La revista Gràffica va nàixer amb l’aspiració de cobrir el buit d’un mig especialitzat en disseny gràfic i, dèsset anys després, s’ha consolidat com un referent per al sector hispanoparlant. Hui és una veu autoritzada per a escoles, marques i mitjans de comunicació, i s’ha convertit en un arxiu viu de la cultura visual en espanyol, on es guarda i s’interpreta l’evolució del disseny i de la imatge en el nostre entorn.
Del treball fundador a un ecosistema editorial
En l’origen de Gràffica està el treball de Víctor Palau, llicenciat en Belles Arts i dissenyador gràfic, i d’Ana Gea, especialitzada en disseny estratègic i consultoria. Els dos són fundadors de l’estudi creatiu i editorial PalauGea, des d’on impulsen la versió digital i la revista en paper de Gràffica, a més d’altres capçaleres especialitzades com Mússica, Öbjetto i Univers d’Emocions. A través d’este projecte editorial han teixit un ecosistema centrat en la cultura visual i en la divulgació del disseny.
L’edició digital de Gràffica ha arribat a aconseguir pics d’audiència de fins a un milió d’usuaris mensuals. Estes xifres revelen l’interés per un mitjà que parla de disseny gràfic des de dins del propi gremi i amb un enfocament professional, però alhora accessible. Este equilibri entre rigor i divulgació ha permés que el projecte es mantinga en el temps, s’expandisca a diferents formats i es consolide com a referència per a estudiants, professionals i curiosos del disseny.
La crisi com a punt de partida
L’estudi PalauGea va nàixer com una empresa de servicis de trànsit, comunicació i auditoria que funcionava bé i treballava per a grans marques, com una entitat financera de referència. No obstant això, la crisi de 2008 va suposar una frenada en sec per a esta mena d’encàrrecs: els projectes es van detindre, el telèfon va deixar de sonar i va ser necessari repensar el model de negoci. Davant eixe escenari, Ana i Víctor van decidir reaccionar des de la pròpia pràctica del disseny i de la comunicació.
Van començar llavors a escriure sobre els seus propis treballs, però amb un enfocament divulgatiu. Allò que en un principi es va plantejar com una estratègia interna per a consolidar als clients i atraure nous encàrrecs es va convertir, pas a pas, en el germen del que hui és Gràffica. Primer va ser un blog, després una newsletter que enviaven a clients i amics i que, de manera inesperada, va superar els 15.000 lectors. Eixe creixement orgànic va mostrar que existia una comunitat desitjosa de continguts especialitzats.
La comunitat que es va anar formant al voltant de Gràffica valorava que es parlara del disseny des de l’experiència i la reflexió del propi sector. Eixe vincle de confiança va fer que els lectors començaren a demanar més: contingut extra, major profunditat i materials que foren més enllà de la pantalla. La resposta va arribar amb la publicació de la revista en paper. Les subscripcions van començar fins i tot abans que el primer número isquera d’impremta, en una època en la qual les xarxes socials encara no tenien el pes que tenen hui. El suport primerenc d’eixa comunitat va confirmar que hi havia espai per a un mig especialitzat i sostenible.
Visibilitat internacional i reconeixement sectorial
Una altra fita decisiva va arribar quan Flipboard, un agregador de notícies i xarxa social amb gran projecció internacional, va incloure a Gràffica en el seu apartat de disseny. A partir d’eixe moment es va deslligar un augment notable de visibilitat i reconeixement fora d’Espanya i en tot l’àmbit hispanoparlant. La revista es va convertir en un referent per a lectors de diferents països, consolidant la seua posició com mig de referència en disseny gràfic en espanyol.
El paper de la imatge
Amb el pas dels anys, Gràffica ha evolucionat fins a configurar-se com una plataforma editorial des de la qual entendre el paper que la imatge ocupa en la societat contemporània. Els seus continguts aborden com es construïxen i s’interpreten les marques, la tipografia, l’embalatge, la publicitat, l’audiovisual, la intel·ligència artificial aplicada al disseny, la formació en escoles especialitzades, la indústria gràfica, la creativitat i la cultura visual en un sentit ampli.
Des d’esta perspectiva, la revista observa de manera analítica, reflexiva i també crítica com s’alcen els llenguatges visuals que envolten a les persones en el seu dia a dia. Analitza com influïxen en la vida quotidiana, com transformen les empreses i com afecten la cultura, l’educació, el consum i la comunicació pública. Eixa mirada permet entendre per què el disseny no és només una qüestió estètica, sinó també un factor social, econòmic i cultural que condiciona decisions i comportaments.
Altaveu del sector i denúncia de pràctiques perjudicials
Gràffica actua així mateix com a altaveu del sector del disseny i denúncia aquelles pràctiques que considera perjudicials per a la professió. Entre elles assenyalen determinats concursos que, al seu juí, contribuïxen a la precarització del treball creatiu. La revista també analitza campanyes d’imatge institucional, avaluant com es construïxen els missatges visuals des de les administracions i quin impacte poden tindre en la ciutadania. A més, ha impulsat mobilitzacions i ajudes per a dissenyadors afectats per situacions extraordinàries, com l’episodi de fortes pluges que en 2024 va perjudicar professionals de València, i ha donat veu al professorat d’escoles superiors de disseny mobilitzat en defensa d’unes condicions de treball considerades dignes.
Este treball es complementa amb una línia audiovisual que documenta la cultura visual a través dels seus protagonistes. En este espai han participat figures de rellevància com el cuiner Ferran Adrià o el creatiu publicitari Toni Segarra, entre altres referents de la comunicació i la imatge. Entre estos projectes es troba el documental ‘El futur de l’ahir’, disponible en una plataforma cultural, en el qual s’analitza l’evolució de la cultura visual en els últims quinze anys. Paral·lelament, Ana i Víctor compartixen els seus coneixements a les aules com a docents, així com en conferències, articles i publicacions especialitzades.
Intel·ligència artificial i rigor en la professió
Els fundadors de Gràffica aborden també l’impacte de la intel·ligència artificial en l’àmbit del disseny. Consideren esta tecnologia com una aliança i com una ferramenta molt poderosa que reordenarà valors en la professió. En la seua opinió, la IA alliberarà els dissenyadors de tasques repetitives o més tècniques i posarà en valor altres dimensions, com el físic, l’artesanal i aquelles coses cuidades, amables i ben fetes que requerixen criteri humà.
Segons expliquen, la societat viu actualment un nivell d’exigència estètica molt elevat. S’ha format una nova generació que demanda qualitat visual i que sap llegir els codis del disseny contemporani, des de la identitat d’una marca fins a la interfície d’una aplicació. Esta capacitat de lectura crítica de les imatges obliga els creadors a ser més rigorosos i a cuidar cada detall, i confirma la importància de mitjans que ajuden a interpretar estes transformacions.
En este context, miren al futur amb optimisme. Confien que els adolescents de hui, quan es convertisquen en adults, lideren les noves tendències i articulen una societat amb molta més cultura visual. La trajectòria de Gràffica, des d’un blog intern fins a una plataforma consolidada amb projecció internacional, resumix com una iniciativa nascuda en un moment de crisi ha arribat a convertir-se en referència per a entendre el disseny gràfic i la cultura visual en espanyol.
