La Generalitat Valenciana ha rebutjat assumir l’acolliment de prop de 1.900 menors migrants no acompanyats addicionals assignats pel Govern central. La consellera de Servicis Socials, Família i Infància, Elena Albalat, ha assegurat que el Consell no acceptarà imposicions per a incrementar d’esta manera la capacitat del sistema de protecció de la Comunitat Valenciana.
Segons ha explicat, el repartiment plantejat per l’Executiu central és, al seu juí, arbitrari, injust i insostenible, perquè no té en compte la situació real dels recursos d’acolliment en l’autonomia. La consellera sosté que es tracta d’una decisió que s’ha pres des de Madrid sense dialogar amb les comunitats i sense analitzar amb rigor la càrrega que ja suporten els servicis socials valencians.
Crítiques al reial decret i a la Conferència Sectorial
Albalat ha denunciat que el Ministeri d’Infància actua sense una política migratòria seriosa, sense planificació i al marge de les comunitats autònomes. En la seua opinió, el departament intenta assignar les noves places d’acolliment de manera unilateral mitjançant un reial decret que part del fracàs d’una Conferència Sectorial que qualifica d’il·legal i convocada sense consens.
La responsable de Servicis Socials considera que este esborrany de reial decret s’ha elaborat sense transparència ni rigor tècnic i que fixa una capacitat ordinària de repartiment que no respon a la realitat d’acolliment de la Comunitat Valenciana. Assegura que s’ignora l’estat dels recursos socials sobre el terreny, ja tensionados per l’arribada de menors i per la necessitat de garantir una atenció adequada.
Per a la consellera, el nou repartiment proposat agreuja encara més la pressió sobre la xarxa d’atenció a menors en la Comunitat Valenciana. Ho veu com una mostra de desconnexió total del Govern central respecte al que ocorre en l’autonomia i com un símptoma de falta de sensibilitat cap als servicis socials que gestionen l’acolliment diari d’estos menors.
Albalat advertix que assumir este volum de trasllats sense recursos addicionals ni infraestructures adequades compromet de manera greu la qualitat de l’atenció i l’interés superior del menor. D’esta manera, alerta que l’ampliació de places sense finançament suficient pot derivar en una saturació dels centres, amb més dificultats per a oferir suport educatiu, psicològic i social a cada xiquet o adolescent.
La consellera subratlla a més que la Generalitat ha traslladat el seu rebuig a este model tant en l’àmbit polític com en el judicial, en considerar-lo una invasió de competències i una vulneració del principi d’autonomia de les comunitats. Des del punt de vista del Consell, el disseny de la xarxa de protecció de menors i el càlcul de la seua capacitat han de realitzar-se de manera coordinada, i no imposar-se des de l’Estat sense marge de negociació.
En este context, Albalat ha exigit al Govern d’Espanya un canvi de rumb. Reclama una política migratòria que qualifica de necessària, seriosa i coordinada, dotada dels recursos imprescindibles per a assegurar una atenció digna i adequada als menors migrants, de manera equilibrada entre territoris i sense asfixiar de manera desproporcionada a unes comunitats enfront d’unes altres.
La consellera ha reiterat que la Generalitat no permetrà que es continuen imposant decisions discrecionals que, al seu juí, posen en risc tant la sostenibilitat del sistema valencià de protecció com els drets dels menors que depenen d’ell. Insistix que qualsevol nou repartiment ha de passar pel diàleg amb les autonomies, per criteris clars i per garanties de finançament i mitjans materials suficients per a atendre estos menors no acompanyats.
