La Comunitat Valenciana va ser en 2025 la segona comunitat més exportadora de fruites i hortalisses, amb el 28% del total nacional. Va comercialitzar a l’exterior 3,3 milions de tones per un valor de 4.790 milions d’euros, la qual cosa va suposar un increment del 2% en facturació malgrat el retrocés en volum, segons dades del Departament de Duanes processats per Fepex.
Andalusia va ocupar el primer lloc amb 3,9 milions de tones, un 2% menys que en 2024, i va concentrar el 33% del total. La Comunitat Valenciana va registrar 3,3 milions de tones, un 5% menys, amb 4.790 milions d’euros en vendes (+2%). Múrcia va destacar amb 2,3 milions de tones (-4%) i el 20% de quota, i Catalunya va sumar 978.584 tones (-3%); en valor, Murcia va aconseguir 3.489 milions d’euros (+2%) i Catalunya 1.391 milions (+6%). A més, en valor, l’exportació andalusa va ascendir a 7.145 milions d’euros (+6%).
Caiguda de volum i augment de valor
En el conjunt d’Espanya, les exportacions de fruites i hortalisses fresques van totalitzar 12 milions de tones en 2025, un 4% menys que l’any anterior, mentres el valor va pujar un 4%, fins a 18.666 milions d’euros. Este comportament suggerix un encariment mitjà dels enviaments o una major presència de productes de major valor afegit, la qual cosa va permetre sostindre els ingressos malgrat la menor oferta.
Europa va concentrar el 97% del destí de les vendes, la qual cosa confirma la dependència del mercat comunitari i la importància de la logística intracomunitària i de les relacions amb la gran distribució en eixe entorn. En paral·lel, la importació va augmentar un 3% en volum i un 8% en valor, una tendència que pressiona la competència en el mercat intern i evidencia preus més alts també en les compres a l’exterior.
Estos resultats seran analitzats demà en l’assemblea de Fepex que se celebra a València, amb la participació d’associacions de les principals zones productores. La cita abordarà cinc assumptes clau per al futur del sector: la futura PAC, les relacions amb la distribució europea, la competència de països tercers, i la necessitat de fitosanitaris i de mà d’obra. El debat sobre estos eixos incidix directament en la planificació de campanyes, els costos de producció i la seguretat de subministrament.



