La jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la dana de 2024 considera que calia vigilar els barrancs des del 28 d’octubre. En un auto fet públic el 29 d’octubre, també ha requerit al Consorcio Provincial de Bomberos de Valencia documentació sobre les actuacions dels equips mobilitzats.
La instructora ha conclòs que els fets del 29 d’octubre i l’evolució de les incidències «exigían el control constante de las fuentes de riesgo». També ha considerat «exigible» seguir els barrancs i les seues crescudes «con todo tipo de recursos», fins i tot des del dia anterior.
El requeriment dona al Consorcio Provincial de Bomberos de Valencia cinc dies per a remetre registres operatius, comunicacions, informes, mesuraments i incidències. La documentació correspon a les unitats de bombers forestals destinades a vigilar o mesurar les escales dels barrancs.
Les alertes i els recursos mobilitzats
L’auto analitza un informe del Consorcio basat en el Pla Especial davant del risc d’inundacions. Segons el document, el control dels barrancs de la Comunidad Valenciana corresponia al Centro de Coordinación de Emergencias, que havia recorregut als bombers forestals.
La jutgessa ha indicat que la vigilància havia d’haver comptat amb el màxim nombre possible de recursos humans. L’emergència de situació 1 es va declarar a la Ribera Alta a les 7.45, davant dels registres de pluja acumulada.
El Consorcio ja atenia incidències i rescats, mentre Aemet mantenia l’avís roig al litoral sud, a tot el litoral i al litoral nord. A més, hi havia alertes hidrològiques al riu Magro, a les 11.45, i al barranc del Poyo, a les 12.20.
Segons l’auto, les crescudes requerien una vigilància permanent per part dels funcionaris dels diferents cossos mobilitzables des del Centro de Coordinación de Emergencias. La instructora també ha assenyalat que no s’havia recorregut als agents mediambientals ni a les Unidades de Prevención de Incendios (UPIs).
L’auto afirma que les informacions rebudes al Cecopi «evidenciarían un avance en el desbordamiento de los cauces de los barrancos de forma claramente alarmante». Malgrat les telefonades per desbordaments i inundacions, només es van mobilitzar dues unitats de bombers forestals per a mesurar els nivells.
Les comunicacions sobre el Poyo i el Magro
L’informe del cap de guàrdia del Consorcio recull que els equips es van mobilitzar a les 13.05 per a mesurar el nivell de l’aigua en escales del barranc del Poyo, a Ribarroja i Cheste. A les 14.43 es van desmobilitzar i es va activar un dispositiu al riu Magro.
La informació dels bombers es va enviar per SMS al grup permanent, del qual formaven part Emilio Argüeso, aleshores secretari autonòmic d’Emergències, i Salomé Pradas, aleshores consellera de Justícia i Interior. El missatge advertia que «el barranco del Poyo y el río Magro debían vigilarse de forma específica».
La jutgessa també ha destacat un missatge de WhatsApp que Argüeso va enviar a les 14.44 del 29 d’octubre de 2024. En el xat de Conselleria de Servicios Sociales, va escriure: «Los barrancos están a punto de colapsar».
L’auto considera «es difícilmente comprensible que, si se remitió un mensaje de WhatsApp por Argüeso a las 14:44 h del 29 de octubre de 2024, en el chat de Conselleria de Servicios Sociales, diciendo que ‘Los barrancos están a punto de colapsar’, mientras el mismo se encontraba en Carlet, se omitiera el control permanente de cualesquiera recursos utilizados en su vigilancia, entre los que se encontraban los bomberos forestales, desplegando el mayor número de funcionarios en dicha tarea». La instructora sosté que el pla preveia també la Confederación Hidrográfica del Júcar, els ajuntaments, els bombers forestals, els agents mediambientals i les forces i cossos de seguretat.
