Els dos responsables de l’associació que gestionava l’asil d’Aspe, jutjats en l’Audiència d’Alacant per presumptes anomalies en la seua adreça, han negat que s’apropiaren de diners de l’entitat o que se serviren dels interns per a obtindre benefici personal. Els dos han assegurat que la residència mai va comptar amb un sistema de comptabilitat i que la seua actuació no els va reportar avantatges econòmics.
‘No m’he emportat ni un centimillo’, ha declarat davant el tribunal el llavors tresorer. En la mateixa línia, l’ex president ha afirmat: ‘Per a res vaig utilitzar diners de la residència en el meu benefici’. Amb estes frases, els encausats han volgut subratllar que, al seu juí, les irregularitats detectades deriven d’un funcionament deficient i no d’un ànim de lucre.
Els processaments han explicat que van ocupar els seus càrrecs des de 1995 i que van mantindre els procediments que, segons la seua versió, ja aplicaven les monges carmelites quan gestionaven el centre. Han assegurat que no existia una comptabilitat com a tal i que es limitaven a aportar la documentació que els requeria la Conselleria per a continuar accedint a subvencions, sense que se’ls plantejaren objeccions. Això implica, segons han exposat, que els ingressos i pagaments es manejaven sense un llibre comptable ordenat, amb controls interns molt limitats i poc marge per a verificar en temps real el destí de cada euro.
La gestió i els comptes
Els dos han detallat que el dia a dia se sostenia amb una caixa comuna alimentada per donatius i per les aportacions dels interns, amb una mitjana mensual de 300 euros, des de la qual s’abonaven proveïdors i nòmines. Eixe esquema, basat en efectiu i sense registres sistemàtics, deixava la tresoreria exposada a desquadraments, dificultava la traçabilitat dels pagaments i feia més complex quadrar les subvencions amb els gastos fixos del centre.
Han apuntat que en 2012 l’ajuntament va comminar a promoure el concurs de creditors al no poder atendre els deutes acumulats. A partir d’eixe moment es va reconstruir la comptabilitat corresponent a 2009, 2010 i 2011, els exercicis exigits per la normativa. Entre les obligacions pendents figuraven les derivades de l’ampliació i reforma de la residència executada entre 2000 i 2005, per un cost superior a 3,7 milions d’euros, una inversió que, segons es desprén del seu relat, va condicionar la liquiditat durant anys.
Els dos encausats han incidit en què van assumir la gestió sense obtindre cap benefici personal. Amb tot, han reconegut que no era normal mancar d’un control exhaustiu de la comptabilitat i que van mantindre el sistema heretat fins i tot després de la marxa de les monges en 2003. Eixa admissió situa el debat en si va haver-hi un descontrol prolongat per inèrcia organitzativa o una administració deslleial amb conseqüències penals.
Penes sol·licitades i agenda del juí
La Fiscalia els atribuïx els delictes continuats d’administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat econòmic d’uns 2.150.000 euros generat entre 2006 i 2011. Sol·licita penes que sumen 13 anys de presó per a l’ex president i 8 per a l’ex tresorer, en entendre que la gestió va causar un perjuí quantificable a l’entitat.
Per contra, les defenses plantegen la lliure absolució i descarten la comissió dels delictes imputats. Sostenen que no va haver-hi ànim de lucre i que les discrepàncies detectades s’expliquen per l’absència de comptabilitat formal i pels procediments que arrossegava el centre.
El juí prosseguix este dimarts amb les declaracions de testimonis i el seu desenrotllament està previst en diverses sessions al llarg de la setmana. Les compareixences serviran per a aclarir com es van manejar els fons, quins controls van existir realment i en quina mesura la reconstrucció comptable permet determinar responsabilitats.
