Juan, Víctor, Marcos, Arturo, Manuel Ignacio, Fernando i Álvaro compartixen una discapacitat motora severa que els situa en la categoria de grans dependents, però també compartixen una mateixa passió: el futbol. Junts formen el Xaloc Powerchair, la secció de futbol en cadira de rodes elèctrica del club Xaloc d’Alacant, i esta temporada tornen a barallar pel títol nacional de Lliga.
Dirigits pel tècnic José Luis Ferre, estos jugadors s’integren en una de les divisions de l’històric club alacantí de futbol sala Xaloc. En la modalitat de Powerchair han aconseguit consolidar-se com a referència nacional: han guanyat tres de les quatre lligues disputades fins ara a Espanya, una disciplina que en altres països europeus porta dècades practicant-se i que ha tardat més temps a assentar-se a nivell estatal.
Trajectòria d’un equip campió
L’equip afronta ara el tram decisiu de la temporada amb l’objectiu clar de conquistar un nou campionat. Des que fa cinc anys es va posar en marxa esta competició nacional, el Xaloc Powerchair s’ha proclamat campió en les temporades 2021-22, 2022-23 i 2023-24, i va ser subcampió en la campanya 2024-25, per darrere dels Lleons de l’Alhambra, de Granada. Esta regularitat demostra el seu domini en la pista i la capacitat del grup per a mantindre’s en l’elit any rere any.
Punt destacat: El Xaloc Powerchair suma tres títols de Lliga en cinc edicions, demostrant una consistència competitiva remarcable.
Abans de la recta final de la Lliga, el conjunt alacantí disputarà la Copa d’Espanya, que se celebrarà a Tarragona els dies 25 i 26 d’abril, un torneig que servix tant d’aparador com de preparació competitiva. Hui dia, el Xaloc es troba a un sol punt del líder, precisament Els Lleons de l’Alhambra, amb un enfrontament directe encara pendent que pot decidir el títol. La plantilla prepara eixe dol amb tota la il·lusió, no per a ser segons sinó per a acabar com a primers, tal com remarca el seu entrenador.
La plantilla combina joventut i experiència.
Competixen oficialment Juan Montilla Lluch, de 27 anys i natural de Villena; Víctor Guill Vidal, de 24 i de Biar; Marcos García Trives, de 23 i de Sant Joan d’Alacant; Arturo Fabra Reina, de 19 i de Callosa de Segura; i Manuel Ignacio Rodríguez Fernández, de 22 i procedent d’Elx. En els entrenaments se sumen els alacantins Fernando Costa Gil, de 50 anys, i Álvaro Ródenas Santacreu, de 37, que per edat no participen ja en les convocatòries oficials però aporten experiència i ajuden a elevar el nivell competitiu del grup.
Este esport es disputa en equips de quatre contra quatre, amb un porter i tres jugadors de camp, seguint unes regles molt similars a les del futbol sala tradicional. La gran diferència està en l’ús de carrets elèctrics específics per a la competició. En la part frontal de cada cadira es col·loca un para-xocs rectangular amb el qual es controla i es colpeja la pilota, i cada jugador dirigix la seua cadira mitjançant un comandament tipus joystick, amb una velocitat màxima de 10 quilòmetres per hora per a garantir la seguretat i la igualtat en el joc. Joysticks
La pilota utilitzada té un diàmetre un terç major que el del futbol onze, la qual cosa facilita el contacte amb el para-xocs i la visibilitat en la pista. A més, el reglament incorpora adaptacions per a evitar que l’acumulació de cadires obstaculitze el desenrotllament del joc. Així, s’establix que els futbolistes d’un mateix equip no poden situar-se a menys de tres metres de distància entre ells, la qual cosa obliga a mantindre una estructura ordenada i afavorix la circulació de la pilota. En l’àrea, únicament poden defendre el porter i un jugador zaguero, una norma que obri espais, impulsa l’atac i evita el bloqueig enfront de la porteria.
Segons explica l’entrenador, els jugadors presenten una elevada discapacitat motora, però la suplixen amb un cap perfectament moblat, capaç d’executar una àmplia varietat de moviments i jugades d’estratègia. El domini dels girs de la cadira i l’anticipació són claus per a traure avantatge en un esport en el qual la precisió i la coordinació substituïxen a la força física.
Per a estos esportistes, la competició suposa una il·lusió tremenda en el seu dia a dia. El futbol no sols els oferix la possibilitat de practicar exercici adaptat, una cosa important per a la seua salut i benestar, sinó que té un gran impacte en la seua vida social. En l’equip es fomenta la col·laboració i una forta amistat entre companys, que s’emporten molt bé dins i fora de la pista. A això se sumen valors com el respecte al rival: encara que en la pista no hi ha amics i la competitivitat és màxima, fora existix una relació molt bona amb els jugadors d’altres clubs, construïda a base de tornejos compartits i experiències comunes.
El futbol sala adaptat s’ha convertit així en el centre d’unes vides marcades per la lluita constant contra els obstacles. Les famílies dels jugadors tenen un paper fonamental en el projecte: acompanyen als esportistes, col·laboren en els desplaçaments i sostenen l’esforç logístic que requerix cada entrenament i cada partit. Sense eixe suport, remarquen des de l’equip, seria molt més difícil mantindre este nivell de compromís.
Ferre, que a més d’entrenador és pare de Javi, un jugador que va participar fins fa poc en l’equip, compte que alguns membres del grup treballen i altres estudien, però tots passen la setmana pensant en l’entrenament del dissabte a mitjan matí. Per a ells, eixa cita és molt més que una sessió esportiva: és un espai per a compartir, aprendre i superar-se. Tenen fins i tot un grup de Whatsapp en el qual intercanvien contínuament missatges sobre accions que han vist, idees de jugades o propostes per a comentar en grup, una mostra de la seua implicació també fora de la pista.
Punt destacat: La cohesió del grup i el suport familiar són factors clau que expliquen la continuïtat del Xaloc Powerchair en l’elit nacional.
Un altre dels reptes de la temporada és aconseguir els recursos necessaris per a acceptar una invitació i disputar a l’agost un torneig amistós a Ginebra, amb la presència de dotze dels millors equips europeus de Powerchair. Participar en eixa cita suposaria un premi a anys de treball i, al mateix temps, una oportunitat d’aprendre enfront d’altres clubs consolidats i gaudir d’una experiència internacional que, per a molts d’estos jugadors, seria inoblidable.
El tècnic resumix l’esperit del vestuari en afirmar que són uns xics molt motivats i que ell se sent molt content de formar part d’este grup, que li oferix una lliçó de vida cada dia. El camí del Xaloc Powerchair s’escriu així entre entrenaments, estratègies, suports familiars i somnis de títols, amb la mirada posada en una quarta lliga i a continuar visibilitzant el potencial del futbol en cadira elèctrica.
