La Policia Nacional ha desarticulat un entramat criminal ucraïnés assentat a Alacant i València que va captar almenys a 55 dones del seu país per a portar-les a Espanya i usar les seues identitats en l’obertura de comptes bancaris. Amb eixos comptes, l’organització va arribar a moure uns 4,7 milions d’euros obtinguts mitjançant estafes a plataformes d’apostes i jocs ‘en línia’, aprofitant la multiplicació d’operacions i la dificultat de rastrejar als verdaders beneficiaris.
En l’operació, denominada Gira-sols, han sigut detingudes 12 persones —huit a Alacant i quatre a València— per delictes de tràfic d’éssers humans, falsedat documental, usurpació d’estat civil, frau informàtic, estafa i blanqueig de capitals. Sis d’elles han ingressat a la presó. Tots els investigats són de nacionalitat ucraïnesa i mantenen llaços d’amistat o familiars, la qual cosa va facilitar la compartició de recursos, la confiança interna i la coordinació de tasques.
El grup captava a dones castigades per la guerra a Ucraïna i, ja a Espanya, les conduïa a entitats bancàries per a obrir comptes i emetre targetes al seu nom. Amb això, la xarxa traslladava els beneficis il·lícits del frau sense quedar directament exposada. Les víctimes desconeixien la fi real del viatge i, una vegada complit el propòsit, tornaven al seu país. El recurs a identitats reals permetia superar controls inicials de verificació i dotar d’aparença legítima als moviments financers.
De manera paral·lela, l’organització havia desenrotllat un sistema de frau recolzat en programes informàtics sofisticats per a atacar a plataformes de jocs ‘en línia’. Va usurpar identitats de més de 5.000 persones de 17 nacionalitats distintes i, amb eixos perfils, va executar milers d’apostes simultànies a quotes baixes. Esta estratègia minimitza el risc individual, repartix pèrdues i, en operar amb gran volum, busca rendiments estables evitant pics cridaners que puguen activar alertes automàtiques.
Origen de la investigació
Les perquisicions van donar principi en 2023 després de múltiples denúncies d’usurpació d’identitat en apostes ‘en línia’. Els afectats van detectar en la seua informació fiscal de l’IRPF obligacions de pagament per suposats guanys que mai havien obtingut, un indici que va evidenciar l’obertura de comptes de joc amb les seues dades i que va impulsar l’anàlisi de patrons per part dels investigadors.
A partir d’ací, la Policia va identificar un entramat de 12 integrants, en la seua majoria d’entre 40 i 45 anys, liderat per un home conegut com el Mestre. El líder es va envoltar d’amics i de les seues parelles; compartien aficions, inclòs un equip de futbol ucraïnés, i comptaven amb alt coneixement informàtic, la qual cosa hauria permés iniciar estafes ‘en línia’ fa uns 15 anys i sostindre la seua evolució tècnica.
A Espanya, la xarxa portava actuant entre quatre i cinc anys. En un primer moment va explotar identitats del seu propi entorn per a crear comptes de joc i, a mesura que va créixer el negoci, va escalar a la usurpació massiva de dades personals per a obrir comptes en plataformes i obtindre targetes bancàries associades, diversificant així els titulars aparents i diluint el rastre.
Beneficis, blanqueig i colp policial
El sistema es recolzava en ‘bots’, programes que automatitzen tasques a gran velocitat. Amb ells, la xarxa va realitzar milers d’apostes de baix perfil i, segons càlculs policials, va arribar a obtindre 60.000 euros en tot just tres mesos. Eixos capitals es van destinar a la compra d’immobles de luxe en diferents països europeus i tercers estats, actius que es posaven en arrendament turístic per a multiplicar beneficis i consolidar el blanqueig, dotant als ingressos d’una cobertura aparentment legal.
Mentres avançava el cas, el Centre de Recepció, Atenció i Derivació per a persones desplaçades d’Ucraïna (CREADE) de Màlaga va alertar de l’arribada de dones susceptibles de ser explotades sexualment. La Policia va obrir eixa via i va constatar que havien sigut portades amb eixe propòsit. L’entramat va contactar amb familiars i coneguts en zones especialment afectades per la guerra, va finançar desplaçament, allotjament i manutenció, i va iniciar tràmits en els CREADE perquè obtingueren protecció temporal. Després, va acompanyar a les jóvens a obrir comptes i targetes; una vegada complida la finalitat, van tornar al seu país. La Policia d’Ucraïna ha localitzat almenys a 55 víctimes vinculades a esta xarxa.
Donada la complexitat del cas, es va activar un equip multidisciplinari amb especialistes en diferents àrees delictives i la cooperació d’Europol, Interpol i l’autoritat espanyola de control del joc. L’operació es va precipitar quan es va sospitar que el Mestre planejava escapolir-se a Tailàndia amb part dels seus col·laboradors. Després de la seua detenció, els agents van descobrir que el líder s’havia esborrat un tatuatge de la bandera ucraïnesa d’un braç, un indici que pretenia dificultar la seua identificació.
A Espanya s’han practicat nou registres a Alacant i València. S’han intervingut més de 200.000 euros en criptomonedes, 73.000 euros en efectiu, quatre vehicles d’alta gamma, 88 telèfons mòbils, 20 ordinadors i 22 ‘bots’. A més, s’han bloquejat 10 immobles valorats en més de dos milions d’euros i comptes bancaris a Espanya i altres 10 països amb més de 470.000 euros, xifres que mostren l’abast internacional i la capacitat logística de l’entramat.
