Mónica Oltra ha anunciat la seua intenció de tornar a la primera línia política amb un objectiu clar: optar a l’Alcaldia de València en les pròximes eleccions municipals. Amb este pas, l’exvicepresidenta del Govern valencià busca reubicar-se en el centre del debat polític local després de diversos anys de silenci i d’una intensa exposició judicial i mediàtica.
L’anunci s’ha produït en un acte d’Iniciativa, el partit del qual va ser coportaveu i que forma part de la coalició Compromís. La formació celebra el seu sèptim congrés ordinari en el complex cultural La Petxina, sota el lema ‘Actives i combatives: l’impuls de les esquerres’, un eslògan que emmarca el missatge de reactivació política i mobilització que Oltra ha volgut traslladar. En este context, el seu retorn s’interpreta com una aposta per reforçar l’espai de l’esquerra valenciana en l’àmbit municipal.
Retorn després de quatre anys de silenci
Este congrés ha sigut també el primer acte públic d’Oltra tres setmanes després que un jutjat de València acordara obrir juí oral contra ella i diversos membres del seu antic equip pel presumpte encobriment dels abusos sexuals a una menor comeses pel seu exmarit. La decisió s’ha adoptat per orde de l’Audiència Provincial de València, a pesar que el jutjat instructor no va apreciar indicis de delicte i que la Fiscalia no ha presentat acusació, un context que ha marcat el seu discurs i la seua manera de justificar el retorn.
Oltra ha recordat que va dimitir el 21 de juny de 2022 com a vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives després de ser imputada pel suposat encobriment d’eixos abusos en la seua Conselleria. Des de llavors, la seua presència en actes polítics i en esdeveniments públics ha sigut molt limitada, la qual cosa ha alimentat la percepció d’un retir forçat per les circumstàncies judicials i mediàtiques.
Durant la seua intervenció ha reconegut que han sigut ‘quatre anys de silenci‘ i de sofriment compartit amb els membres del seu anterior equip en la Conselleria. Sobre la seua situació judicial, ha lamentat que, encara que dos jutjats han conclòs que les evidències neguen el relat de l’extrema dreta, la jerarquia judicial ha decidit que la seua ‘pena’ siga asseure’s en la banqueta. D’esta manera, ha vinculat el seu cas a una pugna política i cultural més àmplia, en la qual situa a l’extrema dreta com a impulsora d’un relat que considera injust.
En la part més emotiva del seu discurs, Oltra ha afirmat que és moment de trencar amb la foscor i ha utilitzat una imatge molt personal en assegurar que arriba amb ‘tres ferides, la de la mort, la vida i la de l’amor’, però que en esta ocasió no guanya la mort, sinó la vida i l’amor. Amb estes paraules ha acceptat el repte i ha demanat a la militància que compte amb ella, rebent una llarga ovació per part dels seus companys de partit, que han interpretat l’anunci com un gest de resistència política.
Oltra ha aprofitat per a agrair a les persones que l’han sostinguda en estos anys, moltes d’elles alienes a la política institucional, que, segons ha dit, li han ajudat a alçar-se cada dia. Ha explicat que la situació política actual és la que li ha portat a trencar el seu silenci, plantejant el seu retorn no sols com una decisió personal, sinó com una resposta a un context que percep com cada vegada més hostil cap a les seues posicions polítiques.
Segons ha exposat, cada dia de silenci ‘guanyen els dolents‘ i cada jornada en la qual les persones es queden en la cova o permeten que la por els lligue les mans suposa, al seu juí, una victòria del feixisme. Ha alertat que l’extrema dreta està guanyant la batalla cultural en imposar el seu discurs hegemònic i ha esmentat que el món posa a prova la resistència democràtica davant situacions que considera de barbàrie, com la de Gaza, connectant així la política local amb conflictes internacionals.
En este marc, ha defés que les esquerres no poden formar part d’eixa ‘trituradora‘ i ha reivindicat la necessitat d’encarnar la utopia per a combatre la distopia en la qual, segons la seua visió, s’està vivint. D’esta manera, ha presentat la seua candidatura com una ferramenta per a articular un projecte alternatiu a les dinàmiques que atribuïx a l’extrema dreta i a la judicialització de la política.
Oltra ha explicat que fa el pas de tornar a la primera línia per a defendre un model de ciutat que faça a les persones més lliures, a través del desenrotllament comunitari i de la recuperació d’espais de retrobament. Ha insistit que les ciutats han de ser llocs on es reconstruïsquen la confiança i els vincles socials, i no escenaris de por i polarització.
Per a reforçar esta idea, ha recordat una frase atribuïda a Dolores Ibárruri, quan va dir que ‘més val morir dempeus que viure agenollat’, i ha afegit que, si és el cas, està convençuda que l’única manera de viure és estar dempeus i assumir la veu del poble. Al seu entendre, cada dia de silenci suposa que ‘guanyen els dolents’, per la qual cosa ha anomenat a la participació activa i a no cedir espais en l’esfera pública.
L’anunci d’Oltra ha tingut eco també fora de València. La coordinadora nacional de Comuns, Candela López, ha qualificat el seu retorn a la primera línia política per a optar a l’alcaldia de València com una notícia molt bona. En declaracions als mitjans, ha descrit a Oltra com una gran lideresa de l’espai polític vinculat al grup parlamentari de Sumar, del qual forma part Comuns, i ha destacat el seu defensa de la causa de la vivenda i dels interessos de la majoria social.
López ha afegit que tant Oltra com Comuns han sigut objecte del que ha definit com ‘lawfare‘ en els últims anys, i li ha traslladat tota la seua solidaritat i força. Estes paraules situen el retorn d’Oltra no sols en l’escena municipal valenciana, sinó també dins d’un entramat polític estatal en el qual diferents forces d’esquerres es reconeixen com a aliades enfront del que consideren una instrumentalització de la justícia amb finalitats polítics.
