L’esclerosi múltiple, una malaltia neurodegenerativa que afecta unes 50.000 persones a Espanya, és conseqüència de la infecció pel virus d’Epstein-Barr, un tipus de la família dels virus de l’herpes humà que es contagia pel bes, segons una investigació que ha analitzat tots els casos diagnosticats al llarg de vint anys en una mostra de més de deu milions de persones dels Estats Units. E
ls resultats, presentats en la revista Science, obrin la via a previndre l’esclerosi múltiple amb vacunes i a millorar el seu tractament, amb fàrmacs antivirals.
“És un avanç molt important que aportarà energia a la investigació en esclerosi múltiple per a millorar l’atenció als pacients i per a evitar casos de la malaltia en el futur”, destaca Xavier Montalban, neuròleg de l’hospital Vall d’Hebron i director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat).
La malaltia, que sol iniciar-se entre els 25 i els 35 anys, es caracteritza per la destrucció de la mielina, una baina aïllant que recobreix els axons de les neurones. En degradar-se la mielina, les neurones perden capacitat de transmetre senyals nerviosos. D’aquí ve que els símptomes més comuns de l’esclerosi múltiple incloguen problemes d’equilibri i coordinació, pessigolleig i entumiment en les extremitats, problemes de visió, trastorns de la parla o incontinència urinària.
Què és l’esclerosi múltiple i quins són els símptomes?
Investigacions anteriors han demostrat que la mielina es destrueix per una reacció autoimmune en què el sistema immunitari ataca les neurones per error. Però la causa d’aquest atac autoimmune encara no s’havia pogut identificar.
El virus d’Epstein-Barr era el sospitós número u. Aquest virus, que es transmet principalment a través de la saliva i és un dels més comuns en l’espècie humana, infecta els limfòcits B, un tipus de cèl·lules immunitàries que produeixen anticossos. Alguns dels anticossos produïts arran de la infecció semblen atacar la mielina. La nova investigació, realitzada a l’Escola de Salut Pública de Harvard (els EUA), aporta ara les proves que demostren la culpabilitat del virus.
Els investigadors han revisat dades de més de deu milions de joves allistats en l’Exèrcit dels Estats Units, als quals s’extrau sang cada dos anys. Es va diagnosticar esclerosi múltiple a 955 d’ells mentre estaven en actiu entre 1993 i 2013.
La majoria havien contret el virus d’Epstein-Barr abans d’allistar-se. Però es van identificar 34 casos de persones que no havien contret la infecció en el moment d’allistar-se, es van contagiar posteriorment i més endavant van desenvolupar esclerosi múltiple. El temps mitjà entre la infecció i el diagnòstic va ser de set anys i mig.
Atés que només una minoria de les persones infectades pel virus d’Epstein-Barr desenvolupen esclerosi múltiple, han d’haver-hi altres factors que influïsquen en l’origen de la malaltia, observa Xavier Montalban. Els factors de risc identificats fins ara inclouen la predisposició genètica, el tabaquisme, l’obesitat i el dèficit de vitamina D. També poden influir factors hormonals, ja que les dones tenen el triple de risc de patir esclerosi múltiple que els homes. Però les noves dades indiquen que, si no es produeix una infecció pel virus d’Epstein-Barr, el risc de desenvolupar esclerosi múltiple és pràcticament nul.
Només una minoria de les persones que contrauen el virus d’Epstein-Barr desenvolupen esclerosi múltiple
“La gran majoria de casos d’esclerosi múltiple són causats pel virus d’Epstein-Barr i potencialment es podrien previndre amb una vacuna adequada”, escriuen els investigadors de l’Escola de Salut Pública de Harvard en Science.
Vacuna Moderna
La companyia Moderna va anunciar el 20 de desembre l’inici d’un assaig clínic d’una primera vacuna contra el virus d’Epstein-Barr basada en la tecnologia de l’ARN missatger. L’assaig clínic, que es realitzarà als Estats Units amb 272 voluntaris d’entre 18 i 30 anys, s’allargarà fins a juny de 2023.
Si els resultats són positius, la vacuna podria ser eficaç no sols per a previndre l’esclerosi múltiple sinó també les altres malalties que el virus d’Epstein-Barr pot causar: mononucleosis (popularment coneguda com la malaltia del bes), limfoma de Burkitt o limfoma de Hodgkin, entre altres.
Els investigadors han analitzat dades de més de deu milions de persones sobre un període de vint anys
El virus d’Epstein-Barr no sols intervé en l’origen sinó probablement també en la progressió de l’esclerosi múltiple, apunten els investigadors de l’Escola de Medicina de Harvard.
Recorden que s’ha trobat aquest virus en neurones danyades d’alguns pacients i que els fàrmacs que s’utilitzen actualment per a tractar la malaltia (els anticossos anti-CD20) ataquen les cèl·lules immunitàries en les quals es troba el virus. Un fàrmac antiviral que atac directament el virus d’Epstein-Barr, assenyalen els investigadors, podria tindre més eficàcia amb menys efectes secundaris.
Els investigadors han analitzat dades de més de deu milions de persones sobre un període de vint anys
Govind Bhagavatheeshwaran, Daniel
Reich, National Institute of Neurological Disorders and Stroke, National Institutes of Health
“Pot noves oportunitats de teràpia”, destaquen William Robinson i Lawrence Steinman, de la Universitat de Stanford (els EUA), en un article d’anàlisi en Science. “Ara que el desencadenant inicial de l’esclerosi múltiple s’ha identificat, tal vegada l’esclerosi múltiple es podria erradicar”.
No obstant això, establir una relació causal entre el virus i la malaltia ha sigut una tasca molt complicada, perquè aquest virus infecta aproximadament al 95% de la població adulta mundial i, en canvi, l’esclerosi múltiple és una malaltia relativament rara. A més, l’aparició dels primers comença uns deu anys després de la infecció per EBV.
