El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, s’ha compromés a 15.000 investigar fins al final el gasto de 15.000 euros en combustible atribuït al expresident Francisco Camps, al mateix temps que ha destacat que, segons les seues dades, el major cost per a les arques públiques en 2025 procedix del expresident socialista Ximo Puig, amb un total de 187.073 euros.
Durant la sessió de control en Les Corts Valencianes, Pérez Llorca ha defés que la seua obligació és vetlar per la correcta utilització dels diners públics i ha insistit que defén l’administració i no es casa amb ningú. Segons ha explicat, el seu govern revisarà de forma detallada l’ús del cotxe oficial de Camps per a aclarir l’abast real dels gastos en combustible i buidar qualsevol dubte sobre un possible ús partidista d’eixos recursos.
Encreuament d’acusacions en Les Corts
El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha retret al president que, al seu juí, estiga al seu, que ha descrit com mantindre aforat al president de la Diputació i líder del PPCV, Carlos Mazón, o permetre que Francisco Camps puga estar fent campanya per a presidir el Partit Popular amb els diners dels valencians. Amb estes acusacions, Baldoví ha tractat de vincular el gasto en combustible amb una presumpta activitat interna de partit, més que amb funcions institucionals.
Baldoví va denunciar este dilluns que Camps hauria gastat en un any 15.000 euros en combustible del cotxe oficial per a fer la seua campanya dins del PP. Eixa xifra va ser rebutjada pel mateix Camps, qui va afirmar este dimarts que el gasto real no supera els 4.000 euros i va reclamar que s’investigue la diferència entre les dos quantitats. La discrepància entre el que denúncia Compromís i el que sosté el expresident ha convertit l’ús dels recursos associats al seu estatut en un focus de controvèrsia política.
Pérez Llorca ha reiterat que confia i creu en l’Estatut de Expresidents, la norma que regula els mitjans i recursos dels antics caps del Consell, però ha recalcat que això no implica que els gastos queden exempts de control. Per això, ha anunciat que es revisarà detalladament el consum de combustible del vehicle oficial de Camps per a determinar si s’ajusta als criteris previstos i a les obligacions derivades del seu càrrec.
El president ha subratllat que, en la seua opinió, la diferència entre el PP i l’esquerra és que els populars defenen que allò que es fa malament s’ha d’investigar. En este context, ha demanat a Compromís que actue amb el mateix nivell d’exigència cap al Govern d’Espanya i no sols cap a la Generalitat, reclamant coherència en la fiscalització de l’ús de fons públics amb independència del color polític.
Com a exemple d’eixa doble moral que denúncia, Pérez Llorca ha ressaltat que, segons les seues dades, el expresident que més gasto ha suposat per a la Generalitat és Ximo Puig. Ha xifrat eixe cost en 187.073 euros en 2025, malgrat que Puig es troba destinat a França com a ambaixador d’Espanya davant l’OCDE. Amb esta comparació, el president ha tractat d’emmarcar la polèmica sobre Camps en un debat més ampli sobre el control del gasto vinculat a tots els expresidents.
A més, Pérez Llorca ha preguntat directament a Baldoví si en alguna ocasió ha demanat responsabilitats al PSOE o a la ministra i secretària general del PSPV, Diana Morant, per la qual cosa ha qualificat com el desfalc de 25 milions en el CNIO. Amb esta al·lusió, el cap del Consell ha volgut remarcar que, al seu juí, Compromís i l’esquerra són menys exigents quan es tracta de supervisar la gestió econòmica de governs i dirigents del seu propi espai polític.
En conjunt, el debat ha girat entorn del grau de control que ha d’aplicar-se a l’Estatut de Expresidents i a l’ús de recursos com els cotxes oficials, així com a la necessitat d’aplicar els mateixos criteris de transparència i responsabilitat a tots els partits. Mentres el Consell insistix que investigarà a fons els gastos de Camps, també intenta desviar el focus cap al cost que representa Puig i cap a altres episodis que, segons Pérez Llorca, no han rebut la mateixa atenció crítica per part de l’oposició.



