Un jurat popular ha declarat culpable a l’home acusat de l’assassinat, al gener de 2024, del canonge emèrit de la Catedral de València, de 80 anys. El cos va ser trobat en el seu llit amb signes d’asfíxia, i el veredicte ha fixat un relat de fets que atribuïx a l’acusat una participació essencial amb un propòsit econòmic.
Segons el veredicte llegit en l’Audiència de València, per majoria de set vots a favor i dos en contra, el tribunal ha considerat que l’acusat és responsable de la mort del sacerdot actuant d’acord amb una altra persona no identificada, assenyalada com a autora material del crim. L’acusat va ser detingut com a sospitós i roman a la presó provisional.
El jurat ha estimat provat que va existir un pla preestablit per a acudir al domicili de la víctima i apropiar-se del seu telèfon i d’objectes de valor; que la mort per asfíxia no va ser accidental; i que l’hora de la defunció coincidix amb el posicionament del telèfon mòbil de l’acusat, la qual cosa li situa en el lloc dels fets. Estos elements han permés perfilar un mòbil econòmic i una coordinació prèvia entre els implicats.
Majoria del jurat i proves clau
També per set vots a dos, el jurat ha declarat a l’acusat culpable de llevar-li la vida al canonge sabent que, per la seua condició física, no tenia possibilitats de defendre’s. L’edat de la víctima i la seua vulnerabilitat han pesat en la valoració, la qual cosa reforça la qualificació d’assassinat per la qual la Fiscalia ha vingut acusant.
Quant a l’aprofitament dels béns, el jurat ha aconseguit la unanimitat per a considerar a l’acusat culpable d’apoderar-se, al costat de la persona que va donar mort al canonge, de les targetes bancàries i el telèfon de la víctima amb la finalitat d’obtindre un benefici econòmic. Imatges incorporades a la causa han mostrat quatre reintegraments en caixers i diverses compres efectuades després del crim, un rastre que l’acusació ha presentat com a confirmació del pla.
A més, el tribunal popular ha acordat per unanimitat que no es propose al Govern l’indult de la pena ni beneficis penitenciaris. Este pronunciament tanca la porta a mesures de gràcia o reduccions de compliment i subratlla la gravetat que el jurat ha atribuït als fets.
Peticions de pena i posició de la defensa
Després de la lectura del veredicte, el fiscal ha reiterat la seua sol·licitud de vint anys de presó pel delicte d’assassinat, cinc anys per robatori amb violència i tres anys de presó per un delicte continuat d’estafa. La petició es recolza en l’existència d’un pla previ, la violència necessària per a causar la mort i el posterior ús de les targetes i del mòbil per a obtindre diners i realitzar compres.
Per part seua, la defensa ha demanat que s’impose una pena moderada dins del marge legal i ha mantingut durant el juí que no hi ha proves directes que situen a l’acusat en l’escena. En paraules de la lletrada, ‘no existix cap petjada de l’acusat, ni cap rastre del seu ADN en la vivenda’. Per a la defensa, els fets serien constitutius únicament d’un delicte continuat d’estafa, pel qual va interessar una condemna d’un any de presó.
El cas ha revelat, arran de la mort de A.L.B., que el sacerdot podria haver portat una vida privada allunyada de la imatge pública que se li presumia. Segons els esbrinaments policials i el testimoniatge de veïns i del conserge de l’edifici, situat en el centre històric i a escassos metres de la Catedral i del Palau Arquebisbal, el canonge suposadament solia mantindre relacions sexuals amb hòmens a canvi de diners. Este context, apuntat en la investigació, ha sigut vinculat a un contacte previ i a un mòbil econòmic que, segons el jurat, hauria impulsat el pla que va desembocar en la seua mort.
Amb el veredicte ja emés i les parts fixant les seues peticions, la determinació de la pena queda a l’espera de la sentència que es dicte en funció dels fets declarats provats.
