Intervención en el acto de memoria histórica en el cementerio de Paterna (Valencia). #ahoramemoriahistórica https://t.co/KopglNwGpe
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 4 de diciembre de 2017
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha presentat este dilluns la reforma integral de la Llei de Memòria Històrica, en la qual ha destacat la petició de retirada de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos. Així mateix, des del PSOE també plantegen crear una comissió de la veritat, un banc públic d’ADN per a facilitar les localitzacions, la retirada de la simbologia franquista que encara perdura, així com la nul·litat de les resolucions dels tribunals «il·legítims» franquistes.
Sánchez ha constatat que la llei de Memòria Històrica ha sigut «ignorada de forma conscient» pel PP i ha advertit que «una societat que formalitza l’oblit per a no obrir ferides, s’exposa a la repetició dels errors de la seua història».
La reforma que proposen els socialistes, ha aclarit, «no s’aborda des de l’ànim de venjança» sinó perquè el PSOE té «el deure de construir una memòria que no deixe a ningú fora i que no permeta que ningú torne a manipular el concepte d’un país que ens pertany». De fet, ha defensat que els fa «més fort» perquè «va en contra del que el franquisme va posar més obstinació, intentar arrabassar a l’esquerra el nom d’Espanya».
La proposta del PSOE, ha explicat, naix «d’un esperit sincer» per a implantar els objectius acordats amb les associacions i col·lectius que «més han fet front a la desídia del Govern»: la creació d’una comissió de la veritat, garantir el compliment efectiu de la norma enfront de l’actitud de qui paralitza conscientment esta llei, i arribar a la nul·litat de ple dret de les condemnes dictades per l’ordenament il·legítim del franquisme.
Així mateix, l’Estat ha d’escometre «sense dilació» la tasca que li és pròpia prenent el relleu de les associacions a l’hora de localitzar les fosses, crear un banc públic d’ADN per a facilitar la seua identificació, un cens nacional de víctimes i permetent l’accés a arxius estatals en els quals «se seguixen ocultant les mentides de l’oblit», així com la «retirada efectiva» de tota la simbologia franquista que encara permaneix per tota Espanya.
Valle de los Caídos com a lloc de memòria comú
Per la seua banda, el secretari de Justícia i Nous Drets, Andrés Perelló ha explicat que la nova norma vol fer del Valle de los Caídos un lloc de memòria comuna per a aquells que van morir en acte de guerra o van ser represaliats després de la contesa i per açò han d’eixir d’allí les restes de Francisco Franco, ja que no reuneix cap d’estes dos condicions, perquè la família decidisca on vol que descansen.
Sánchez ha recalcat que «les úniques ferides obertes són les de les fosses tancades, tan tancades com la dels ulls dels qui creuen que ignorant un passat incòmode es pot construir un futur confortable quan una democràcia no pot ser plena si els poders públics es posen de perfil», ha recalcat.
Sobre este tema, ha insistit que «res es pot construir des de l’oblit» perquè una societat que «formalitza» l’oblit, encara que siga des de «el fals argument» que ha utilitzat els conservadors que és per a «no obrir ferides», és una societat que «s’exposa a la repetició del seu errors de la seua història». «L’oblit, conscient o inconscient, representa el triomf de la injustícia», ha evidenciat.
És més, ha assenyalat que ara que som conscients de nou de l’auge de l’extrema dreta en bona part dels països europeus la pregunta és «d’on naix tant odi». «Ho dic jo, exactament d’ací, de l’oblit», ha assenyalat.
«Memòria incòmoda i silenciada»
El secretari general del PSOE ha esgrimit que es va pensar que amb l’arribada dels exiliats «es tancava la pàgina més negra de la nostra història», però ha posat en relleu que «darrere dels grans noms de l’exili hi havia una veritat incòmoda, una memòria silenciada que descansava baix els nostres peus, en cunetes, en cementeris, en paredons» la memòria de «milers d’homes i dones que van pagar amb les seues vides» la defensa de la llibertat i de la república i que encara hui és «impossible» concretar el seu númeo.
Sánchez ha lamentat que si després de la Guerra Civil es va dir que «les ferides estaven massa fresques i que el millor era no remoure la terra», quan van passar els anys es va dir que «no mereixia la pena remoure alguna cosa que pertanyia ja a una història oblidada». «Primer era massa ràpid i després massa vesprada, però un país que honra a les seues víctimes en un país millor», ha recalcat.
No obstant açò, ha retret al PP que «ha ignorat de forma conscient» la llei de Memòria Històrica perquè «ha demostrat no tindre voluntat política, no bolcar recursos econòmics per a la seua aplicació ni per al seu desenvolupament, ni ha tingut diàleg amb les associacions que han seguit treballant en solitud».
Per açò, ha insistit que esta reforma no es proposa amb «ànim de revenja ni tints ideològics» sinó per a complir amb el que han dictat estos organismes internacionals contra «l’aberració d’un home de recuperar la seua identitat robada o al d’una família per a donar digna sepultura als seus».
