València Basket va derrotar 91-87 a un Zalgiris Kaunas brillant per moments però irregular, es va afermar en la zona alta de l’Eurolliga i va deixar l’únic però de no poder recuperar el average de l’encreuament. La victòria va ser la número 20 del curs continental, rècord del club en la competició, i va ampliar a tres triomfs el seu avantatge sobre els lituans amb només huit jornades per disputar-se.
El pla local es va sostindre en dos pilars: l’agressivitat de Omari Moore atacant el cércol i l’excel·lent defensa de Papi Badio, que a més va firmar la canastra que va inclinar el desenllaç. L’arrancada precisa de Darius Thompson, amb dos triples en l’intercanvi inicial, va donar el comandament i un marge de maniobra que l’equip de Pedro Martínez va saber administrar.
Un inici manaire i un matalàs que va valdre or
Quan la defensa de canvis del Zalgiris va començar a frenar la circulació, Moore va llegir els espais, va atacar en diagonals i va desajustar els aparellaments. Eixes penetracions van sostindre el cabal ofensiu i, a l’altre costat, Badio va estrényer sobre Sylvaine Francisco fins a col·lapsar la creació lituana.
Tomas Masiulis va reservar a la seua base i va entregar la direcció a Nigel William-Goss i Maodo El, amb el que els visitants van recuperar pols. En veure reduir-se la renda, Pedro Martínez va parar el xoc i va retornar a Moore a pista: les seues entrades i les de Jaime Pradilla van tornar a obrir la defensa de Zalgiris. Un colp en un dit va traure uns minuts a Williams-Goss, i un parell d’accions de Nate Reuvers van reforçar la sensació de control. Així i tot, els bàltics van mantindre el desavantatge entorn dels deu punts i l’intermedi va arribar amb 50-39, darrere l’altre tram solvent de Badio en els dos costats.
La reacció lituana i un final al límit
Després del descans, Zalgiris va reprendre el setge amb més continuïtat. Francisco va dirigir amb comoditat, va trobar a Mosses Wright prop del cércol i a Azuolas Tubelis danyant per dins i per fora, amb Brazdeikis sumant-se a l’empenyiment. La defensa local no va trobar antídot i la renda es va reduir fins al 58-56 en el minut 25.
En el pitjor tram taronja, un tir obert de Matt Costello i, sobretot, el retorn de Moore van contindre l’ona. La lesió de Tubelis va sembrar dubtes en els lituans i les aparicions de Josep Puerto i Jean Montero van retornar l’oxigen per a tancar el tercer quart amb 71-64.
La millora en el rebot va permetre a València veure caure els minuts amb avantatges pròxims a la desena. Abrigallat per uns sis-cents aficionats en la graderia, el Zalgiris va pujar línies, va ajuntar a Francisco, L’i William-Goss i es va jugar la seua última carta amb pressió i ritme.
Un triple de Tomas Dimsa Sleva i un altre de Francisco van traslladar la pressió al bàndol local, van igualar el marcador i van obrir un final sense xarxa. Llavors va aparéixer Badio: es va fabricar un llançament d’enorme valor per a recuperar dos punts de renda i, en la següent, va defendre a Francisco, que el seu triple no va entrar.
Esta vegada, el servici de fons va funcionar. Montero va deixar córrer el rellotge i va sentenciar amb dos tirs lliures que van blindar el 91-87. Zalgiris, malgrat guanyar els tres últims quarts, va pagar la seua arrancada i l’enteresa final del València. Amb 11.966 espectadors en el Roig Arena i sense eliminats en l’acta arbitral, l’equip taronja va firmar una nit d’ofici que li deixa per davant d’un rival directe i amb la inèrcia a favor per al tram decisiu.
