Els embassaments de la conca del Xúquer han aconseguit aquesta setmana el 67,8% de la seua capacitat total, la qual cosa suposa un augment de 0,2 punts percentuals respecte a fa set dies. En paral·lel, els embassaments del Segura se situen ja en el 55,4%, després d’un increment de 0,7 punts en el mateix període, la qual cosa consolida una tendència de millora generalitzada en les reserves d’aigua.
En termes de volum emmagatzemat, els embassaments del Xúquer guarden actualment 1.929 hectòmetres cúbics (hm³) d’aigua, quatre més que la setmana anterior. Esta xifra representa 173 hm³ més que fa un any i 423 hm³ per damunt de la mitjana registrada en els últims deu anys, la qual cosa indica que la conca travessa una situació clarament més folgada que l’habitual per a estes dates.
En la conca del Segura, els embassaments sumen 631 hm³, set més que la setmana passada. Este volum suposa 308 hm³ addicionals respecte al mateix moment de l’any anterior i 243 hm³ per damunt de la mitjana de l’última dècada. Estes dades reflectixen una recuperació significativa en un sistema històricament tensionado per l’escassetat hídrica, que ara se situa en nivells clarament millors que els d’exercicis previs.
Situació de la reserva hídrica a Espanya
La reserva hídrica en el conjunt d’Espanya aconseguix el 83,5% de la seua capacitat màxima, amb 46.821 hm³ d’aigua embassada. En només una setmana, el volum total ha crescut en 132 hm³, equivalent a un increment del 0,2%, segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica. Este augment confirma que la majoria de conques es manté en una situació d’abundància relativa, amb nivells que superen de manera folgada els valors mitjans dels últims anys.
De les setze conques analitzades, tretze se situen ja per damunt del 80% de la seua capacitat. Encapçalen la llista les conques internes del País Basc, que estan al 100% d’ompliment, seguides del Cantàbric oriental amb un 94,52%, Guadalete-Barbate amb un 90,7% i les conques internes de Catalunya, que aconseguixen el 90%. Estos percentatges mostren que en bona part del territori l’aigua embassada s’aproxima als màxims possibles.
Fins i tot les conques amb menys aigua presenten nivells clarament superiors als registrats en anys anteriors. La Mediterrània Andalusa se situa en el 76,1% de la seua capacitat, el Xúquer en el citat 67,8% i el Segura en el 55,4%. Encara que estos sistemes apareixen a la cua en percentatge d’ompliment, tots ells milloren de manera notable les xifres habituals per a esta època, la qual cosa alleuja la pressió sobre el subministrament i la planificació de regs.
Al llarg de l’última setmana, les conques que més han incrementat el seu volum embassat han sigut Miño-Sil, amb un augment del 2,1%, Cantàbric oriental, que puja un 1,3%, i Cantàbric occidental, que creix un 1%. Este avanç reflectix que les recents aportacions d’aigua s’han concentrat especialment en el quadrant nord-oest i en el vessant cantàbric.
Per contra, una mitja dotzena de conques manté exactament els mateixos nivells que la setmana anterior: País Basc, Tajo, Guadiana, Negre-Odiel-Pedres, Guadalete-Barbate i Catalunya no registren variacions en l’aigua embassada. En estos casos, l’estabilitat del volum pot haver-se de l’equilibri entre aportacions i consums, sense canvis significatius en el balanç setmanal.
Només dos sistemes presenten descensos en les seues reserves: Galícia Costa, amb una baixada del 0,3%, i Mediterrània Andalusa, que reduïx el seu volum embassat un 0,2%. Encara que les variacions són molt lleugeres, indiquen que en estes zones el consum o la menor aportació d’aigua ha superat les entrades de la setmana.
En conjunt, els embassaments espanyols acumulen actualment 5.474 hm³ més que fa un any, quan es registraven 41.347 hm³, i 12.616 hm³ per damunt de la mitjana de l’última dècada, situada en 34.205 hm³. Esta diferència tan àmplia respecte als valors mitjans i a la dada de fa dotze mesos confirma que la situació actual de la reserva hídrica és sensiblement més favorable que la d’anys anteriors, tant en les grans conques com en els sistemes tradicionalment més tensionados, com Xúquer i Segura.






