La boda de Rocío Carrasco amb Fidel Albiac va estar marcada per absències. Les dels seus pares i els seus fills, David i Rocío Flores, que en aquells dies ja es trobaven vivint amb Antonio David Flores i Olga Moreno.
Encara que Rocío Carrasco ha reconegut en el seu docuserie que “anímicament, estava feta una merda”, també la considera l’únic enllaç pel qual ha passat, intentant esborrar aquell ‘sí, vull’ grandiloqüent que va ser a càrrec de la seua mare, Rocío Jurado, i que li va unir a l’home que es va convertir en el seu “botxí” i al qual qualifica “monstre”. Així mateix, es va convertir en el dia més especial de la seua vida com a dona: es va sentir volguda, enamorada més que mai de la seua parella, i va posar tota la manyaga en què tots els convidats participaren d’aqueix sentiment d’amor que li donava ales enmig de tant de sofriment.
L’amiga de Rocío Carrasco, Alba Carrillo ha continuat comptant detalls d’aquell ‘sí, vull’ de conte.
Alba Carrillo destapa el gran secret de la boda de Rocío Carrasco
La col·laboradora de ‘Ya es mediodia’ ha volgut descobrir la preciosa història darrere d’un dels detalls del ‘look’ de núvia de Rocío Carrasco que més comentaris ha suscitat, i no sempre positius. Es tracta de la polsera de cuir negre que la mare de Rocío Flores va lluir en una de les seues nines i que destacava per damunt de la resta de complements.
Picada d’ullet a la seua sogra
Tal com es desprén d’este gest, es tracta d’una picada d’ullet a una persona molt important per a Rocío Carrasco i no va dubtar ni un moment a incorporar-lo al seu abillament, a pesar que no conjunyiren.
Era un gest fet amb el cor, igual que de qui la va rebre. “És una polsera molt humil i va ser el primer regal que li va fer la mare de Fidel quan la va conéixer”, ha comptat Carrillo. Per a la filla de Rocío Jurado i Pedro Carrasco, “té un gran valor sentimental i no li la lleva per a res. És el més important per a ella”, subratllava la seua amiga.
Enllaç replet de detalls
I és que va ser un dia replet de detalls vinculats al seu intens i difícil periple vital, així com de sensacions. La interpretació de Miguel Poveda de “Perquè amb tu vibre”, de Rocío Jurado; les mans del seu oncle Antonio, el seu padrí i l’home que la va acompanyar a l’altar, i que tant li recordaven al tacte del seu pare… Sens dubte, un dia d’intenses emocions que va suposar un oasi enmig del drama que estava travessant.
