El Tribunal Suprem ha decidit no remetre al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) la regularització extraordinària de migrants aprovada a Espanya ni suspendre cautelarment el reial decret del 14 d’abril que la va posar en marxa, tot i els recursos de la Generalitat Valenciana i del Govern d’Aragó.
La Sala Tercera del Suprem va plantejar el 30 de juny a les parts si veien oportú formular una qüestió prejudicial interpretativa davant el TJUE. Volia aclarir diversos aspectes del reial decret que, en teoria, podrien entrar en conflicte amb el dret de la Unió Europea.
La Abogacía del Estado es va oposar a eixa via i va defensar que es tracta d’una ‘competència nacional’. En canvi, la Comunitat Valenciana i Aragó, que han sigut els governs autonòmics que han impugnat la regularització, sí que van recolzar portar el cas a la justícia europea.
Després d’analitzar les al·legacions, el Suprem ha conclòs que no és pertinent plantejar ara la qüestió prejudicial. Així ho ha avançat el mateix tribunal, que ha anunciat que es coneixerà el contingut detallat dels autos en els pròxims dies.
Sense suspensió cautelar del reial decret
A més d’evitar el pas per Luxemburg, la decisió inclou també el rebuig a suspendre de manera cautelar l’execució del reial decret impugnat. Esta suspensió havia sigut sol·licitada igualment per la Comunitat Valenciana i Aragó com a mesura provisional mentres es resol el fons del recurs.
Sobre esta qüestió, la Sala remet als arguments ja exposats en el mes de maig passat. Aleshores el tribunal ja va assenyalar que existix un ‘interés públic notori’ en la regularització extraordinària de migrants impulsada pel Govern. Segons va raonar, esta mesura afecta un ‘substrat humà’ i ‘trascende a la mera consideración económica’, fet que va considerar clau per a no bloquejar la seua entrada en vigor.
El paper del dret europeu en la regularització
Quan va obrir el debat sobre la qüestió prejudicial, el Suprem va demanar a les parts que es pronunciaren sobre diversos punts. Volia saber si era compatible amb el Conveni Schengen, amb el reglament europeu en matèria migratòria i amb el Tractat de la UE una regularització massiva acordada mitjançant una norma reglamentària d’orde infralegal.
El tribunal també va posar el focus en la falta de coordinació prèvia amb la resta d’estats membres. Va preguntar si podia ajustar-se al dret europeu una mesura d’esta magnitud decidida per un sol estat sense eixe treball previ conjunt.
Els servicis jurídics de l’Estat van rebutjar acudir al TJUE. Van argumentar que la remissió prejudicial ‘s’acosta més a la formulació d’un dictamen consultiu sobre qüestions generals o hipotètiques d’una sèrie d’escenaris futurs’ que a la necessitat actual de determinar si la regularització és compatible amb el dret de la UE.
Per la seua banda, la Generalitat Valenciana va advertir que la regularització pot afectar no sols Espanya, sinó tot l’espai europeu de llibertat, seguretat i justícia. Segons va assenyalar, pot tindre impacte especial en àmbits sensibles com l’asil, el retorn de migrants i la circulació dins de l’espai Schengen.
El Govern d’Aragó va considerar l»infracción o colisión de la normativa estatal con el derecho comunitario’ com un argument central. Amb esta idea va defensar tant la conveniència d’acudir al TJUE com la necessitat de suspendre el reial decret mentre es resol el litigi.
El Suprem ha indicat que, en cap de les dos qüestions ara rebutjades, no s’han presentat altres escrits discrepants per part de la resta de participants en el procediment, segons ha informat el mateix alt tribunal.
