Quan es complixen sis anys de la declaració de la pandèmia, el Col·lectiu Covid Persistent Comunitat Valenciana denúncia la falta d’implantació a la regió de l’Estratègia de Cronicitat que reconeix esta malaltia com una malaltia crònica. El col·lectiu sosté que eixe reconeixement permetria als pacients seguir un flux assistencial definit, reduir el deambular entre consultes i accedir, en els casos més severs, a recursos com l’atenció domiciliària i l’activació de protocols de cobertura social.
Eixa consideració de cronicitat, afigen, ordenaria l’atenció en el sistema públic, aclariria quins servicis assumixen el seguiment i quan procedix la derivació a especialitats, i aportaria estabilitat als circuits assistencials. També facilitaria la codificació homogènia dels casos i la planificació de recursos en funció de la càrrega real de la malaltia.
Estratègia de Cronicitat sense implantar
El col·lectiu recorda que el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar al juliol de 2025 la proposta del Ministeri de Sanitat, amb el suport de totes les comunitats, que havien d’implantar-la en els seus territoris. Després d’una primera trobada amb responsables de la Conselleria de Sanitat, la Generalitat ha reconegut no haver començat la seua implantació i s’ha compromés a realitzar accions bàsiques per a millorar el diagnòstic, el tractament i la correcta codificació dels pacients.
Afirmen que, sis anys després de la pandèmia, la covid persistent, que afecta més de dos milions d’espanyols (165.000 en la Comunitat Valenciana), seguix fora de l’agenda dels responsables de l’atenció sanitària i dels pressupostos destinats a la investigació. Segons el col·lectiu, esta falta de prioritat es traduïx en circuits inestables, demores en el seguiment i desigualtats entre àrees de salut.
Reunió amb Sanitat i passos promesos
Segons expliquen, el passat 3 de març van mantindre una reunió amb responsables de la Conselleria de Sanitat que, asseguren, van admetre el seu desconeixement del mandat que instava a adaptar l’Estratègia de Cronicitat a les infraestructures, al disseny organitzatiu i al pressupost de cada territori. La Conselleria, per part seua, ha assegurat que és coneixedora de l’Estratègia i que s’està treballant en coordinació amb el Ministeri per a la seua adaptació al sistema sanitari valencià.
A més, han indicat que reforçaran la informació i la formació dels metges d’Atenció Primària sobre l’assistència i el seguiment d’estos pacients com a malalts crònics, amb derivacions puntuals a especialitats segons indicació clínica en cada cas. A la reunió van assistir el director general d’Atenció Primària, Carlos Momparler, la directora general d’Atenció Hospitalària, Ana Teijelo, i la directora general d’Informació Sanitària i Atenció al Pacient, Julia Calabuig.
Per part seua, el col·lectiu indica que la reunió va ser positiva perquè les direccions generals van assegurar haver pres consciència de la necessitat de dissenyar un protocol assistencial concorde a la nova definició de la malaltia com a malaltia crònica. Si eixe protocol es concreta, permetria unificar criteris d’avaluació, coordinar especialitats i fixar temps de seguiment, reduint la variabilitat entre departaments.
En el comunicat, assenyalen que en la sanitat pública a molts afectats no se’ls aplica el codi assignat per l’OMS en la Classificació Internacional de Malalties, la qual cosa impedix disposar d’un cens de casos actius en la Comunitat i dificulta que els pacients puguen acollir-se al flux assistencial propi de les malalties cròniques. La falta de codificació, afigen, també complica la investigació clínica i l’avaluació de l’impacte real de la patologia.
El col·lectiu critica la denegació de derivacions a especialitats com a neurologia o medicina interna, les altes una vegada esgotades les opcions de tractament simptomàtic i el desconeixement generalitzat de la malaltia, amb una freqüent psicologización dels pacients. Estes situacions, sostenen, empitjoren els símptomes, retarden diagnòstics i agreugen l’impacte en la vida laboral i personal, per la qual cosa reclamen formació específica i circuits estables d’atenció.
Des del col·lectiu es denuncia a més l’abandó sistemàtic en els àmbits sanitari i sociolaboral. Afirmen que rares vegades s’atorguen incapacitats des de l’INSS als qui no poden completar una jornada laboral o mantindre la seua professió, i que no s’està aplicant la guia per a l’adaptació de llocs de treball creada pel Ministeri. També asseguren que es deneguen Ajudes a la Dependència, fins i tot en casos severs, i que falta capacitat d’adaptació en l’àmbit educatiu, la qual cosa obliga els menors malalts a seguir el ritme acadèmic dels seus companys sans. Reclamen l’aplicació efectiva d’estes ferramentes i una coordinació real entre sanitat, ocupació i educació, acompanyada de recursos vinculats a l’Estratègia de Cronicitat.
