L’obra Millor no dir-ho, escrita per l’actriu francesa Salomé Lelouch, recala els dies 25 i 26 d’abril en el Teatre Principal d’Alacant amb Imanol Arias i María Barranco com a protagonistes, en una nova parada de la seua gira per Espanya.
El muntatge arriba a la ciutat després d’una exitosa temporada en el Teatre Belles Arts de Madrid, on va aconseguir omplir totes les funcions. Este recorregut en la capital ha servit com a impuls per a una gira que se suma al seu pas previ per escenaris de Buenos Aires, l’Uruguai i Paraguai, consolidant la proposta com una comèdia amb gran acolliment tant a Espanya com a Llatinoamèrica.
Sota la direcció de l’argentí Claudio Tolcachir, la funció es presenta com un retrat de parella que aposta per l’humor i la ironia per a parlar de la convivència. En escena, Imanol Arias i María Barranco coincideixen per primera vegada en un mateix projecte teatral, donant vida a un matrimoni que porta molts anys junts i que ha construït la seua estabilitat sobre una regla senzilla: saber quan parlar i quan callar.
Un matrimoni posat a prova
A partir d’eixa premissa, l’obra explora com, després d’anys de vida en comú, els personatges comencen a obrir la porta a tot allò que fins llavors havien preferit no esmentar. El que en aparença havia sigut la fórmula del seu èxit com a parella es convertix en un terreny esvarós quan comencen a qüestionar els temes silenciats, les veritats a mig fer i les frases que mai es van dir.
La trama mostra com eixe fràgil equilibri es trontolla en revisar els llocs comuns de la seua relació: les rutines diàries, les expectatives compartides, les renúncies personals i les xicotetes frustracions que es van acumulant amb el temps. A mesura que els protagonistes s’atrevixen a expressar el que sempre havien evitat, canvien el seu punt de vista sobre l’altre i sobre si mateixos, obligant-se a revisar el que donaven per descomptat. Les rutines diàries, les expectatives compartides són exemples d’eixos llocs comuns.
Amb converses, complicitat i ironia, Millor no dir-ho convertix les converses incòmodes en motor de l’acció. Lluny del drama solemne, la proposta utilitza la comèdia per a mostrar com una parella de llarga duració pot enfrontar-se als seus propis silencis, evidenciant que el no dit també modela la relació. El públic assistix així a un joc escènic en el qual cada confessió, cada comentari i cada secret revelat posen a prova l’aparent estabilitat del matrimoni i revelen la fragilitat que s’amaga després de la rutina compartida.
