La compravenda d’habitatges ha baixat un 17,9 % al setembre a la Comunitat Valenciana, respecte al mateix mes de 2025. S’han registrat 8.394 operacions, segons les dades publicades pel Instituto Nacional de Estadística (INE).
La caiguda valenciana supera la mitjana estatal, que ha sigut del 13,4 %. En el conjunt de l’Estat, les compravendes han sumat 54.548 operacions. És el major ajust des de maig de 2024.
A la Comunitat Valenciana, 7.802 operacions han correspost a habitatges lliures i 592 a protegits. Per antiguitat, s’han venut 1.488 habitatges nous i 6.906 de segona mà. La xifra equival a 186 operacions per cada 100.000 habitants.
Les dades mostren una diferència entre l’evolució anual i la mensual. Tot i la baixada respecte de setembre de 2025, les compravendes han pujat un 10,6 % en comparació amb agost.
Diferències segons el tipus d’habitatge
A escala estatal, els habitatges usats han concentrat més del 77 % de les operacions. Al setembre, se n’han venut 42.403, un 14 % menys que un any abans. És el retrocés més pronunciat des de maig de 2024.
Les compravendes d’habitatges nous han baixat un 11,6 %, fins a 12.145. Esta categoria ha registrat descensos en sis dels últims nou mesos.
Els habitatges lliures han representat quasi el 94 % del total estatal, amb 51.180 operacions. La baixada interanual ha sigut del 12,8 %. En els habitatges protegits, el descens ha arribat al 21,6 %, fins a 3.368 compravendes, el 6,2 % del total.
Respecte a agost, totes les categories han crescut. Les operacions d’habitatges lliures han augmentat un 11,2 % i les de protegits, un 2,2 %. Per antiguitat, els habitatges nous han pujat un 15,4 % i els usats, un 9,3 %.
Balanç anual i dades territorials
Entre gener i setembre, les compravendes han acumulat una caiguda estatal del 3,6 %. El descens ha sigut del 3,2 % en habitatges lliures i del 10 % en protegits. Els habitatges de segona mà han retrocedit un 3,8 %, davant del 3 % dels nous.
El mercat havia crescut un 11,5 % en 2025, fins a 714.237 operacions, la xifra més alta des dels màxims de 2007. Enguany, les compravendes han començat amb descensos: un 5 % al gener, un 0,5 % al febrer, un 2,2 % al març i un 1,8 % a l’abril.
La baixada s’ha intensificat fins al 7,3 % al maig. Al juny, les operacions han repuntat un 1,6 %, després de cinc mesos de caigudes. Després han tornat a baixar un 5,1 % al juliol, han pujat un 3,4 % a l’agost i han caigut un 13,4 % al setembre.
Al setembre, les compravendes han baixat en totes les comunitats autònomes, excepte a Navarra, on s’han mantingut. Els descensos més pronunciats s’han registrat al País Basc, amb un 23,1 %, i a les Illes Balears, amb un 22,4 %.
La Comunidad de Madrid i La Rioja han anotat caigudes del 20,4 %. A més de la Comunitat Valenciana, amb un 17,9 %, també han superat la mitjana estatal Astúries, amb un 13,6 %.
Els retrocessos més moderats s’han produït a Castella i Lleó, amb un 5,6 %; Catalunya, amb un 7,7 %; Múrcia, amb un 8,1 %, i Aragó, amb un 9,7 %.
El INE elabora les dades a partir dels registres de la propietat de tot el territori estatal, en virtut d’un conveni de col·laboració.





