La compravenda de vivendes va descendir al gener un 7,4% en la Comunitat Valenciana respecte al mateix mes de l’any anterior, un retrocés més intens que la mitjana nacional, que es va situar en el 5%, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Esta caiguda regional indica que el mercat residencial valencià s’està refredant alguna cosa més de pressa que el conjunt del país a l’inici de 2026.
En el conjunt d’Espanya, les xifres de gener arriben després d’un 2025 molt dinàmic, en el qual la compravenda de vivendes va créixer un 11,5% i va aconseguir les 714.237 operacions, el nivell més alt des dels màxims registrats en 2007. El contrast entre el fort avanç anual i l’ajust de gener reflectix un canvi de ritme després de diversos exercicis d’intensa activitat.
Este gir es produïx en un context marcat per l’escassetat de vivendes disponibles per a respondre a la demanda. L’oferta limitada continua espentant els preus a l’alça i dificulta l’accés a la vivenda, especialment per als jóvens i les llars amb menys recursos, que tenen més problemes per a estalviar l’entrada i assumir quotes mensuals elevades. Esta combinació de menor oferta i preus tibants ajuda a explicar que el nombre d’operacions s’haja moderat a l’inici de l’any.
En paral·lel, l’INE també ha difós les dades d’hipoteques de gener, quan es van firmar 40.273 préstecs sobre vivenda, un 6,3% més que un any abans. Es tracta de la xifra més alta per a un mes de gener des de 2011. L’avanç de les hipoteques, enfront de la caiguda de compravendes, apunta al fet que una part de les operacions es concentra en segments amb major capacitat de finançament i que la demanda solvent continua activa malgrat l’entorn de preus elevats.
Cau la vivenda usada i també la nova
Al gener, tant la vivenda nova com la usada van reduir les seues transaccions respecte al mateix mes de l’any anterior. La caiguda més inflada va correspondre a la vivenda de segona mà, que va retrocedir un 5,4%, fins a les 43.916 operacions. No es registrava un descens tan intens des de juny de 2024, la qual cosa evidencia que l’ajust es concentra en el segment que tradicionalment canalitza la majoria de les compravendes.
De fet, en el primer mes de 2026 més del 76% de les operacions van correspondre a vivendes usades. Este pes dominant implica que qualsevol variació en esta mena d’immobles té un impacte directe sobre el total del mercat, tant a escala estatal com en comunitats amb molta activitat, com la valenciana.
La vivenda nova també va acusar la frenada, encara que en menor mesura. Les seues compravendes es van reduir un 3,8%, fins a les 13.573 unitats, el 23,6% del total. Este segment, més lligat a l’oferta de promocions i als terminis de construcció, reflectix un ajust més contingut, però suficient per a moderar el conjunt de registres. L’INE elabora estes estadístiques a partir de la informació dels Registres de la Propietat, d’acord amb el conveni de col·laboració firmat en 2004.
Per tipus de règim, la vivenda lliure va tornar a concentrar la immensa majoria de les operacions. Va suposar prop del 93% de les compravendes, amb 53.364 transaccions i una caiguda del 5,2% en taxa interanual. La vivenda protegida, que es dirigx a col·lectius amb rendes més baixes, va sumar 4.125 operacions, un 2,6% menys que un any abans. La lleugera reducció en este segment suggerix que, malgrat la correcció general, la demanda amb suport públic es manté una cosa més estable.
En termes mensuals, en comparar amb desembre, l’evolució va ser distinta: la compravenda de vivendes va augmentar un 6,2% al gener. El repunt més intens es va donar en la vivenda nova, que va pujar un 16,1% en taxa intermensual, la qual cosa apunta a un tancament d’operacions pendent d’escripturar a la fi d’any i al lliurament de noves promocions.
Les compravendes de vivenda usada també van créixer sobre el mes anterior, però a un ritme més moderat, del 3,4%. Este comportament mostra que, malgrat el descens en la comparació anual, l’activitat no s’ha detingut i continua havent-hi rotació al parc residencial ja existent. La vivenda protegida va registrar un augment del 11,3% respecte a desembre, mentres que la vivenda lliure va avançar un 5,8%, la qual cosa reforça la idea que l’inici de l’any ha portat un cert rebot des dels nivells de tancament de 2025.
Desigualtat territorial en l’evolució de les compravendes
Per comunitats autònomes, les xifres de gener reflectixen un comportament molt dispar. La compravenda de vivendes va baixar en tretze territoris, en cinc d’ells amb descensos de dos dígits, mentres que només cinc van registrar increments. Este repartiment evidencia que l’ajust no és homogeni i que la situació del mercat depén en bona part de la pressió de la demanda i de l’oferta disponible en cada regió.
Els majors retrocessos es van donar a Canàries, amb una caiguda del 21,9%, i en la Comunitat de Madrid, on les operacions van disminuir un 19,6%. També van experimentar descensos superiors a la mitjana Astúries, amb un 14,7% menys; Castella-la Manxa, amb un 12,6%; Murcia, amb un 10,7%; Balears i Castella i Lleó, les dos amb un 9,5%, i la pròpia Comunitat Valenciana, amb un 7,4%. En estos territoris, l’ajust reflectix la correcció d’un cicle previ de forta activitat i de pujades de preus.
En contrast, algunes comunitats van mantindre una evolució positiva. Navarra va liderar els augments, amb un 20,5% més de compravendes, seguida de La Rioja, amb un 11,8%; País Basc, amb un 9,2%; Andalusia, amb un 4,5% i Catalunya, amb un 1,4%. Estos increments suggerixen que en estos mercats la demanda continua absorbint l’oferta disponible i que el cicle alcista encara no s’ha esgotat.
A més, el nombre total de finques transmeses i inscrites en els registres de la propietat al gener va ser de 191.315, un 4,6% menys que en el mateix mes de 2025. El 87,7% d’estes transaccions van correspondre a finques urbanes i el 12,3% a finques rústiques. Dins de les urbanes, el 58% van ser compravendes de vivendes, la qual cosa confirma el pes central del mercat residencial dins de l’activitat immobiliària a Espanya.
