Ja ha passat un any des que el virus del Covid-19 va ser identificat per un equip de científics xinesos com una malaltia respiratòria letal. Des d’eixe moment, més d’un milió i mig de persones han mort en tot el món. Les economies de tot el món s’han vist ressentides, la majoria de la població mundial ha patit les restriccions de mobilitat o confinament i estes Festes de Nadal seran ben diferents.
A l’horitzó es plasma un dels desafiaments més grans als que s’ha vist sotmesa la humanitat en aspectes mèdics. Unes setmanes abans de la publicació del seu llibre, el docent de Yale, Nicholas Christakis, comença la seua exposició amb el principal argument del seu llibre: les plagues.
El científic explica que «per a moltes persones esta pandèmia pareix un fet poc natural, però les plagues no són noves per a la nostra espècie, ho són per a nosaltres». El nord-americà ha publicat estudis sobre com el nostre comportament afecta el grau de contagi en la societat.
Quan acabarà esta pandèmia?
Nicholas ens fa ser optimistes i ens fa recordar que tota pandèmia que s’ha patit en l’últim mil·lenni ha tingut punt i final. Una de les mesures clau que assenyala l’epidemiòleg és com els nostres comportaments afecten el nivell de contagi social. El metge també aprofita per a destacar que les vacunes de Pfizer i Moderna seran un dels grans èxits de la humanitat.
Si es conseguix vacunar un 75% de la població, es conseguiria reduir el perill de contagi i seria més fàcil tractar a la resta d’individus malalts i, per tant, dictaminar amb més rapidesa la fi de la pandèmia. «Som la primera generació d’humans que s’ha trobat esta classe d’amenaça i ha respost en temps real amb medicaments eficaços. És miraculós», assenyala el científic.
Les conseqüències socials del virus
Christakis afirma que a causa dels llargs períodes de poca interacció social, es produirà un efecte rebot, tal com va passar després de la pandèmia de la grip l’any 1918. «Durant les pandèmies augmenta la fe religiosa, hi ha un major número d’abstemis, s’estalvia diners -per a aquells que continuen treballant-, en general, la gent es torna reticent a prendre decisions arriscades durant les pandèmies», afegix el professional de la salut.
«Molta gent considera que les decisions dels governs són les que causen que l’economia vaiaja més lenta, però no és cert. És el virus el que causa este alentiment, perquè les economies es col·lapsen quan hi ha plagues, fins i tot quan els governs no són els responsables de tancar restaurants i col·legis», cita l’expert.
Nicholas assegura que l’any 2024 serà clau perquè la situació patisca un canvi. Durant este any 2021 la gent voldrà retrobar-se amb la seua família i amics, a demés hi haurà un major impuls sexual o un repunt religiós. Si bé es preveu que hi haurà les mateixes restriccions durant l’any 2021, l’expert afirma que són necessàries per a frenar el virus.
«El nostre món ha canviat, hi ha un nou patogen que circula entre nosaltres i no som els primers sobre la faç de la terra que s’enfronten a esta amenaça. Serem una generació de la que s’espera molt i que haurem d’aprendre a viure amb una pandèmia», conclou Christakis.
