L’Ajuntament de la Corunya ha renunciat a ser seu del Mundial 2030 i ha reorientat el seu full de ruta cap a una reforma integral de Riazor i el seu entorn. La decisió buida una plaça en l’elenc d’estadis espanyols i, per efecte immediat, impulsa les opcions del Nou Mestalla, que va quedar fora en el primer sedàs per la incertesa que llavors envoltava a l’obra, i també de Balaídos, que ja havia expressat el seu interés.
Seus i vacants
La llista anunciada en 2024 va incloure Anoeta, Camp Nou, Gran Canària, La Cartoixa, Metropolità, Nova Romareda, RCDE Stadium, Riazor, San Mamés i Santiago Bernabéu. Amb les renúncies del Roserar i ara de Riazor, s’obrin buits que reordenen el mapa de seus i retornen al primer pla els projectes que havien quedat relegats per terminis i certeses tècniques. El Nou Mestalla, encara en construcció, guanya tracció precisament perquè la causa de la seua exclusió inicial va ser la falta de garanties temporals; amb places disponibles, la seua candidatura torna a cobrar força en alinear-se amb la intenció manifestada per València. En paral·lel, Balaídos manté la seua opció, la qual cosa anticipa un nou procés d’avaluació.
El torneig de 2030 ha sigut adjudicat a Espanya, Portugal i el Marroc, amb tres partits commemoratius previs a Asunción, Montevideo i Buenos Aires pel centenari del campionat. Eixe esquema obliga a una selecció de seus equilibrada en capacitat, accessos i requisits comercials de la FIFA, aspectes que han pesat en les últimes renúncies.
Un projecte per a dècades
L’alcaldessa, Inés Rey, ha defés que la Corunya és ‘una ciutat amb ambició’ i que el pla consensuat prioritza el llarg termini: ‘Tenim un projecte pensat per a dècades dissenyat a mesura de la Corunya i els de la Corunya’. Ha subratllat que l’objectiu era ‘ser seu del Mundial, però no a qualsevol preu’, per la qual cosa el consistori ha comunicat la renúncia i ha tancat un acord amb l’Esportiu i la Diputació per a modernitzar la ciutat esportiva de Riazor, incloent-hi l’estadi, el Palau dels Esports i les instal·lacions de l’entorn.
Rei ha explicat que la FIFA havia traslladat una sèrie d’exigències que anaven més enllà d’ampliar l’aforament de 32.500 a 48.000 butaques. Es tractava de transformacions en zones VIP i en la distribució d’espais que, valorades en conjunt, feien inviable continuar sense comprometre prioritats de la ciutat. ‘La renúncia va ser dura, però governar és prendre decisions’, ha admés, en referència a una resolució que, segons sosté, és assenyada, responsable i amb impacte positiu per a l’interés general. Per a executar la reforma es constituirà una comissió de coordinació amb el club que concrete fases i abast del projecte.
Des de la Diputació, Valentín González Formoso ha descrit Riazor com ‘un continent d’il·lusions’ i ha reivindicat la cooperació institucional per a accelerar millores. Per part seua, el president de l’Esportiu, Juan Carlos Escotet, ha destacat un ‘marc de seguretat jurídica i planificació’ i ha definit l’estadi com ‘un espai d’identitat col·lectiva’ cridat a integrar-se en la vida diària de la ciutat i a ‘generar valor els 365 dies de l’any’ com a ‘motor de dinamització’.
Riazor data de 1944, va ser seu del Mundial 1982 i va viure la seua gran ampliació en 1998 amb la construcció de les graderies dels fons. Eixe llegat, ara, servix de base a una reforma que busca actualitzar la instal·lació sense quedar supeditada a un esdeveniment d’uns dies, mentres la renúncia de la Corunya recol·loca el tauler de seus i encén de nou el focus sobre el Nou Mestalla.
