El Vila-real ha passat d’encaixar 0,8 gols per partit en la primera volta a 2 en l’arrancada de la segona, un salt que ha alterat la seua solidesa defensiva i ha reduït el seu marge d’error en cada trobada.
En set jornades de la segona volta, l’equip de Marcelino García Toral ha rebut catorze punts, només tres menys dels dèsset que li van fer en els dènou partits de la primera mitat del campionat. Este viratge ha convertit molts dols en contextos més oberts i li ha obligat a assumir més riscos per a igualar marcadors, amb el consegüent augment d’espais a l’esquena.
L’inici de la segona tornada també ha sigut complex en termes de calendari: el Vila-real ha visitat a Betis, Barcelona, Osasuna i Getafe, i a casa s’ha mesurat a València, Espanyol i Reial Madrid. La combinació d’eixides exigents i rivals d’alt nivell ha elevat la demanda defensiva en cada partit, i eixa exigència s’ha reflectit en la mitjana de gols encaixats.
Calendari i baixes en la saga
Esta seqüència de trobades ha coincidit amb absències rellevants en la línia defensiva, com les de Santiago, Mouriño, Juan Foyth o Santi Comesaña. Les baixes han reduït les alternatives per a girar, han obligat a ajustar rols i han restat continuïtat als automatismes, factors que sovint s’han traduït en desajustaments puntuals i ocasions en contra.
Amb este escenari, l’equip ha hagut de prioritzar la supervivència en determinats trams i ha vist com cada error li ha penalitzat més. Encara que el mostreig de set partits ha sigut limitat, la bretxa respecte a la primera volta ha sigut clara i ha posat el focus a recuperar solidesa per a contindre el nombre de gols rebuts en les pròximes cites.



