La Conselleria d’Emergències ha justificat davant el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja que els possibles errors i contradiccions detectats en els informes elaborats el 29 d’octubre de 2024 durant la DANA es deuen al ritme accelerat dels fets, a l’elevat volum d’actuacions i a la càrrega de treball en la Sala d’Emergències.
Segons la documentació remesa al jutjat, l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (Avsre) ha enviat dos dels informes tècnics redactats aquell 29 d’octubre i altres dos documents explicatius. En estos últims s’identifica el tècnic que va redactar els informes i s’hi descriuen les condicions de treball en què va desenvolupar la seua faena durant la jornada crítica.
En els escrits, Emergències sosté que ‘el ritme dels aconteixements, l’elevat volum d’actuacions, la càrrega de treball i la dinàmica pròpia de l’emergència’ permeten explicar ‘l’existència de possibles errors o contradiccions’ en els informes de situació que es redactaven al llarg del dia.
Velocitat dels fets i revisió limitada
La Conselleria assenyala que la situació evolucionava amb molta rapidesa i que la informació nova entrava de manera contínua. Per este motiu, exposa que ‘la possible existència d’errors o contradiccions en l’informe està motivada fonamentalment per la rapidesa amb què evolucionava la situació, la contínua incorporació de nova informació i la impossibilitat material d’efectuar una revisió final exhaustiva abans de la seua difusió’.
Els documents insistixen que el ritme d’actuacions que s’havien de gestionar des de la Sala d’Emergències des de primera hora del 29 d’octubre de 2024 va impedir ‘en tot moment disposar d’una imatge estàtica i plenament actualitzada de la situació d’emergència’. Així, la informació que constava en els informes podia quedar superada en pocs minuts per noves dades.
A més, Emergències recorda que es tractava d’informes elaborats ‘de manera manual’, sense un sistema automatitzat d’actualització de dades. Esta circumstància feia, segons l’organisme, que ‘difícilment’ pogueren reflectir amb total exactitud ‘la realitat de cada moment, atés que la informació es trobava en constant evolució i actualització’.
En esta mateixa línia, s’indica que ‘la dinàmica pròpia de l’emergència no sempre va permetre realitzar una revisió completa i detallada del text per a detectar i corregir de manera immediata les inconsistències derivades de l’evolució dels aconteixements’.
L’escrit també remarca la càrrega de treball acumulada en la Sala d’Emergències durant tot el dia de la DANA. ‘L’elevada càrrega de treball existent en la Sala d’Emergències durant aquella jornada també va impedir que qualsevol de les persones que prestaven servici poguera dedicar-se de manera exclusiva a una única funció’, afegix la documentació.
Per tot això, els informes advertixen al jutjat que ‘esta circumstància permet explicar l’existència de possibles discrepàncies o aparents contradiccions entre distints apartats dels documents d’informes, especialment quan estos foren redactats o actualitzats en moments diferents de la jornada’.
Detall dels informes enviats al jutjat
Un dels documents clau és l’informe número 2 ‘DANA CV’, elaborat a les 12.15 hores del 29 d’octubre, segons consta en la caràtula. Este informe es va remetre a l’exdirector general d’Emergències de la Generalitat, Alberto Martín Moratilla.
Segons s’indica, també disposaven d’este informe la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el seu número dos en aquell moment, Emilio Argüeso. Els textos apunten que ‘no es recorda si l’informe els va ser entregat en format paper a la seua arribada a les instal·lacions del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat o el portaven imprés després de la seua remissió per email’.
En estos informes es detallaven les alertes hidrològiques existents, tant en la conca del Magre com en la del barranc del Poyo. A més, s’hi recollia la previsió de l’Aemet, la convocatòria del CECOPIS i d’altres òrgans de coordinació, així com els recursos mobilitzats en intervenció i les afectacions en servicis bàsics, entre altres aspectes de la gestió de l’emergència.
Un altre document destacat és l’informe número 4 ‘DANA Comunitat Valenciana’, elaborat a les 17.00 hores, coincidint amb l’hora d’inici del CECOPI. En este text, respecte al barranc del Poyo, es fa constar que el cabal notificat pel Sistema Automático de Información Hidrológica (SAIH) marcava una ‘tendència descendent‘ des de les 13.41 hores, quan registrava 120 m3/s, fins a les 16.13 hores, quan ja s’havia reduït a 28,7 m3/s.
Segons Emergències, este tipus de dades, en continua variació, il·lustra les dificultats per a tindre una fotografia fixa de la situació. D’esta manera, defensa que el context d’urgència i l’actualització permanent expliquen les diferències que puguen haver aparegut entre distintes versions dels informes de la DANA del 29 d’octubre de 2024.
