El València Basket júnior va tornar a Espanya després de passar quatre dies atrapat a Abu Dhabi pel tancament de l’espai aeri derivat dels atacs a l’Iran i la posterior resposta del país. A la seua arribada, l’entrenador Gonzalo Muinelo va explicar que durant l’espera van escoltar detonacions, encara que no van veure impactes ni escenes de pànic, i que la població local va mantindre en gran manera la seua rutina. ‘No hi havia intranquil·litat perquè els habitants d’allí feien més o menys vida normal. Si que hi havia moments en els quals escoltaves unes certes explosions però nosaltres veure no véiem res, només escoltàvem’, va assenyalar.
Retorn després de quatre dies d’incertesa
El bloqueig aeri va obligar als huit equips del torneig organitzat per l’Eurolliga a romandre a l’hotel, sense marge per a reprendre la competició ni per a eixir del país. Eixa falta de certeses sobre el vol de tornada va marcar els dies del grup. ‘Ho hem viscut sobretot amb incertesa per no saber quan anàvem a tornar però el club ha estat molt pendent i treballant perquè poguérem tornar al més prompte possible’, va afirmar el tècnic, que també va valorar el paper de l’organitzador: ‘L’Eurolliga s’ha portat molt bé amb nosaltres i ho agraïm’.
Davant la situació, el cos tècnic va prioritzar mantindre el cap de l’equip enfocada i la convivència ordenada. Muinelo va resumir que van tractar de ‘crear rutines i normalitat‘ amb horaris fixos, a més de ‘dinàmiques de grup’ perquè els jugadors ‘se sentiren abrigallats pels entrenadors i el cos tècnic’. L’entrenador va subratllar que les famílies van estar en contacte permanent i que la seua actitud va ser exemplar: ‘Les famílies estaven molt pendents però han demostrat una fortalesa i una confiança en nosaltres i en el club que és digna d’agrair’. Eixa coordinació i l’acompanyament constant van ajudar a contindre l’ansietat pròpia d’adolescents lluny de casa en un context de tensió internacional.
Protocols i viatge d’eixida
Muinelo va detallar que, en moments puntuals, van rebre avisos en els telèfons i van activar les mesures previstes. ‘Hi ha hagut algun moment puntual en el qual sona l’alarma del mòbil i havies de seguir el protocol de seguretat que tenies marcat, però res més’, va afegir, insistint que no es van viure escenes d’alarma dins de l’hotel. El full de ruta del retorn va dependre de la reobertura de rutes i autoritzacions, la qual cosa va allargar l’espera i va concentrar els esforços a aconseguir una alternativa segura.
La confirmació d’un vol amb escala a Turquia va obrir finalment la porta al retorn. Per al grup, va suposar un alleujament immediat: la notícia ‘va ser una enorme alegria, sobretot per veure la il·lusió dels xavals que s’havia acabat esta incertesa i que anaven a tornar a casa’. Ja en la seua arribada, el propi vestuari va verbalitzar l’alleujament amb una imatge tan senzilla com significativa: ‘els xavals deien que Espanya fa olor diferent’. Entre abraços i recepcions familiars, l’objectiu va tornar a ser el de sempre: ‘tenien moltes ganes de veure als seus familiars i de tornar a entrenar i a la normalitat’.



