La Fundació Affinity alerta que prop del 20% dels gossos que arriben a les protectores espanyoles cada any no arriben a ser adoptats. Segons indica el seu últim estudi sobre l’abandó i l’adopció a Espanya, en 2020 es van recollir al nostre país al voltant de 286.000 gossos i gats, dels quals uns 51.000 van romandre en el refugi a l’espera d’una segona oportunitat. Una tendència que es va mantenint al llarg dels anys.
Concretament, en 2020 les protectores van recollir al voltant de 162.000 gossos a Espanya. D’aquests, el 49% van ser adoptats, el 16% es van retornar a les seues famílies gràcies a l’ús del microxip i un altre 6% es van allotjar en cases d’acolliment. Per contra, un 20% dels cans hauria romàs en el refugi esperant a ser adoptats.
D’altra banda, en 2020 les protectores van rebre l’arribada de prop de 124.000 gats. El 43% d’aquests felins van aconseguir ser adoptats, mentre que un 14% van ser situats en colònies i un altre 10% en cases d’acolliment. No obstant això, un 15% van romandre en el refugi.
Les dades indiquen que el volum d’adopcions a Espanya està estancat, ja que es manté en nivells molt similars als observats en els últims cinc anys. Una situació molt semblant a la de la xifra d’animals abandonats, que també es manté en el temps sense tot just canvis.
Les famílies prefereixen cadells i animals xicotets
A l’hora d’adoptar un gos o un gat, les famílies solen tindre preferència per un cadell. En el cas dels gossos, un cadell passa de mitjana uns 3,2 mesos en la protectora abans de ser adoptat, mentre que en el cas dels adults ascendeix fins als 9,6 mesos. Les xifres són molt semblants també en el cas dels gats: els cadells passen una mitjana de 2,6 mesos en la protectora, mentre que els adults passen una mitjana de 9,7 mesos.
Segons Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity, “l’adopció d’animals adults i sèniors està menys demandada, i per conseqüència aquests animals acaben passant més temps en les protectores i fins i tot poden arribar a quedar-se tota la seua vida”.
Davant la falsa creença que un gos adult ja no podrà integrar-se de la mateixa manera en una nova família, Buil assegura que no és així: “adoptar animals adults o sèniors pot ser una opció excel·lent per a molts tipus de persones o de famílies, ja que aquests animals es poden educar igual que un cadell, tenen menor nivell d’activitat i poden integrar-se en la família i crear un fort vincle amb els seus membres”.
A més de preferir cadells, les dades també mostren una certa preferència de les famílies per adoptar animals xicotets o d’una determinada raça, que a més estiguen sans. Els animals que estan malalts passen una mitjana de 3,9 mesos més en la protectora. A més, els gossos considerats de raça potencialment perillosa també passen més temps en el refugi. Un cadell passa de mitjana 3,2 mesos en la protectora, mentre que en els gossos adults la xifra ascendeix fins als 11,2 mesos.
En 2020 el 23% de les persones o famílies que estaven interessades a adoptar, no ho van fer al no trobar un animal d’una grandària o raça concreta. “És molt important triar quin tipus d’animal adoptem, ja que aquest ha d’adaptar-se al nostre estil de vida i ser compatible amb ell. Però això ho determina molt més el caràcter de cada animal que la seua raça o grandària. És important deixar-nos guiar pel personal de les protectores, conéixer als animals i prendre’s el temps necessari abans d’adoptar”, assegura Buil.
