Miguel Ángel Sánchez, cap de gabinet de la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, ha decidit renunciar al seu lloc després de la polèmica per presumptes irregularitats en l’adjudicació de vivendes públiques a Alacant. En un escrit dirigit a la consellera, sosté que no manté vinculació jurídica, patrimonial ni administrativa amb la promoció, i que la vivenda va ser adjudicada a una persona aliena a la seua responsabilitat professional.
Motius de la renúncia
En la seua explicació, Sánchez indica que adopta la decisió per raons personals davant l’exposició pública generada en els últims dies. Argumenta que el motiu és ‘la creixent exposició mediàtica entorn d’este assumpte, així com l’impacte personal’ que està tenint sobre les seues filles menors i el seu entorn familiar. Afig que, en estes circumstàncies, considera que ‘el més responsable, en este moment, és fer un pas al costat de manera voluntària davant l’exposició mediàtica generada per una situació plenament aliena’.
L’alt càrrec subratlla que no ha intervingut, ni directa ni indirectament, en procediment algun relacionat amb l’adjudicació, que, recalca, pertany per complet a l’àmbit privat de tercers. La seua marxa arriba després de tornar d’una missió institucional a la Xina, i busca, afirma, evitar que el focus mediàtic i polític es desplace sobre el seu entorn mentres persistix la controvèrsia.
Sánchez insistix que dimitix amb l’objectiu de protegir la seua família i ‘evitar que esta circumstància puga ser utilitzada malintencionadament per a projectar dubtes o generar soroll sobre l’acció del Consell’. Amb este pas, pretén minimitzar el desgast i preservar l’activitat ordinària de la Conselleria i del conjunt de l’Executiu autonòmic.
La renúncia s’ha produït en un context de creixent tensió per les adjudicacions de vivenda protegida a Alacant. Abans ja havien dimitit la regidor d’Urbanisme, Rocío Gómez (PP), després de conéixer-se que figurava entre les adjudicatàries, i la directora general municipal d’Organització Interna, María Pérez-Hickman, després que dos dels seus fills i un nebot adquiriren una d’estes vivendes socials. La successió de dimissions ha amplificat l’escrutini públic sobre els criteris d’adjudicació i sobre l’exigència d’exemplaritat dels càrrecs públics implicats, amb un debat centrat en la transparència i en la separació entre responsabilitats institucionals i decisions de l’àmbit privat.



