Milers de castellonencs han desafiat al mal temps i han empunyat la canya coronada amb la cinta verda per a recórrer els 8 quilòmetres que separen el nucli urbà de l’ermita de la Magdalena en la Romeria dels Canyes, amb la qual s’han commemorat els orígens de la ciutat. El gest d’eixir a primera hora, canya en mà, ha marcat un inici de festa en el qual el clima advers no ha impedit la imatge d’una marea verda avançant cap al turó fundacional.
L’Ajuntament ha repartit a primera hora 25.000 canyes, incloses talles infantils, amb la voluntat d’implicar les noves generacions en una tradició que s’ha transmés de família en família. Al costat d’elles, s’han distribuït 200.000 cintes verdes, l’emblema romer, i 2.000 cintes morades entregades per la Coordinadora Feminista de Castelló per a visibilitzar el Dia de la Dona. La seua presidenta, Mariví Garrido, ha explicat que no s’ha volgut restar protagonisme a la jornada festiva, però sí que recordar una data assenyalada per a la reivindicació feminista.
La ciutat s’ha tirat a caminar des de l’alba
Poc després d’eixir el sol, la Plaça Major s’ha omplit per al repartiment de canyes i el tradicional avituallament romer. En els llocs instal·lats pels locals d’hostaleria s’ha servit la ‘barretxa’ —mescla de cassalla amb vi dolç— i la ‘figa albardà’, un bunyol de figa que ha posat el toc dolç a l’arrancada. Des de l’alt de la torre del Fadrí, la campana Vicente ha anomenat amb força per a animar el començament del viatge fundacional, en una escena que es repetix cada tercer diumenge de Quaresma i que ha marcat el compàs d’una multitud disposada a completar el recorregut.
Preparats per a iniciar els 8 quilòmetres, a la peregrinació s’han sumat també els qui han recuperat el costum d’eixir des del districte marítim i han emprés la marxa des del Grau, allargant simbòlicament el trajecte per a unir mar i origen. Després de la missa de romers, la comitiva oficial ha abandonat la Plaça Major encapçalada per la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, seguida per representants d’entitats festives, gaiatas, altres convidats i les reines de les festes, obrint passe a un festeig que ha representat la diversitat del món fester.
En paral·lel, han partit els representants institucionals i polítics, amb el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca; la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; els consellers Miguel Barrachina, Vicente Martínez Mus i Marián Cano; la presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, i la subdelegada del Govern a Castelló, Antonia García. També han participat altres veus de la política valenciana com el síndic de Compromís en Les Corts, Joan Baldoví; el síndic del PSPV-PSOE, José Muñoz, i la presidenta de Les Corts, Plans Massó. Tots han posat rumb a Sant Roc de Canet per a esmorzar alguns dels entrepans típics de la jornada, com el ‘ximo’ de Castelló, la truita de faves, la ‘coca de tomata’ o el tradicional ‘figa i doset’, abans de prosseguir cap a l’ermita.
La tornà i el sentit fundacional
Amb la vista posada en el cel, els romers han anat arribant al ermitorio i molts s’han animat a tocar la campana, el toc de la qual ha acompanyat de fons tota la jornada. Després de la missa i el menjar, cada any més castellonencs s’han animat a realitzar el camí de tornada a peu, la ‘tornà’, que s’ha assumit com la verdadera essència de la fundació de la ciutat. Eixe retorn s’ha fet per l’antiga via romana del Caminás fins a la basílica de la Verge del Lledó, complint la màxima popular: ‘Si vas a la Magdalena i no parisques a Lledó, no pots dir amb la boca plena que eres fill de Castelló’. Durant la ‘tornà’ s’han efectuat diverses parades en les quals s’han cantat antics gojos, reforçant el caràcter devocional i comunitari del recorregut.
Com cada any, la jornada de ‘Magdalena, festa plena’ culmina a la nit amb la desfilada de les ‘gaiatas’, que ha posat el fermall lluminós a un dia en què la participació massiva, els símbols compartits i la continuïtat dels costums han reafirmat la identitat de Castelló al voltant del seu origen.
