El sector aeroespacial valencià es reforça amb un pla estratègic fins a 2030

L’emergent sector aeroespacial valencià, que ha incrementat entorn d’un 48% el numere d’empreses i aconseguix ja una facturacion de 735 milions d’euros anuals, busca fer un salt en el seu desenrotllament i guanyar visibilitat internacional apoyandose en un pla estrategico que es desplegara fins a 2030. El full de ruta planteja consolidar l’ecosistema existent i projectar-lo cap a l’exterior mitjançant la millora del diseno, la fabricacion i la comercializacion de tecnologia pròpia.

El Pla Estrategico del Sector Aeroespacial de la Comunitat Valenciana 2026-2030 s’ha presentat en l’edifici Sesame de La Marina de València davant representants empresarials i responsables institucionals. El document fixa les grans línies de actuacion per als proximos anus, encara que de moment no compta amb una dotacion economica tancada ni amb un calendari detallat. Estes qüestions es concretaren en plans operatius especificos, que començaren a disenar, i els primers desenrotllaments dels quals podrian estar llestos abans de l’estiu.

Segun la Generalitat, el pla aspira a convertir a la Comunitat Valenciana en un pol mediterraneo de referència en la indústria aeroespacial, capaç de generar ocupació qualificada, atraure noves inversions i augmentar el pes del territori dins del mapa europeu del sector. L’estratègia es concep com una ferramenta per a reforçar el posicionament internacional de l’ecosistema valencià, enfortir les seues capacitats tecnologicas i industrials i assegurar oportunitats laborals de qualitat per a les proximas generacions.

Eixos del pla i reforç de l’ecosistema

El Pla Estrategico s’articula entorn de tres grans eixos. El primer se centra en la innovacion, amb l’objectiu d’elevar el nivell tecnologico de les empreses i impulsar activitats d’alt valor anadido, especialment en camps com el diseno de components, el desenrotllament de programari especifice o la fabricacion avançada. Este enfocament busca que la Comunitat no es limite a tasques auxiliars, sinó que guanye pes en fases clau de la cadena de valor aeroespacial.

El segon eix posa el focus en la sostenibilitat, un aspecte cada vegada mes determinant en la indústria. L’estratègia assumix que la descarbonizacion obliga a apostar per tecnologias netes, combustibles sostenibles, materials avançats i sistemes de propulsion de nova generacion. Amb això es pretén que el teixit empresarial valencià s’adapte a les exigències reguladores i ambientals, al mateix temps que es posiciona en vetes de mercat emergents vinculades a la transicion energetica.

El tercer eix és la colaboracion publique-privada. La Comunitat compta amb empreses capdavanteres, centres tecnologicos i universitats de referència, ademas d’una administracion autonoma que es presenta com a impulsora d’esta mena d’iniciatives. El pla busca coordinar millor estos recursos, afavorir projectes conjunts i aprofitar les infraestructures existents per a accelerar el desenrotllament del sector.

Entre les companias valencianes que ja operen en el ambito aeroespacial figuren PLD Space, especialitzada en microllançadors reutilitzables i propulsion liquida a pequena escala; Comet Ingenieria, centrada en estructures desplegables i materials compostos; Abionica Solutions, dedicada a sistemes de control de vol i programari aeronautico; Iceye, operador de satelites; Arkadia, enfocada en propulsion espacial; i Emxys, que fabrica satelites. Este teixit empresarial reflectix la diversitat d’activitats que abasta l’ecosistema, des del llançament fins a la operacion i el diseno de sistemes relacionats amb l’espai.

A este entramat se sumen infraestructures i laboratoris vinculats a la Agència Espacial Europea i al Consorci Espacial valencià en les universitats publiques de València, asi com el centre de incubacion de startups de l’Aeroport de Castellon, el aerodromo de Siete Aguas, la Universitat Politecnica de València i les universitats d’Alacant i Miguel Hernandez d’Elx. La Generalitat subratlla que la Comunitat és la unica autonomia espanola que alberga la unica compania privada europea amb accés directe a l’espai, la il·licitana PLD Space, amb la qual col·labora per a facilitar la formacion de jovenes en perfils lligats a la indústria aeroespacial.

A partir d’ara es disenyaran els plans operatius de ejecucion, que concretaren els terminis i les partides pressupostàries de les quals dispondra cada línia de actuacion. De moment no existix una estimacion global de la inversion necessària, però algunes empreses com a PLD Space ja han mostrat el seu disposicion a realitzar aportacions segun la seua especializacion, la qual cosa apunta a un esquema en el qual el sector privat tendra un paper rellevant.

En relacion amb el Perte Aeroespacial, la Generalitat i el clúster Espai Aero ja van presentar un projecte a l’Agència Espacial Espanola que no va ser seleccionat, però no es descarta tornar a optar a fons europeus en futures convocatòries. Esta possibilitat situaria a l’ecosistema valencià en millor posicion per a captar recursos addicionals i accelerar alguns dels projectes previstos en el pla.

La Comunitat Valenciana es troba actualment en una fase de consolidacion del seu ecosistema aeroespacial, todavia per detras en grau de maduresa de regions com Madrid, Andalucia o Pais Basc. No obstant això, en la ultima decada ha experimentat una evolucion molt positiva: entre 2012 i 2023 el numere d’empreses ha augmentat un 47,5%, fins a aconseguir les 90 firmes actives, que generen 1.680 ocupacions directes. La major part del negoci, un 71,5%, es concentra en les activitats de transport aereo de passatgers, seguides per les activitats annexes al transport aereo i espacial, amb un 16,5%, i els servicis de manteniment, reparacion i revision (MRO), que representen l’11% restant.

Amb este punt de partida, el Pla Estrategico 2026-2030 es presenta com un full de ruta per a ordenar el creixement, millorar la coordinacion entre empreses, administracion i universitats i aprofitar les oportunitats que s’obrin en el sector aeroespacial europeu. El exito de l’estratègia dependera de la concrecion dels recursos i de la capacitat de l’ecosistema valencià per a materialitzar els projectes en desenrotllament industrial, ocupació i nous servicis lligats a l’espai.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Morant garantix una resposta contundent davant qualsevol malversació en el CNIO

Diana Morant assegura que qualsevol malversació de fons d'investigació contra el càncer en el CNIO tindrà una resposta contundent del Govern i reivindica la col·laboració amb la justícia per a aclarir les irregularitats.

Morant acusa a Azcón de masclisme pel seu comentari sobre María Jesús Montero

Diana Morant afirma que el comentari de Jorge Azcón sobre el físic de Pilar Alegría i María Jesús Montero reflectix el masclisme encara present en el PP i el vincula amb el qüestionament de la violència de gènere.

Salven la vida a un operari després de patir una parada cardíaca en podar una palmera a València

Un operari de 41 anys va ser rescatat pels bombers a València després de quedar atrapat mentres podava una palmera, patir un esvaïment i entrar en parada cardíaca, que l'equip mèdic va aconseguir revertir abans del seu trasllat a l'hospital.

Morant titlla d’intolerable el veto a les dones en la confraria de Sagunt

Diana Morant considera intolerable el rebuig a les dones en la confraria de Sagunt i defén que la Setmana Santa ha d'incorporar plenament la participació femenina.

Xoc entre tramvia i cotxe interromp les línies 4 i 6 a València i deixa cinc ferits

Un cotxe que se salta un semàfor en roig provoca un xoc amb un tramvia a València, interromp el servici en les línies 4 i 6 i deixa cinc ferits amb policontusiones.

Morant veu molt apropiat que la jutgessa de la dana cite a Mazón com a testimoni

Diana Morant considera clau la declaració de Carlos Mazón com a testimoni en la causa penal per la gestió de la dana i exigix responsabilitats polítiques en la Generalitat.

Pérez Llorca enaltix el talent de Generació Espontània en la UPV com a motor del futur tecnològic

Cotxes de Fórmula 1, coets i càpsules d'alta velocitat són alguns dels projectes de Generació Espontània de la UPV, que Pérez Llorca ha posat com a model de talent, formació pràctica i connexió amb el teixit empresarial.

Alacant aprova una ajuda de 300 euros per naixement o adopció des de 2026

L'Ajuntament d'Alacant aprova una ajuda de 300 euros per cada fill nascut o adoptat en 2026, duplicant el pressupost total i donant prioritat a les sol·licituds pendents de 2025.