisme, una idea que diversos intervinents han reivindicat com a exemple per a futures generacions.
Al ple han assistit antics col·laboradors i representants de governs locals posteriors, la qual cosa ha reforçat el caràcter coral del reconeixement. L’acord per a dedicar-li una via o espai públic s’ha presentat com un pas coherent amb el dol oficial i amb el consens expressat en la sessió, i ha buscat fixar en el mapa de la ciutat la petjada d’una trajectòria que ha marcat la política municipal recent.
