La Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha inadmés a tràmit i arxivat la querella presentada contra la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa per la gestió de la DANA i contra el seu marit, també magistrat. La decisió implica que no s’obri investigació penal específica sobre els fets denunciats en la querella i que l’actuació dels dos no serà objecte d’una causa separada, mantenint-se el focus en la instrucció principal.
El tribunal conclou que no s’ha aportat un principi de prova que permeta sostindre la comissió dels delictes enumerats per l’advocat personat en la causa, Rubén Gisbert, i per quatre familiars de víctimes de la tragèdia. La querella, que interessava l’anul·lació de la causa principal, invocava presumptes delictes de coaccions, revelació de secrets, usurpació de funcions públiques, prevaricació, encobriment i omissió del deure de perseguir delictes. La Fiscalia havia sol·licitat el seu arxivament, en línia amb la falta d’indicis que aprecia la Sala.
Àudios qüestionats pel tribunal
El TSJCV considera ‘qüestionable’ el document consistent en dos gravacions d’àudio aportades amb la querella i publicades per un mitjà digital, amb les quals els querellants atribuïxen al marit de la magistrada una ingerència en un interrogatori i en l’oferiment d’accions a dos perjudicats. ‘Tot sembla indicar que s’ha obtingut de manera clandestina al marge de qualsevol llit formal’, assenyalen els magistrats, que afigen que, en qualsevol cas, es tractaria d’una ‘irregularitat processal, que afecta una diligència que des d’un punt de vista estrictament formal posa un valor relatiu’ i que s’hauria de ‘fer valdre en el procediment’. Segons la resolució, eixa hipotètica irregularitat no deslegitima per si sola el conjunt de la investigació.
A més, la Sala qualifica de ‘desorbitada’ la petició de ‘nul·litat radical i originària’ de tota la instrucció, una postura que ‘resulta una miqueta contradictòria amb el paper que com a acusació particular diu ostentar’ eixa part. Segons el parer del tribunal, les incidències processals han de canalitzar-se mitjançant els recursos previstos i no arrosseguen automàticament la invalidesa de totes les actuacions practicades.
Respecte a la suposada contaminació de la causa, la resolució afirma: ‘No hi ha base per a afirmar per via de generalització que per això ha quedat contaminada la totalitat del procés’, doncs, com a màxim, els àudios revelarien ‘una intervenció purament accessòria, sense una especial transcendència en el desenrotllament de l’acte’ per part del magistrat querellat en la causa dirigida per la seua dona.
Després d’analitzar un a un els tipus penals invocats —coaccions, revelació de secrets, usurpació de funcions públiques, prevaricació, encobriment i omissió del deure de perseguir delictes—, els magistrats descarten l’existència d’indicis. ‘Pel que en definitiva, sense perjuí d’acceptar la competència d’esta Sala per al coneixement dels fets, procedirà acordar la inadmissió a tràmit de la querella per no poder entendre els fets constitutius de delicte’. Amb esta decisió, la querella queda arxivada.
