Els expedients de regulació d’ocupació (ERTO) es van moderar en 2025 després del repunt extraordinari de l’any anterior vinculat a la dana de 2024. En el conjunt d’Espanya es van registrar 4.506 procediments, un 37,6% menys que en 2024, amb 124.921 treballadors afectats. En la Comunitat Valenciana, 762 empreses van acudir a un ERTO i 16.670 empleats van quedar inclosos en estos processos, la qual cosa va situar a la regió entre les més exposades per nombre de companyies involucrades.
Segons les dades del Ministeri de Treball, 3.405 empreses van estar immerses en algun expedient al llarg de l’any, un 42,9% menys, i 441 d’elles seguien vinculades als danys de la dana, que van generar 446 procediments específics. La caiguda general reflectix una normalització després de l’ús intensiu d’estes ferramentes en 2024 per a capejar interrupcions productives i tancaments temporals.
Distribució per tipus de mesura
La majoria dels afectats ho van estar per suspensió de contracte: 78.303 treballadors, un 45,3% menys. Altres 5.418 van veure reduïda la seua jornada, amb un descens del 38%. En canvi, els acomiadaments col·lectius van sumar 41.200 empleats, un 10,2% més, una tendència que previsiblement es dispararà una vegada s’apliquen els ajustos anunciats en diverses grans companyies. El repartiment per gènere va mostrar 84.860 hòmens afectats (37,9% menys) i 42.061 dones (24,5% menys), diferència que sol explicar-se pel pes sectorial i ocupacional de cada col·lectiu.
Sectors i causes dels expedients
La indústria va concentrar el major volum, amb 63.445 treballadors, i dins d’ella va destacar la fabricació de vehicles de motor, que va reunir 25.175 afectats, un de cada cinc, principalment mitjançant suspensions temporals. El sector servicis va sumar 57.335 treballadors, sobretot en allotjament, activitats administratives, restauració i comerç majorista i minorista. En menor mesura, la construcció va registrar 2.676 afectats i el sector agrari, 1.465.
Per causes, els ERTO per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció (ETOP) van aconseguir a 112.833 treballadors, un 25,7% menys. Dins d’ells, els expedients per causes de producció van afectar 55.101 empleats, majoritàriament a través de suspensions (37.605). Els van seguir els motivats per raons econòmiques, amb 25.646 treballadors —més de la mitat per pèrdues actuals—, els organitzatius (21.938) i els tècnics (10.148). Els ERTO per força major van descendir amb força fins a 12.088 afectats, un 67,6% menys, en remetre els impactes directes de la dana.
La negociació col·lectiva va acompanyar la majoria dels processos: 99.747 treballadors van quedar inclosos en expedients amb acord entre les parts, enfront de 19.804 sense acord i 5.370 casos en els quals no consta la decisió. Per grandària empresarial, la incidència va ser major en companyies de menor plantilla: 1.379 microempreses, 1.290 xicotetes, 526 mitjanes i 210 grans van tramitar algun ERTO. Per territoris, la Comunitat Valenciana va encapçalar el llistat per nombre d’empreses amb expedient (762), seguida de Catalunya (570), Madrid (505) i Andalusia (430).
A més, 11 companyies es van acollir al mecanisme XARXA de flexibilitat i estabilització de l’ocupació, que va incloure a 6.080 treballadors —en la seua majoria hòmens, 5.161—, tots sota suspensió de contracte. Activat en 2025 i prorrogat fins a juny d’enguany, este instrument va permetre a fabricants de vehicles i a la seua indústria auxiliar ajustar temporalment l’activitat davant causes extraordinàries sense recórrer d’inici a mesures definitives.
