L’exdirector d’Emergències de la Generalitat es desmarca de la gestió de la dana mortal

Alberto Javier Martín Moratilla, director general d’Emergències de la Generalitat Valenciana durant la dana del 29 d’octubre de 2024, ha afirmat al Congrés que el dia de la riuada en què van morir 230 persones no tenia competències sobre l’acció directa de l’emergència i que només va poder donar suport amb els mitjans que gestionava.

Martín Moratilla, ja cessat com a director general d’Emergències i Extinció d’Incendis de la Conselleria d’Emergències i Interior de la Generalitat Valenciana, ha comparegut davant la comissió del Congrés que investiga la catàstrofe provocada per la dana.

Segons ha explicat, el seu càrrec tenia unes funcions delegades, però ha assegurat que en aquell moment no les tenia sobre la direcció operativa de l’emergència. Ha insistit que aquestes funcions corresponien a altres responsables que, segons ha dit, eren els que estaven al front del dispositiu.

Ha detallat que aquell dia ell estava centrat en la gestió d’una negociació amb la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (SGISE), l’empresa pública que presta servicis com el telèfon 112. Per això, ha apuntat que el seu marge d’actuació sobre el dispositiu sobre el terreny era molt limitat.

Respecte al seu paper al Centre de Coordinació d’Emergències (Cecopi) de la Comunitat Valenciana, l’exresponsable ha descrit que va ser bàsicament el de estar present i tractar d’ajudar. ‘Vaig estar fent el que vaig poder. No tenia competències. Vaig intentar donar suport, no fer retrocedir. M’haguera encantat posar-me l’uniforme de bomber’, ha relatat.

Ha demanat disculpes per allò que va passar i ha reconegut que ningú va estar a l’altura de la magnitud de la tragèdia. Tot i això, ha defensat que va fer tot el que estava a la seua mà ‘amb els mitjans que tenia’ i ha remarcat que no era la seua ‘missió’ dirigir l’emergència.

Responsabilitat i paper de l’AVSRE

Martín Moratilla ha matisat que el fet d’ocupar el càrrec de director general d’Emergències no implica, al seu juí, ser el responsable últim de prendre totes les decisions operatives. ‘El meu càrrec de director general d’Emergències no significa que jo siga responsable de prendre decisions’, ha argumentat, assenyalant com a òrgan amb major responsabilitat l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a Emergències (AVSRE).

Ha subratllat que ell no pertanyia a aquesta agència i que, per tant, no tenia accés directe a dades, operatius ni altra informació que no li fora delegada de manera expressa. Segons ha dit, depenia de la informació que li facilitaven altres nivells de comandament.

Pel que fa a les alertes a la població, ha explicat que, amb les dades de què disposava aquell dia, no va considerar necessari anticipar l’enviament d’un avís Es-Alert, el sistema oficial d’alertes d’emergència de Protecció Civil a Espanya. Este missatge massiu als telèfons mòbils es va enviar finalment a les 20.11 hores.

Ha admés que no es va adonar de la magnitud real del que estava passant fins ‘ben entrada la nit’. Per això, ha deixat caure que moltes decisions clau es van prendre amb informació incompleta o canviant.

Tot i no veure en aquell moment una situació completament excepcional, ha explicat que al voltant de les tres de la vesprada va recomanar demanar el suport de la Unitat Militar d’Emergències (UME). ‘És millor passar-se de més que de menys’, ha justificat, tot insistint que aquella proposta no responia a la percepció d’un escenari extrem sinó a la conveniència de tindre reforços disponibles.

Sobre l’activació de la UME, ha puntualitzat que es tracta, al seu entendre, de preveure uns reforços superiors als habituals davant un possible risc. ‘S’espera en eixe moment una situació de risc, però ni molt menys al que va arribar’, ha matisat.

Segons la seua versió, el funcionament intern del Cecopi no va ser un caos, encara que ha admés greus deficiències. ‘Per a mi, el Cecopi no va ser un caos, però ningú va estar a l’altura durant la gestió perquè van fallar moltes coses’, ha reconegut.

L’àudio manipulat de l’Aemet

Una altra qüestió clau de la seua compareixença ha sigut l’àudio manipulat d’una conversa entre la Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i el Cecopi de la Comunitat Valenciana. Segons s’ha publicat, eixa gravació s’hauria utilitzat per a intentar deixar en pitjor lloc l’organisme meteorològic.

En l’àudio manipulat s’escoltava una tècnica de l’Aemet dir que no anaven a ‘marejar amb més avisos’, que es confirmava la previsió del matí i que les precipitacions màximes ‘anirien cap al nord i cap a l’interior’. En canvi, en la versió completa i original, advertia d’una vesprada més complicada a l’interior nord de València.

Martín Moratilla ha sigut taxatiu i ha negat qualsevol implicació en aquesta filtració. ‘Mai en la meua vida he tingut ni accés a eixa gravació. No la vaig passar a presidència ni manipulada ni res’, ha assegurat davant els diputats.

També ha rebutjat que el seu nou lloc com a oficial del Consorci Provincial de Bombers de Alicante siga una compensació política per part del Partit Popular. ‘Em fa pena que en 40 anys de treball tot el meu currículum es pose en qüestió per un assumpte polític. Tenia clar des dels 19 que volia esta plaça. Em fa ràbia que es parle de recompensa’, ha lamentat.

En la seua intervenció, ha defensat la seua trajectòria professional i ha recalcat que, al seu parer, les crítiques que rep responen a una lectura política de la tragèdia més que no a una anàlisi tècnica de la gestió de la dana.

Últimes notícies

Castelló obri una nova ruta xàrter amb l’arribada de turistes d’Eslovàquia

L’aeroport de Castelló ha estrenat una operativa xàrter que connecta amb Bratislava durant quinze setmanes i que pot portar fins a 2.700 turistes eslovacs, mentre prepara una altra programació per a rebre 11.000 visitants austríacs entre 2027 i 2028.

Les empreses valencianes busquen reforçar el seu negoci a l’Àfrica amb una aliança amb el Marroc

Quasi 3.000 empreses valencianes exporten ja al Marroc, principal soci comercial en Àfrica, i institucions i empresariat han defensat una nova aliança industrial, tecnològica i logística per a guanyar competitivitat i obrir més negoci al continent africà.

Els hotelers d’Alacant esclaten contra el caos municipal durant les Fogueres

La patronal hotelera d’Alacant acusa l’Ajuntament de falta total de coordinació en neteja i seguretat durant les Fogueres, amb hotels quasi plens i greus problemes d’operativa diària.

La calor dispara els termòmetres fins als 39,6 °C i activa avisos per risc d’incendis

Les màximes han superat ja els 39 graus en municipis de Castelló i Alacant. Aemet, Sanitat i Emergències han activat avisos per calor extrema i risc alt d’incendis en gran part del territori.

Pacients i personal d’Urgències del General de València pateixen més de 30 graus per les obres

El sindicat CSIF denuncia que el triage d’Urgències del General de València, reubicat per les obres en un espai xicotet i obert, arriba a superar els 30 graus i reclama mesures addicionals de refrigeració. L’hospital recorda que és una ubicació provisional i que ja ha instal·lat dos equips portàtils de climatització.

66,8 milions per a reforçar els recursos extraordinaris dels col·legis valencians el curs 2026-2027

Educació ha aprovat 66,8 milions d’euros per al programa REMA el curs 2026-2027, amb 1.000 docents més en centres públics i 124 en concertats per a reforçar l’aprenentatge i reduir l’abandó escolar.

Els majors de la Residència de Ferroviaris de Sant Joan viuen la cremà amb la visita de Juanfran Pérez Llorca

La Residència de Ferroviaris de Sant Joan d’Alacant ha celebrat la cremà de la seua foguera amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i de l’alcalde Santiago Román, en una iniciativa que acostava la festa als residents majors.

Visites multisensorials perquè les Fogueres d Alacant siguen accessibles per a tots

Un grup d investigació de la Universitat d Alacant i la Foguera Sèneca-Autobusos ha posat en marxa una prova pilot de visites multisensorials per a acostar el monument a persones amb discapacitat. El projecte FogUAccess busca fer l art i la festa més accessibles amb olors, sons, textures i explicacions adaptades.