El Síndic de Greuges, Ángel Luna, alerta en el seu últim informe d’una greu deterioració en la relació entre la institució que encapçala i Les Corts Valencianes. Segons exposa, el Parlament autonòmic ha mostrat una falta d’interés continuada per escoltar la Sindicatura, equivalent al Defensor del Poble en la Comunitat Valenciana, i s’ha endinsat en una deriva institucional que considera perillosa per al sistema de garanties de drets.
Lluna sosté que eixa deriva consistix a intentar silenciar a les institucions que canalitzen les queixes de la ciutadania, de manera que les denúncies no arriben als qui han de corregir els problemes detectats. En una roda de premsa posterior al lliurament en Les Corts de l’informe de la Sindicatura de 2025, l’últim del seu mandat després de set anys en el càrrec, ha criticat l’intent de debilitar a les institucions estatutàries sense comptar amb la majoria suficient per a modificar el marc legal que les protegix.
El Síndic recorda que, quan va assumir el càrrec en 2019, va oferir una col·laboració més estreta a les Corts per a reforçar el seguiment de les queixes i les recomanacions, però mai va obtindre resposta. Esta falta d’interlocució ha sigut, en les seues paraules, decebedora i s’ha agreujat significativament des de 2025, any en què no va poder exposar el seu informe anual en el ple perquè no va ser convocat. Considera que esta decisió vulnera de manera flagrant la llei del Síndic i l’Estatut d Autonomia, i suposa un desfavor a la ciutadania que acudix a la institució buscant empara.
Repúbliques bananeres
En la seua compareixença, Lluna ha insistit que, en democràcia, els pesos i contrapesos entre poders estan acuradament calculats i són necessaris per a evitar que els drets es queden només sobre el paper. Ha advertit que, quan s’ignoren eixos equilibris, es corre el risc d’acostar-se a models que compara amb les denominades repúbliques bananeres, on les lleis reconeixen determinats drets però les autoritats no els respecten en la pràctica.
Segons el Síndic, si es permet que es degrade la vida institucional, acaba deteriorant-se també el respecte a les lleis i, amb el temps, el sistema comença a semblar-se només des de lluny a una democràcia plena. Ha reconegut que li provoca enveja que altres defensories autonòmiques acudisquen amb regularitat als parlaments regionals per a explicar els seus informes anuals i debatre les seues recomanacions, mentres que en Les Corts no se’l convida a fer-ho des de 2025. Al seu juí, començar per no respectar els drets de les institucions estatutàries conduïx, inevitablement, a no respectar els drets dels ciutadans que estes institucions han de protegir.
Pressió política sobre les institucions estatutàries
L’informe advertix també que la modificació del reglament de Les Corts aprovada l’any passat suposa una regressió democràtica en la relació amb el Síndic de Greuges i amb la resta d’institucions estatutàries. El nou marc obri la porta a intervindre les seues partides pressupostàries durant la tramitació dels Pressupostos de la Generalitat, la qual cosa, segons la Sindicatura, posa en risc la seua autonomia financera i la seua independència funcional.
El document sosté que este canvi introduïx un risc de pressió política contrari a l’autonomia i independència que l’Estatut protegix mitjançant majories qualificades. Com a exemple, exposa la situació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el pressupost de la qual va ser modificat durant la tramitació parlamentària fins a anul·lar en la pràctica la seua autonomia orgànica i pressupostària. Per al Síndic, este episodi constituïx un senyal d’alarma, perquè decisions d’esta naturalesa vulneren l’equilibri institucional previst en l’Estatut per a blindar als organismes encarregats de garantir drets.
Lluna avisa que la salut democràtica de la Comunitat Valenciana depén, en bona part, del respecte i l’estabilitat de les seues institucions estatutàries. Per això, considera especialment preocupant el bloqueig actual en diverses d’estes entitats, les renovacions de les quals es troben pendents. Entén que, quan una persona conclou el seu cicle en un organisme d’este tipus, ha de ser substituïda dins del termini i en la forma corresponent, i reclama als grups polítics un esforç d’acord per a completar eixes renovacions i recuperar la normalitat institucional.
Falta de coordinació després de la dana de 2024
L’informe dedica un apartat específic a la gestió de la dana de 2024 i als seus efectes sobre la ciutadania afectada. La Sindicatura constata un greu problema de falta de coordinació entre administracions, especialment entre l’Administració central i l’autonòmica, a l’hora d’atendre les persones damnificades. Eixa absència d’una mínima interlocució en clau col·laborativa hauria dificultat l’avanç dels treballs de reconstrucció i perjudicat a centenars de milers de persones.
Lluna considera que la tragèdia ha posat de manifest que, en contextos de polarització extrema com els actuals, fallen els mecanismes de cooperació entre els diferents nivells administratius. Al seu juí, quan les institucions anteposen l’enfrontament polític a la coordinació, les víctimes d’estos episodis són els qui patixen directament els retards en les ajudes, la falta d’informació clara i les dificultats per a recuperar la seua vida quotidiana.
El Síndic subratlla a més la gravetat del creixent problema social de la vivenda, al qual qualifica de situació dramàtica. Assenyala que la dana ha despullat literalment l’estat del parc de vivenda pública i ha evidenciat les seues carències estructurals. Lamenta, com una desagradable sorpresa, que els últims pressupostos de la Generalitat eliminaren el procediment previst per a concedir ajudes en un context en el qual a penes existixen vivendes disponibles per a adjudicar, la qual cosa deixa a moltes famílies sense alternatives reals.
Augment de les queixes i embossos en Servicis Socials
L’informe de 2025 registra un increment molt significatiu de l’activitat del Síndic de Greuges. Eixe any es van atendre consultes 23.137, quasi un 25% més que l’exercici anterior, i es van tramitar 5.006 queixes de la ciutadania, la qual cosa suposa un augment del 5%. A més, es van iniciar 12 investigacions d’ofici, tres d’elles centrades en l’actuació de les administracions públiques després de la dana de 2024, amb l’objectiu d’analitzar de manera més profunda possibles fallades sistèmiques.
Com ve ocorrent en anys anteriors, els assumptes relacionats amb els Servicis Socials continuen sent els més nombrosos. En 2025 es van registrar 1.900 queixes en este àmbit, la majoria vinculades al reconeixement i a les ajudes de la dependència, així com a les demores en la valoració de la discapacitat. Estos retards prolongats han portat al Síndic a alertar d’un embós irresoluble en eixos procediments, que afecta directament persones vulnerables que necessiten prestacions per a mantindre una vida digna.
Les queixes per falta de transparència i per obstacles en l’accés a la informació pública es consoliden com les segones més nombroses en el balanç anual. L’informe assenyala, a més, que en quasi el deterioració 80% de les queixes rebudes s’ha vulnerat el dret a una bona Administració, ja siga per l’absència de resposta a les sol·licituds i reclamacions de la ciutadania o per la dilació injustificada en els tràmits. Per a la Sindicatura, estes dades reforcen la idea que la deterioració institucional no és una abstracció, sinó que té conseqüències molt concretes sobre la vida quotidiana de les persones que recorren a l’Administració a la recerca de protecció i solucions.
