El València es va imposar 3-2 a l’Alabés amb una victòria que va arribar en el minut 99 i va canviar el guió de l’estrena de Quique Sánchez Flores. Boyé va anotar un doblet que va posar dos vegades per davant als visitants, Javi Guerra i Cömert van neutralitzar cada colp, i Hugo Duro va convertir el penal definitiu per a donar aire a Mestalla i traure a l’equip de la zona calenta.
Un inici costa amunt
El partit va arrancar amb un colp a contrapié. Als tres minuts, una trepitjada de Guido sobre el canterano Toni Martínez va ser sancionat com a penal i Boyé no va perdonar des dels onze metres. Amb el marcador en contra tan prompte, el València va necessitar temperar els nervis i ajustar la seua pressió per a no desordenar-se.
La resposta local va ser immediata: Thierry va accelerar per la banda i va servir centres perillosos, Ugrinic va provar amb un zurdazo que Sivera va buidar a córner i Sadiq va fregar la rematada en l’àrea xicoteta. No obstant això, l’Alabés es va sentir còmode a la contra. Ángel va castigar l’esquena de Gayà i Otto va amenaçar amb un xut que va marxar per darrere de la xarxa. Ramazani va firmar el primer tir a porta dels de casa en el 21, però Sivera blocó amb solvència.
Sota la pluja, al València li va faltar precisió en l’últim passe i va caure en fora de joc en diverses transicions, mentres la saga visitant es va mostrar contundent. Mestalla va protestar amb vehemència diverses decisions arbitrals i el primer acte va acabar amb avantatge visitant i amb Protesoni retirat per lesió a la mitja hora, un contratemps que no va alterar el pla de Quique.
Un final d’infart a Mestalla
Després del descans, el conjunt local va eixir en tromba. Sivera va realitzar dos parades consecutives a Ugrinic, la pilota va quedar solta i Sadiq va cedir perquè Javi Guerra espentara el 1-1, validat pel VAR després d’uns instants de revisió. L’intercanvi es va reactivar: Ramazani va obligar a una altra gran estirada del meta visitant i Boyé va respondre amb una cabotada creuada que es va anar per poc.
Les banquetes es van moure a la recerca del colp definitiu. Van entrar Guevara i Denis Suárez en els visitants i Danjuma en els locals, però va anar de nou Boyé qui va aparéixer: es va elevar després d’un córner i va firmar el 1-2 en el 71. Eixe punt, a pilota parada, va obligar el València a remar una altra vegada, amb el rellotge en contra i l’ansietat creixent en la graderia.
Amb menys de deu minuts per al 90, l’equip de Carlos Corberán va acusar la falta de claredat i un sector de Mestalla va arribar a corejar ‘Corberán, dimissió’. El tècnic va reaccionar amb un triple canvi —Diego López, Raba i Almeida— per a carregar l’àrea i guanyar segones jugades. L’aposta va tindre premi: en el 90, una cabotada de Núñez al pal va deixar un rebutge que Cömert va empalmar a la xarxa per al 2-2.
El col·legiat va afegir huit minuts que es van jugar a tot o res. En el 95, Pacheco va agarrar a Hugo Duro dins de l’àrea i el davanter va assumir la responsabilitat: va demanar la pilota i va convertir el 3-2 en el 99. En ple desconcert visitant, Guevara va veure la segona groga en el 98 i Pacheco la seua en el 100, la qual cosa va deixar a l’Alabés amb nou en el tram final.
La victòria, a més de frustrar l’estrena de Quique, va tindre efecte directe en la taula: davant un rival directe, el València es va allunyar set punts del descens i va reforçar la seua autoestima després de remuntar dos vegades. En sala de premsa, Carlos Corberán va subratllar l’esperit del grup: ‘La victòria ha sigut una qüestió de fe de l’equip’. També va defendre el mèrit del resultat —’Una derrota hauria sigut tremendament injusta’— i va recordar la reacció del conjunt en esta segona volta: ‘Dels huit partits que hem jugat, l’equip ha aconseguit cinc victòries’.
En l’altre costat, Quique Sánchez Flores va lamentar la forma del desenllaç i el castic als errors en els instants decisius: ‘El més dur és el com’ i ‘hem estat dret en gran part del partit’, va admetre, abans de concloure que ‘en l’elit penalitzen els errors’ i que ‘perdre així fa mal’.
