Pérez Llorca ha afirmat que la proposta de finançament autonòmic del Govern és ‘un cartell electoral que s’ha inventat’ la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ‘per a la seua candidatura a Andalusia’. En la seua valoració, el plantejament no respon a una negociació real ni a un disseny tècnic del sistema, sinó a una operació política amb horitzó electoral. Per això ha reclamat centrar el debat en el contingut i en com afecta a cada territori, i no en anuncis desmanegats.
Segons ha explicat, l’últim Consell de Política Fiscal i Financera no va servir per a concretar res: ‘no es va presentar cap model‘ i la ministra va tornar a remetre un esborrany que ja havia difós ‘en una roda de premsa que no va entendre ningú’. En eixe marc, ‘no es va avançar absolutament en res’. L’absència d’un esquema amb criteris, variables i xifres impedix a les autonomies avaluar l’impacte de qualsevol canvi i bloqueja el treball tècnic que hauria d’acompanyar la reforma.
Rebuig a l’esborrany d’Hisenda
El president ha subratllat que cap comunitat, excepte Catalunya, accepta el sistema proposat, la qual cosa al seu juí evidencia que el document no genera consensos mínims i deixa a l’Executiu aïllat en el seu plantejament. Si la major part de territoris expressa reserves, ha argumentat, ‘no serà tan bo per a les autonomies’. Per a Pérez Llorca, usar eixa oferta com a moneda política ‘no ha de servir per a blanquejar un acord al qual s’arriba amb els separatistes, perquè no és just’ i ‘no es pot utilitzar a la Comunitat Valenciana per a blanquejar eixe tipus d’acords’.
El dirigent ha insistit que la Comunitat Valenciana necessita una reforma urgent per la seua situació de finançament i que el camí és una negociació multilateral. Per això ha demanat ‘una reunió com toca amb tots els presidents autonòmics i comencem a treballar de veritat per millorar el sistema’. Una trobada d’este tipus, ha afegit, permetria fixar prioritats compartides i ordenar el calendari, de manera que els canvis es traduïsquen en recursos suficients i estables per als servicis públics essencials i en un repartiment més previsible entre regions.
En la seua intervenció ha mantingut que no es cree ‘res d’este sistema de finançament’ tal com s’està tramitant. La seua posició eleva la pressió sobre el Ministeri d’Hisenda per a concretar un model i obrir una negociació de fons. Mentres no hi haja una proposta completa, amb regles clares i dades comparables, el debat seguirà ancorat en la desconfiança i lluny d’un acord ampli.
