La manifestació del 8M convocada pel Moviment Feminista de València ha recorregut el centre de la ciutat per a expressar el seu rebuig frontal a la violència i a l’anul·lació de drets que s’exercix contra xiquetes i dones pel simple fet de ser-ho. El missatge s’ha ampliat amb un no a les guerres, assenyalades per les convocants com la màxima expressió del patriarcat i del sistema de dominació, en insistir que un món en guerra mai podrà ser un món d’igualtat.
Recorregut i participació
Segons la Delegació del Govern, la marxa ha reunit 30.000 persones. Ha partit de la Porta de la Mar a les 17.30, mitja hora abans del que es preveu per a fer compatible el recorregut amb l’espectacle pirotècnic programat en la plaça de l’Ajuntament a les huit, que finalment s’ha retardat una hora. L’itinerari ha sigut per Colón, Xàtiva, Marqués de Sotelo i plaça de l’Ajuntament, on s’ha llançat un avís a l’alcaldessa, María José Catalá, amb el lema ‘una mascletá no ens farà callar’. La columna ha continuat per Sant Vicent Màrtir fins a la plaça de la Reina, on s’ha llegit un manifest per la igualtat real, la justícia social i la llibertat de les dones.
De manera paral·lela, una altra manifestació convocada per la Assemblea Feminista de València ha eixit a les 17.00 des del CIE de Sapadors amb el lema ‘Contra l’ofensiva imperialista i colonial, els transfeminismes defensem la vida’ i ha conclòs en la plaça de la Verge. La coexistència de les dos convocatòries ha evidenciat enfocaments diversos dins del 8M amb un eix comú: defendre la vida i els drets de les dones i xiquetes.
Durant el recorregut s’han vist pancartes i lemes com ‘El feminisme és pacifista, no a la guerra’, ‘Radical és que ens maten’ o ‘Si el meu lloc està en la cuina, el teu està en el segle XV’. També s’han corejat consignes com ‘No som histèriques, som històriques’, ‘Si toquen a una, ens toquen a totes’, ‘No són arravataments, són assassinats’, ‘Vixca, vixca, vixca la lluita feminista’ i ‘Les xiquetes marxant també estan lluitant’. En un dels trams, dones vestides amb túniques i màscares blanques han desfilat amb centenars de cartolines que arreplegaven noms i casos de víctimes de violència masclista sota el rètol ‘SOM ELLES’, una posada en escena que ha buscat posar rostre i memòria a les estadístiques.
Reivindicacions i crítiques institucionals
El manifest ha subratllat que, enfront de l’ofensiva patriarcal, el moviment no retrocedirà ni un mil·límetre en la defensa dels valors democràtics lligats a la igualtat efectiva entre els sexes i en l’exigència de mesures reals per a l’erradicació de la violència masclista. Ha reclamat la implementació i desplegament efectiu de lleis autonòmiques i estatals inspirades en el principi jurídic universal d’igualtat enfront del sexisme estructural i ancestral.
Les convocants han denunciat la mala praxi democràtica de l’Ajuntament de València, al qual assenyalen com a responsable del desmantellament de polítiques públiques d’igualtat, i han advertit que la major erosió democràtica prové del Consell de la Generalitat, al qual critiquen pel retard de quasi tres anys en la renovació del segon Pacte Valencià contra la Violència Masclista. Entre les exigències figuren la reincorporació de la comissió d’Igualtat Efectiva entre els sexes, l’ús del llenguatge no sexista en Les Corts, la derogació immediata del ‘fraudulent’ Decret de Convivència, la recuperació en el llibre d’estil d’À Punt d’un tractament informatiu rigorós i específic de la violència masclista i el desenrotllament de normatives autonòmiques abolicionistes.
El text també ha recordat a les dones valencianes que, després de la DANA, van sostindre la recuperació familiar i comunitària, i ha exigit responsabilitats polítiques amb un missatge explícit: ‘Mazón a presó i Consell, dimissió’.
En la marxa han participat representants polítics. La secretària general del PSPV-PSOE, Diana Morant, ha defés que els socialistes han eixit un any més el 8 de març per a recordar l’aconseguit, ha advertit que queda molt per fer i ha llançat l’alerta que els drets conquistats poden retrocedir; ha emmarcat eixe advertiment en la lluita contra el feixisme i ha reiterat el ‘no a la guerra’. La secretària d’Igualtat del PSOE, Pilar Bernabé, ha posat el focus en l’assetjament que patixen les dones en l’espai virtual i ha reclamat legislar per a protegir la joventut: ‘que no ens censuren, no ens insulten, no ens agredisquen’.
Àgueda Micó, diputada de Compromís en el Congrés, ha assenyalat que és un moment molt complicat en el qual els drets fonamentals estan en perill i ha demanat polítiques valentes des del Govern. Ha subratllat que a Espanya es continua patint cada dia la violència masclista i que, fins al moment, són dotze les dones assassinades per culpa del masclisme, com a exemple de la urgència d’actuar.
Des del Moviment Feminista, Puri Lietor ha denunciat l”esborrament continuat’ del patrimoni valencià vinculat als valors d’igualtat que, al seu juí, es patix des de la Conselleria d’Igualtat. També s’ha mostrat contrària a les guerres i ha reclamat protegir les noves generacions: ‘Ja n’hi ha prou d’esta bogeria’. Bárbara Peris ha enlletgit que el Govern valencià seguisca sense actualitzar el Segon Pacte Valencià contra la violència a les dones i ha recordat que el feminisme ha sigut tradicionalment pacifista, amb un clar ‘no a les guerres’.
En conjunt, el 8M a València s’ha traduït en una demostració de força social que ha col·locat la igualtat i la vida en el centre, ha reclamat compromisos verificables a les institucions i ha enllaçat el local amb el global en denunciar la violència masclista i l’impacte dels conflictes armats en els drets de les dones.
