Miguel Polo assenyala al Cecopi per la falta d’avisos en la dana de València

Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), ha defés en la comissió del Congrés que investiga la dana de València que l’organisme va actuar correctament i que va proporcionar informació suficient per a gestionar l’emergència. Al seu juí, la catàstrofe es va agreujar per la lentitud en l’avís a la població, el caos en la coordinació i la incapacitat del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) per a prendre decisions en els moments clau.

Polo ha subratllat que la CHJ va complir amb les seues funcions i ha descarregat la responsabilitat principal en els òrgans de coordinació d’emergències. Ha insistit que la Confederació, adscrita al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, va aportar dades dins del termini i en la forma corresponent perquè les autoritats amb competències directes en protecció civil pogueren planificar mesures preventives i avisos primerencs.

En la seua compareixença, ha recordat que en la riuada del 29 d’octubre de 2024 van morir 230 persones i que, a la vista de l’ocorregut, va quedar demostrat que no va haver-hi una planificació adequada. Ha descrit la situació com un caos en el qual, segons la seua versió, els qui havien de prendre les decisions no ho van fer o ho van fer massa tard.

Responsabilitat del Cecopi i retard en els avisos

El president de la CHJ ha sostingut que el Cecopi va actuar amb lentitud i sense criteri clar. Ha assenyalat que, amb la informació disponible, l’avís a la població podria haver-se emés a les 17.00 hores, encara que fora com a mesura extrema, perquè ja hi havia suficients dades per a anticipar la gravetat de l’episodi. No obstant això, l’avís es va emetre finalment a les 20.11 hores, un retard que, segons Polo, va resultar determinant.

Ha remarcat que eixes hores de marge haurien sigut fonamentals per a salvar vides, perquè la població necessitava temps per a reaccionar, evacuar zones de risc o protegir-se. En la seua intervenció ha defés que les infraestructures hidràuliques servixen, sobretot, per a protegir béns materials, però que la clau per a salvar persones és comptar amb avisos primerencs i decisions àgils en els òrgans competents.

Polo ha descrit una situació en la qual, des de la matinada, ja s’evidenciava la gravetat de l’episodi meteorològic, però en el Cecopi va predominar, segons la seua expressió, la parsimònia a l’hora de reaccionar. Ha criticat no sols la tardança a convocar a l’òrgan de coordinació, sinó també la falta de capacitat per a comprendre i gestionar una emergència vinculada a una presa, malgrat que la Confederació havia traslladat informació tècnica detallada.

El mandatari ha explicat que la CHJ no dirigix ni monopolitza el Cecopi i ha assenyalat com a sorprenent que hagueren d’explicar allí una situació d’emergència d’una infraestructura hidràulica, alguna cosa que, en la seua opinió, hauria de formar part del coneixement bàsic dels qui integren l’òrgan de coordinació.

Ús de la informació i mapes de perillositat

Polo ha revelat que protecció civil de la Generalitat Valenciana disposava d’una ferramenta clau: els mapes de perillositat, que permeten conéixer quines zones són inundables. Ha explicat que, amb la informació facilitada per la Confederació, eixos mapes es podien haver utilitzat per a planificar amb major antelació, identificar àrees vulnerables i preparar evacuacions o restriccions d’accés a temps.

Ha qüestionat així que s’acuse la CHJ de falta d’informació. Segons ha dit, l’única cosa que va funcionar amb normalitat durant la dana va ser la Xarxa SAIH, el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica. Des del seu punt de vista, les dades estaven disponibles, però no es van emprar de manera adequada en la presa de decisions.

En este context, ha acusat a determinades formacions polítiques de tractar de presentar una imatge distorsionada de l’actuació de la Confederació. Ha assegurat que es vol fer creure que no existia informació suficient quan, segons el seu relat, la CHJ sí que va proporcionar dades que permetien planificar la resposta a l’emergència.

Polo també ha defés que les obres pendents en el barranc de Poio no haurien canviat de manera substancial el resultat de la riuada. Ha argumentat que la magnitud de l’episodi va ser tan gran que les conseqüències haurien sigut similars fins i tot amb eixes actuacions finalitzades. Així mateix, ha recalcat que la presa de Buseo no era competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, rebutjant així les crítiques que li atribuïen responsabilitats sobre eixa infraestructura.

Durant la seua intervenció s’han produït moments de tensió, especialment en l’intercanvi amb el representant del Partit Popular, César Sánchez, que li ha retret no haver facilitat la informació dins del termini i en la forma corresponent. Polo ha replicat que correspon a eixe partit aclarir-se i complir amb les seues obligacions, mantenint la tesi que la responsabilitat recau en els qui gestionaven la resposta a la catàstrofe.

Planificació futura i obres

El president de la CHJ ha detallat que la Confederació està instal·lant nous pluviòmetres amb l’objectiu de millorar la capacitat d’anticipació davant futures crescudes. Ha explicat que la manera d’avançar-se a estos episodis és comptar amb dades precises sobre les pluges en temps real, la qual cosa permet afinar les previsions i emetre avisos amb major antelació.

També ha posat en valor les obres que s’estan executant en les zones afectades per la dana. Al seu juí, estos treballs avancen a molt bon ritme, fins i tot més ràpid que en ocasions anteriors, i consistixen en actuacions puntuals de protecció en àrees urbanes i cascos consolidats. Segons ha manifestat, estes intervencions milloren la situació prèvia a la catàstrofe o, almenys, la igualen, reforçant la protecció enfront de possibles episodis futurs.

Últimes notícies

Les platges de Guardamar i Torrevieja registren xicotets meteotsunamis este divendres

Les platges de Guardamar del Segura i Torrevieja han registrat este divendres al migdia xicotets meteotsunamis i no es descarta que es repetisquen al llarg de la vesprada. Les oscil·lacions han sigut suaus i, tot i que a Torrevieja oneja la bandera verda en quasi totes les platges, a Guardamar es mantenen les banderes roges per precaució.

El termòmetre es desploma fins a 12 graus en un dia i Vinaròs es queda en 31,8

Les temperatures màximes han baixat fins a 12 graus en punts de la Comunitat Valenciana, amb una màxima de 31,8 a Vinaròs com a valor més alt del dia.

Els veïns desallotjats per l’incendi d’El Saler poden tornar a casa esta vesprada

Unes 160 persones desallotjades de vivendes i càmpings d’El Saler poden tornar ja a casa després que l’incendi haja quedat estabilitzat, encara que continua sense estar controlat.

València viu el juliol i agost més càlids des que hi ha registres

Aemet ha confirmat que el període juliol-agost d’enguany serà el més càlid registrat a València almenys des de 1869, amb temperatures molt per damunt del normal des de mitjan maig.

Antifrau tanca la investigació sobre la plaça provincial de la parella de Pérez Llorca

L’Agència Valenciana Antifrau ha arxivat la investigació sobre l’accés de la parella de Juanfran Pérez Llorca a una plaça de secretaria de direcció en la Diputació de València, en constatar que es van complir els requisits legals. L’òrgan manté dubtes sobre la urgència de la cobertura però dona per tancat l’expedient perquè la treballadora no s’ha presentat a la provisió definitiva.

Els bombers donen per estabilitzat l’incendi intencionat de la Devesa de El Saler

L’incendi forestal declarat dijous a la Devesa de El Saler, confirmat com a intencionat, ha sigut donat per estabilitzat pels bombers municipals i Emergències de la Generalitat.

Arriba per mar l’equip clau del nou centre de protonteràpia de València

La Conselleria de Sanitat ha rebut per via marítima els primers components del sistema de protonteràpia connectat a l’Hospital La Fe, finançat per la Fundació Amancio Ortega, i preveu tractar el primer pacient abans que acabe 2027.

Així era la càmera blindada que guardava el Tresor de Villena abans del robatori

El Tresor de Villena estava custodiat al MUVI dins d'una càmera acorassada amb vidres de seguretat, xapes blindades i alarma de cinc anells quan ha sigut robat de matinada. El museu roman tancat sense data de reobertura mentres la Guàrdia Civil continua la investigació.