La Fiscalia demana imputar a un exalte càrrec de Justícia per la filtració d’un àudio de la dana

La Fiscalia Provincial de València ha sol·licitat que l’exsubsecretario de la Conselleria de Justícia Ricardo García declare en qualitat d’investigat per la filtració d’un àudio reservat d’una conversa entre l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat durant la jornada de la dana.

El Ministeri Públic recolza així la petició formulada per l’acusació exercida pel PSPV-PSOE en la causa que instruïx un jutjat de Llíria. La investigació se centra en aclarir qui va accedir a la gravació, com es va obtindre la còpia i de quina manera una versió retallada d’eixa crida va acabar difosa públicament, malgrat el seu caràcter reservat.

Segons l’escrit de la Fiscalia, la petició es recolza en la declaració testifical del subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, que continua en el càrrec. Este responsable va explicar que va ser a Ricardo García a qui es va entregar la gravació de la conversa entre Aemet i Emergències, i que, malgrat tractar-se d’un contingut confidencial, eixa gravació va acabar finalment difosa, primer de manera parcial i després de manera íntegra.

El Ministeri Públic detalla que l’actuació de l’exdirector general d’Emergències, Alberto Martín Moratilla, es va limitar a sol·licitar la localització de la gravació dins del sistema on s’emmagatzemen les crides. Per això, el fiscal considera adequat, en este moment de la instrucció, prendre declaració com investigat a Ricardo García, sense descartar que, a partir del seu testimoniatge, s’acorden noves diligències d’investigació que ajuden a concretar responsabilitats penals.

Tensions per la filtració de l’àudio de la crida de la dana

Ricardo García va ser destituït com a subsecretari de Justícia el passat 3 de desembre, mentres que Alberto Martín va ser destituït com a director general d’Emergències el 16 de gener. Estes decisions es van produir després de setmanes de polèmica política i mediàtica generades per l’aparició de l’àudio retallat i, posteriorment, de la versió completa, en plena discussió sobre la gestió de l’emergència per la dana.

La causa en el jutjat de Llíria se centra en un àudio de quatre minuts corresponent a una crida que Aemet va fer al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat al migdia del 29 d’octubre. En eixa comunicació, l’Agència de Meteorologia confirmava que es mantenia per a eixa jornada l’avís roig per la dana i advertia que la vesprada seria més complicada a l’interior nord de la província de València, on s’esperaven les precipitacions més intenses.

El contingut de la crida es va fer públic el 13 de febrer de 2025, després que el dia anterior es filtrara una versió retallada. En eixe primer àudio difós s’escoltava una tècnica de Aemet afirmar que no anaven a marejar amb més avisos, que es confirmava la previsió del matí i que les precipitacions màximes anirien cap al nord i cap a l’interior. En difondre’s només eixos fragments, es va generar un debat sobre la informació que es va traslladar a les autoritats i sobre si s’havia minimitzat el risc en algun moment.

No obstant això, en l’àudio complet s’aprecia que la treballadora de Aemet, a més de repetir eixa informació, puntualitza que les precipitacions màximes aniran anant cap al nord i, sobretot, cap a l’interior, amb una vesprada més complicada a l’interior nord de València. Esta matisació reforça que el missatge meteorològic alertava d’un empitjorament de les condicions en eixa zona, la qual cosa convertix en especialment rellevant que el contingut íntegre de la crida s’haja conegut a través de filtracions i no pels llits oficials.

En el marc de la investigació, l’Equip d’Investigacions Tecnològiques (Edite) de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil va prendre declaració al subdirector d’Emergències, Jorge Suárez. Este va explicar que la crida objecte de la causa s’emmagatzema en un sistema antic que, pel seu funcionament, no registra de forma detallada els accessos. Esta característica tècnica dificulta reconstruir qui va consultar o va copiar la gravació i obliga els investigadors a recolzar-se especialment en els testimoniatges dels càrrecs que van tindre contacte amb l’àudio.

Suárez va indicar que tant Ricardo García com Alberto Martín haurien obtingut còpia d’eixa crida. Segons el seu relat, García es va personar en les instal·lacions del Centre d’Emergències de la Generalitat i va traslladar que existia urgència per localitzar la gravació perquè es tractava d’una petició de Presidència de la Generalitat. Una vegada localitzada, s’hauria emportat l’àudio en una memòria portàtil o pendrive, extrem que va ser comunicat al llavors director general d’Emergències, Martín Moratilla.

El plantejament de l’acusació del PSPV-PSOE

L’acusació exercida pel PSPV-PSOE sosté que els dos ex alts càrrecs de la Generalitat han de ser imputats. Argumenta que únicament hi havia interés a obtindre precisament eixa crida concreta entre les innombrables comunicacions registrades el dia de la dana, i subratlla que eixe mateix àudio va acabar filtrat als mitjans de comunicació i difós a través de les xarxes socials del llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, i del PPCV. Per als socialistes, estos fets justifiquen que s’investigue si va haver-hi un ús polític d’un material reservat i si es van vulnerar deures de confidencialitat en la gestió de l’emergència.

Què haurà de determinar el jutjat

A partir de la declaració que ara sol·licita la Fiscalia per a Ricardo García i de les diligències que puguen acordar-se després, el jutjat haurà de determinar si la filtració de l’àudio i la seua difusió pública encaixen en alguna mena de delicte i si existixen indicis suficients per a dirigir el procediment contra altres responsables a més del exsubsecretario de Justícia.

Últimes notícies

Les famílies de Gandia reben els primers quatre restos identificats de víctimes del franquisme

L'Ajuntament de Gandia ha entregat a les famílies els restos de quatre víctimes del franquisme exhumades de les fosses comunes del cementeri municipal, després de quasi 87 anys d'espera.

Bernabé promet recuperar els projectes per a La Roqueta que reclama el veïnat

Pilar Bernabé es compromet amb el veïnat de La Roqueta a reprendre els projectes de superilla, espai per a vianants i zones verdes que, segons ella, el govern de María José Catalá ha descartat i ha mantingut paralitzats.

Cinc joves detinguts en una baralla multitudinària a València amb un ferit per arma blanca

La Policia Nacional ha detingut cinc joves d’entre 19 i 26 anys per una baralla multitudinària a la zona de Veles e Vents, a la Marina de València, amb dos ferits, un d’ells per arma blanca al coll.

Explosió en un caixer de Casinos en un intent fallit de robatori esta matinada

Una banda ha fet explotar un caixer de CaixaBank a Casinos esta matinada de dissabte. Han causat greus desperfectes a l’oficina, però no han aconseguit emportar-se diners.

Tres companyons de pis detinguts després d’una discussió amb un tret en un bar de València

Tres companyons de pis albanesos han sigut detinguts en un bar de València després d’una discussió per convivència que ha acabat amb un tret i quatre ferits lleus. La Policia Nacional investiga l’ús d’un fusell sostret en un robatori amb força a Toledo.

Tres homes detinguts en un bar de València després d’una disputa amb un tir per problemes de convivència

La Policia Nacional ha detingut tres companys de pis d’origen albanés en un bar de València després d’una baralla per problemes de convivència en què un d’ells hauria disparat amb un fusell i els altres dos l’haurien agredit.

Explosiu assalt a una oficina de CaixaBank de Casinos sense botí per als lladres

Una banda ha assaltat esta matinada una sucursal de CaixaBank a Casinos amb explosius, causant danys importants però sense emportar-se diners. TEDAX i Policia Judicial de Llíria han assumit la inspecció i la investigació.

Veïns de València creen mapes per a localitzar vivendes turístiques als barris

Associacions veïnals de València impulsen tallers per a cartografiar apartaments turístics als barris, visibilitzar la turistificació i pressionar l’administració perquè faça complir la normativa.