Fa unes setmanes eixien a la llum quins havien sigut els efectes secundaris més notables del confinament. Entre d’altres trastorns, l’ansietat i la depressió eren els més repetits entre la població, ja que el nostre cos i la nostra ment van haver de conviure en un nou estil de vida completament diferent del que vivíem només uns mesos arrere.
Ara, els experts confirmen que l’agorafòbia també és un dany col·lateral d’estos mesos de confinament. Es dona sobretot en la gent major, i poden estar acompanyades d’ansietat a causa de la por pel coronavirus.
Cal preocupar-se, però sense autodiagnosticar-se
Per definició de la Societat Espanyola per l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrés (SEAS), l’agorafòbia es descriu com la por i l’evitar qualsevol situació que puga provocar un atac de pànic i fer perdre el control de l’ansietat. Esta malaltia es dona en gent major i menors, que han trobat una ‘zona de confort’ en casa i, una volta en eixa zona, no volen o és molt difícil eixir-ne.
Però els experts recomanen no autodiagnosticar-se sobre l’assumpte, ja que és normal sentir nerviosisme per tornar a eixir al carrer o la por pel virus. Ara bé, este quadre no sempre representarà agorafòbia. D’eixa manera ho indica el psicòleg José Ramón Ubieto: «És un trastorn catalogat, no apareix d’un dia per a l’altre. No podem considerar que totes les persones que tinguen por d’eixir patisquen agorafòbia», recorda.
Els menors i la gent major, els grups d’edat més afectats per l’agorafòbia
Per altra banda, la directora del centre de Psicologia de la UOC, María del Carmen Rodríguez, advertix que les conseqüències i els efectes del confinament total han variat considerablement segons l’edat. La gent major, en la seua majoria, no posseïx un aparell tecnològic per a connectar-se a internet i, per eixa raó, estos mesos tancats han pogut fer-se molt llargs i lents sense el contacte amb la família.
Els xiquets i menors, per la seua part, han substituït les relacions afectives en la vida real per jocs i simulacions d’internet. Per això, ara és molt difícil que tornen a eixir a l’exterior per a relacionar-se, ja que han trobat a través de les xarxes i jocs una manera de fer amics sense eixir de l’habitació.
Com puc ajudar algú amb agorafòbia?
Amb la idea d’un segon confinament en el cap de molts, el millor és previndre que curar i els experts donen uns consells per a ajudar a millorar la vida tant de grans com de menuts, igual com també la de la gent de mitjana edat que també pot patir este trastorn durant el transcurs de la pandèmia.
Per a començar, cal ser conscient que la por al virus no és inventada ni una exageració: el Covid seguix present en la societat, i la gent gran seguix sent la més feble i afectada davant del seu contagi. El psicòleg José Ramón Ubieto advertix que el millor és no forçar a ningú a eixir al carrer. El millor que es pot fer és escoltar, entendre a la persona i fer entendre que es pot conviure amb el coronavirus si es prenen les precaucions necessàries.
Tot i que no s’ha de forçar l’eixida al carrer, sí que s’ha d’incentivar lenta i progressivament per a tornar a poc a poc a una rutina diària. L’expert psicòleg recorda: «Les persones afectades no s’estan imaginant situacions que no passen. El virus està ahí i hem d’ajudar-les a tolerar la por, perquè el perill no desapareixerà, de moment». Per això, cal començar a poc a poc fins que la persona es trobe novament còmoda de passejar a soles pel carrer.
Ubieto aconsella «Pegar una volta pel barri i proposar alternatives progressives fins que es familiaritzen novament amb les eixides». Tot i això, recorda quina és la millor manera de fer que les persones vagen perdent a poc a poc la por: «Eixir respectant totes les mesures de seguretat i quan hi haja menys gent és la clau».
